Els populistes de Naleraq, que advoquen per una major cooperació amb EUA, es convertixen en el segon partit més votat
MADRID, 12 (EUROPA PRESS)
Els Demòcrates, partit polític liberal que recolza una independència gradual de Dinamarca, ha guanyat les eleccions legislatives a Groenlàndia amb un 29,9 per cent dels vots, segons resultats preliminars publicats per la Comissió Electoral després de completar l’escrutini.
Esta formació política, que ha donat la sorpresa durant la jornada electoral, ha millorat un 20,9 per cent els seus resultats respecte als del 2021. En segon lloc, es troben els independentistes radicals, els populistes de Naleraq, amb un 24,5 per cent dels vots (amb una pujada del 12,5 per cent respecte als últims comicis).
D’esta forma, els dos partits de l’oposició –els Demòcrates i Naleraq– s’han convertit esta nit en els més votats i, per tant, els que més seients tindran en el nou Parlament groenlandés (Inatsisartut). Tots dos estan a favor de la independència de Dinamarca, però tenen diferències quant al ritme del canvi.
Per darrere dels Demòcrates i Naleraq, es troba la fins ara coalició esquerrana de Govern: Inuit Ataqatigiit, amb un 21,4 per cent, registrant una forta caiguda de més de quinze punts percentuals respecte al 2021; i Siumut, amb un 14,7 per cent, que ha perdut prop de la meitat dels vots aconseguits en els anteriors comicis. De fet, els partits favorits eren, segons les enquestes, estos dos, que han dominat la política de Groenlàndia en els últims anys.
En cinquè lloc, ha quedat el partit liberal-conservador i unionista Atassut, amb un 7,3 per cent dels suports, apenes un 0,4 per cent més que fa quatre anys. El partit Qulleq, format el 2023 per exmiembros de Naleraq i Siumut, ha quedat en últim lloc amb apenes un 1,1 per cent de les paperetes.
Este procés electoral està transcorrent enmig d’una inusual atenció mundial després que el president d’Estats Units, Donald Trump, haja insistit a fer-se amb el control d’esta regió autònoma de Dinamarca, la major illa del planeta, que des de fa dècades aspira a aconseguir la seua independència.
Les seues reclamacions del territori, ovacionat, sens dubte, per la seua posició geoestratégica en l’Àrtic i riquesa en recursos naturals, han posat els ulls del món en unes eleccions en les quals unes 41.000 persones estan registrades per a designar als 31 representants d’una illa que seguix sent en gran part inhabitable i on el 80 per cent de la seua extensió està baix gel perpetu.
Trump, que ja va presentar durant el seu primer mandat una oferta a Dinamarca per a comprar Groenlàndia, ha assegurat que Estats Units seguirà vetlant per la seguretat de la illa, on compte des de la dècada dels 50 amb la base espacial Pituffik, situada en el nord-oest insular. No obstant això, ‘Groenlàndia no està en venda’ és una de les frases que més s’han repetit tant a Groenlàndia com a Dinamarca.
Els groenlandesos van votar aclaparantment a favor de l’autogovern en un referèndum el 2009, que també va establir una via cap a la independència. La majoria dels groenlandesos són partidaris de despullar-se del control de Dinamarca, que decidix en política monetària, de defensa i exteriors, si bé no saben com ni quan, ja que Copenhaguen aporta més de la meitat del pressupost de Groenlàndia per a cobrir els servicis bàsics d’ocupació, salut i educació.
