L’augment continuat de l’arribada de turistes a Espanya, amb nous rècords a la vista, ha obert un debat intens sobre com gestionar este creixement, sobretot en comunitats on els pisos turístics han agreujat encara més la crisi d’accés a la vivenda.
En este context, Palma acollirà diumenge una nova manifestació contra el turisme massificat, que posa especialment el focus en els apartaments turístics. Tot i això, les protestes han anat perdent força respecte a fa quasi una dècada, quan van començar a tindre més visibilitat, segons ha explicat el vicepresident executiu d’Exceltur, Óscar Perelli.
L’encariment del preu de la vivenda i les grans dificultats per a accedir-hi, sobretot per als jóvens i les persones amb menys recursos, han situat el lloguer turístic al centre del debat polític. Les administracions busquen ara com limitar fraus i garantir una convivència raonable entre visitants i veïnat.
On hi ha més contestació social
Balears és un dels territoris amb resposta ciutadana més visible. La plataforma ‘Menos turismo, más vida’ ha publicat un manual en què anima a boicotejar empreses turístiques i immobiliàries, fet que ha encés encara més la polèmica.
Ciutats com Barcelona, San Sebastián, Málaga o Sevilla també han viscut marxes i concentracions contra el turisme massificat. En estes destinacions, els barris més pressionats denuncien la pèrdua de comerç de proximitat i l’augment constant dels lloguers.
Canàries ha encadenat durant anys rècords de visitants i de gasto turístic. Esta situació ha derivat en dos grans concentracions recents, on s’ha denunciat que el model actual empitjora la qualitat de vida de molts residents.
En Catalunya, el rebuig se centra sobretot a Barcelona. En els últims anys, diverses mobilitzacions han reclamat literalment el ‘decreixement turístic’, és a dir, reduir el nombre de visitants.
En Andalusia, el mapa de la contestació és més desigual. Els cascs històrics de Málaga i Sevilla concentren la major part de les queixes, junt amb Granada, Córdoba, Cádiz i alguns municipis del litoral andalús.
En el País Basc, les primeres protestes contra el model turístic actual van començar a San Sebastián fa deu anys. Coincidixen amb l’augment sostingut del nombre de visitants després del final del terrorisme.
El president de la Mesa del Turismo de España, Carlos Garrido, ha recordat que estes campanyes les impulsen sobretot grups reduïts. Segons ha remarcat, ‘malgrat la repercussió mediàtica i els intents de danyar la imatge del destí, els seus efectes en el turisme són molt escassos’.
Resposta més moderada en altres comunitats
En altres autonomies, com la Comunitat Valenciana, Astúries, Múrcia, Galícia, Extremadura, Aragó o Navarra, la contestació social és molt més limitada. Les crítiques es concentren principalment en el rebuig als apartaments turístics, pels seus efectes sobre el mercat de la vivenda.
Ciutats com Toledo, Gijón, Pamplona o Segovia han viscut algunes protestes puntuals contra l’expansió dels pisos turístics als seus cascs històrics. Els veïns alerten que estos immobles substituïxen vivendes habituals i encareixen els preus.
Segons Perelli, en aquells territoris on s’ha reduït el nombre de vivendes turístiques registrades, el nivell de contestació ciutadana també ha baixat. Per tant, hi ha una relació directa entre el volum d’oferta turística en vivenda i el malestar social.
Mesures i regulacions en marxa
A escala estatal, el Govern ha modificat la Llei de Propietat Horitzontal. Amb este canvi, cada comunitat de veïns pot decidir si admet o no un pis turístic a la seua finca.
A més, hi ha nombroses normes autonòmiques i municipals. En Canàries, per exemple, s’han limitat les visites a espais naturals emblemàtics, com alguns senders del Parc Nacional del Teide, i s’ha aprovat una llei més restrictiva sobre lloguers turístics.
Barcelona ha optat per endurir la regulació. S’hi ha incrementat la taxa turística i s’ha anunciat que els apartaments turístics quedaran prohibits a partir de 2028, una mesura que ha obert un intens debat econòmic i social.
A Madrid ha entrat en vigor el Pla Residen. Amb este instrument, l’ajuntament ha deixat de concedir llicències turístiques disperses dins d’edificis residencials del centre, per a frenar la conversió de vivendes en allotjaments temporals.
En Balears, els ajuntaments tenen vetat autoritzar noves altes de pisos turístics. Totes les vivendes destinades a ús vacacional han de comptar amb una llicència d’Estància Turística en Vivenda activa, que continua congelada per moratòries anteriors. A més, s’aplica un impost de turisme sostenible.
El pes econòmic del turisme
Les patronals turístiques de les comunitats amb més pressió visitant insistixen en la importància econòmica del sector. Defensen que el turisme crea faena, genera ingressos fiscals i impulsa altres activitats vinculades.
Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), Espanya va rebre l’any passat 96,8 milions de turistes internacionals. Estos viatgers van gastar 134.712 milions d’euros en conjunt.
El mercat laboral també reflectix l’impacte del sector. L’ocupació turística va tancar l’any amb 2,75 milions de persones afiliades, cosa que consolida el turisme com un dels principals motors de l’economia espanyola.
