La Venus romana de la platja de l’Almadrava es posa en mans d’un gran expert

L’Ajuntament d’Alacant ha encarregat al catedràtic d’Arqueologia de la Universidad de Murcia, José Miguel Noguera, l’estudi en profunditat de la coneguda com a Venus d’Alacant. Es tracta d’una cabeça romana del segle II dC trobada recentment durant les obres de regeneració de la platja de l’Almadrava, i ja es considera una de les peces més importants per a la història de la ciutat.

Noguera és un dels majors especialistes de l’Estat en escultura romana. Analitzarà esta cabeça de marbre, que pesa 14 quilos i mesura 22,22 centímetres d’alt per 19,78 d’ample. La investigació busca conéixer amb el màxim detall possible l’origen, la datació exacta, la funció i el context històric d’esta escultura.

Per a fer possible el treball, el consistori ha firmat un conveni específic amb la Universidad de Murcia (UMU). L’acord permet que el professor lidere l’estudi i compte, a més, amb la col·laboració d’especialistes en marbre i en policromia de les universitats de Saragossa i Còrdova. L’objectiu és obtindre la màxima informació científica, des del tipus de pedra fins a possibles restes de color.

Primers resultats de la ‘autòpsia’ de la peça

L’expert ja ha fet una primera ‘autòpsia’ a la cabeça de la Venus. Després d’esta inspecció inicial ha confirmat que la peça representa efectivament una Venus i que correspon a l’època altoimperial romana, inclinant-se pel segle II dC com a moment de producció.

Esta primera revisió també ha portat Noguera a plantejar algunes hipòtesis. Per la gran qualitat del treball escultòric, considera probable que el marbre procedisca de les pedreres de Paros, en Grècia, o de Carrara, en Itàlia. A més, per les dimensions i el tros de coll conservat, pensa que la figura original seria de cos sencer i grandària natural.

En qualsevol cas, totes estes idees hauran de confirmar-se amb l’estudi detallat que ara comença. Es preveu que la Venus d’Alacant vaja desvelant a poc a poc nous detalls sobre la seua història, des del lloc on estava instal·lada fins a les condicions de la seua destrucció o abandó.

Reunió tècnica amb responsables culturals

En el primer encontre ‘cara a cara’ amb l’escultura, a principis de juny, Noguera ha estat acompanyat per diversos responsables culturals. En la visita han participat la regidora de Cultura, Nayma Beldjilali, el cap de Patrimoni Integral de l’Ajuntament d’Alacant, José Manuel Pérez Burgos, el director del Museu Arqueològic d’Alacant (MARQ), Manuel Olcina, el catedràtic d’Arqueologia Clàssica de la Universidad de Alicante, Lorenzo Abad, i el director de l’àrea d’Arquitectura de la Diputació, Rafael Pérez.

En eixe primer contacte, el cap de Patrimoni Integral ja ha destacat ‘la seua gran bellesa i magnífic estat de conservació’. Segons ha explicat, la peça podria haver estat en una domus d’una família noble romana de Lucentum o en una vila situada en l’actual Parc de les Nacions, en la zona extramurs de la ciutat romana.

Estudi independent del projecte d’excavació

Este estudi específic sobre la Venus és independent de la memòria científica general del jaciment de la platja de l’Almadrava. Esta altra tasca recau en els arqueòlegs Eduardo López i José Ramón Ortega, de l’empresa Arpa Patrimonio, responsables de documentar de manera global les excavacions realitzades durant les obres de regeneració de l’arenal.

Mentres avancen els treballs de camp i de laboratori, la peça es consolida com un referent per a l’arqueologia romana a Alacant. La combinació d’un context arqueològic recentment excavat i un estudi monogràfic d’alt nivell científic pot aportar dades molt valuoses sobre la romanització del litoral alacantí.

Trajectòria de José Miguel Noguera

José Miguel Noguera és catedràtic de la Universidad de Murcia i compta amb una llarga trajectòria en l’estudi de l’arqueologia romana. És director de la revista científica Archivo Español de Arqueología del CSIC, va ser director general de Cultura de la Regió de Múrcia i és membre de l’Institut Arqueològic Alemany.

Al llarg de les últimes dècades ha dirigit alguns dels projectes arqueològics més destacats de la Regió de Múrcia. Entre ells figuren el Parc Arqueològic del Molinete de Cartagena i l’Anfiteatre romà de Cartagena. A més, ha liderat nombrosos projectes nacionals i internacionals centrats en arqueologia romana.

Noguera és també autor d’una extensa producció científica. Ha escrit més de 30 llibres i 275 articles publicats en revistes especialitzades. Ara sumarà a este currículum l’estudi detallat de la Venus d’Alacant, una escultura que pot redefinir part del coneixement sobre el passat romà de la ciutat.

Últimes notícies

L’incendi de la Vall d’Uixó arrasa més de 7.000 hectàrees i força milers d’evacuats

L’incendi declarat dissabte a la Vall d’Uixó ha cremat un poc més de 7.000 hectàrees i ha obligat a evacuar 16.000 persones i a confinar-ne 64.000, segons el conseller d’Emergències, Juan Carlos Valderrama.

Agraïment a Aragó, Balears i Catalunya per reforçar l’extinció a la Vall d’Uixó

El president Juanfran Pérez Llorca ha agraït a Aragó, Balears i Catalunya el ràpid enviament de mitjans al foc de la Vall d’Uixó, que ja ha cremat 7.000 hectàrees.

Cauen tres traficants amb milers de pastilles de droga sintètica a l’AP-7

Tres hòmens de 26 a 34 anys han sigut detinguts a l’AP-7, a l’altura de Pilar de la Horadada, amb més d’11 quilos de metanfetamina en pastilles amagats al maleter del cotxe.

Trenta mitjans aeris es bolquen en l’incendi de la Vall d’Uixó després de cremar 6.500 hectàrees

L’incendi forestal de la Vall d’Uixó ha calcinat 6.500 hectàrees des de dissabte i este dilluns compta amb 30 mitjans aeris, en un dia d’alt risc d’incendis a tota la Comunitat Valenciana.

Oratge estable i lleuger descens de temperatures a l’interior d’Alacant

La última setmana de juliol comença en la Comunitat Valenciana amb cels poc nuvolosos o rasos i un lleuger descens de les màximes a l’interior d’Alacant, mentre que en zones de València i Castelló pujaran lleugerament.

Tercer dia d’incendi a la Vall d’Uixó amb 6.500 hectàrees calcinades i 80.000 persones afectades

L’incendi forestal de la Vall d’Uixó enceta el tercer dia actiu amb 6.500 hectàrees calcinades, 16.000 persones evacuades i 64.000 confinades a tres municipis.

València activa el protocol per contaminació per pols sahariana i fum dels incendis

L'Ajuntament de València ha activat el protocol de contaminació tipus 1 per l'entrada de pols sahariana i fum dels incendis pròxims, i recomana limitar l'activitat física a l'aire lliure als col·lectius més vulnerables.

Morant reclama un pact d’Estat per frenar els grans incendis forestals

La ministra Diana Morant defensa a València un pacte d’Estat contra l’emergència climàtica arran dels grans incendis, entre ells el de la Vall d’Uixó, amb 6.500 hectàrees cremades i 16.000 persones evacuades.