El judici per l’operació immobiliària Grand Coral a Mèxic, vinculada a Banco de Valencia i Bancaja i amb un perjuí estimat de 750 milions d’euros, ha arrancat este dilluns a la seu de l’Audiència Nacional a San Fernando de Henares amb acords de conformitat de diversos acusats, entre ells l’exconseller delegat de Banco de Valencia, Domingo Parra, i els empresaris Juan Vicente Ferri Guardiola i José Salvador Baldó Llorens.
A la vista oral han acudit la majoria dels 48 acusats que figuraven inicialment en la causa. La Fiscalia Anticorrupció els atribuïa delictes d’apropiació indeguda i blanqueig de capitals relacionats amb el projecte turístic i residencial Grand Coral, desenvolupat a Mèxic amb finançament de Bancaja i Banco de Valencia.
Acords amb els principals acusats
Segons han detallat les parts en l’inici de la sessió, el ministeri públic ha tancat acords de conformitat amb Parra, amb Ferri i Baldó –propietaris de la cadena hotelera Sandos– i amb l’exdirector general de Bancaja Aurelio Izquierdo. Estos pactes impliquen una rebaixa de les penes sol·licitades a canvi del reconeixement dels fets o de part d’ells.
A més, la Fiscalia ha decidit retirar els càrrecs contra altres quatre processats per considerar que s’han produït dilacions indegudes en la tramitació de la causa. La instrucció va començar en 2015 i el jutjat va dictar l’auto de processament en 2018, després d’una investigació complexa sobre les operacions internacionals del grup.
L’origen del cas està en una denúncia que Bankia Habitat va presentar a finals de 2013. L’escrit posava el focus en diverses operacions d’aportació de capital i de finançament concedides per Bancaja entre 2005 i 2009 al Grup Grand Coral. Estes operacions haurien provocat, segons la denúncia, un ‘menoscabo patrimonial’ pel volum de provisions que les entitats van haver d’omplir per a cobrir els crèdits concedits.
El jutjat va descriure en l’auto de 2018 possibles delictes d’administració deslleial i blanqueig de capitals per part dels administradors i promotors. Segons aquella resolució, els processats haurien causat un perjuí global de 750 milions d’euros a Bancaja i Banco de Valencia.
Operacions a Mèxic i plusvàlues injustificades
En la seua exposició, la Fiscalia sosté que els administradors de les entitats, com a ‘finançadors’, van afavorir econòmicament de manera sistemàtica i injustificada a Ferri i Baldó. Tots dos apareixen com a principals promotors d’un projecte que va requerir inversions molt diverses i d’‘enorme magnitud econòmica’ a la Riviera Maya.
Entre les operacions més rellevants que s’investiguen figura el denominat Projecte Zacatón i Piedras Bolas. Segons l’acusació, esta operació es va saldar amb una plusvàlua injustificada de 138,8 milions de dòlars, assumida per Bancaja i Banco de Valencia. Eixos fons, sempre segons la Fiscalia, es van transferir a comptes en Andorra en una maniobra que podria encaixar en un delicte de blanqueig de capitals.
L’escrit acusatori també detalla el suposat modus operandi de la trama. El paper de l’intermediari Juan Poch ha sigut clau en la investigació, ja que, segons Anticorrupció, era qui localitzava terrenys a Mèxic i negociava opcions o promeses de compravenda a preus reduïts.
Una vegada assegurats estos drets de compra sobre els terrenys, Poch els transmetia al Grup Grand Coral. La Fiscalia sosté que eixa transmissió es feia a través de comissions de gestió fictícies, primes d’emissió o opcions de compra inflades, cosa que permetia multiplicar artificialment el valor inicial.
Per a articular este esquema, sempre segons l’acusació, es va utilitzar un entramat de societats matriu radicades a Holanda, com Sugar Toys/Riviera Maya Investments BV, Portuna BV, Varamitra i Inquam Denmark BV. Estes mercantils controlaven les filials operatives mexicanes encarregades del desenvolupament directe dels projectes immobiliaris.
Circuits internacionals de blanqueig
A més de les societats holandeses, la Fiscalia descriu un circuit internacional per al desviament i repartiment de les plusvàlues il·lícites. En este circuit s’haurien usat comptes i societats situades en països com Suïssa, Panamà, Andorra –a través d’Andbank i BPA– i Anguilla, jurisdiccions que oferixen major opacitat financera.
Per al ministeri públic, Bancaja i Banco de Valencia haurien actuat de facto com a socis capitalistes del Grup Grand Coral. Les entitats assumien tot el risc financer mitjançant crèdits qualificats d’abusius, una falta de taxacions reals dels actius i la concessió de préstecs de lliure disposició que permetien pagar els interessos i els sobrepreus en les compres.
La Fiscalia situa el trencament patrimonial i econòmic patit per Bancaja i Banco de Valencia en el 100 % de la inversió i la finançació aportades al projecte. Este import està valorat en prop de 750 milions d’euros, xifra que recull el conjunt de les operacions que ara es jutgen.
Segons les xifres de l’acusació, els préstecs concedits al Grup Grand Coral van superar els 1.768 milions de dòlars estatunidencs. Estes quantitats reflectixen la dimensió internacional i financera del cas, que ha arribat finalment a juí després d’una llarga instrucció i que ara entra en la fase clau per a determinar responsabilitats penals i civils.
En el seu escrit, la Fiscalia Anticorrupció sol·licita que es compense Bankia –hui CaixaBank– amb 156,5 milions d’euros. Esta xifra correspon a una part del dany patrimonial calculat i se suma a les possibles penes de presó i multes per als acusats que no s’acullen a acords de conformitat.
