CaixaBank guanya 3.203 milions fins a juny per l’impuls del negoci bancari

CaixaBank ha tancat el primer semestre de 2026 amb un benefici net de 3.203 milions d’euros, un 8,5 % més que en el mateix període de l’any passat, impulsat pel creixement de l’activitat comercial i dels ingressos per servicis, segons ha informat l’entitat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).

Entre gener i juny, el marge d’interessos ha arribat als 5.390 milions d’euros, un 2 % més. Al mateix temps, el marge brut, que reflectix el conjunt d’ingressos del negoci bancari, s’ha situat en 8.338 milions, un increment del 3,7 % interanual.

Els ingressos per servicis han aportat 2.772 milions d’euros, un 7,4 % més que un any abans. Este avanç s’ha sustentat sobretot en el creixement del 12,1 % dels ingressos per gestió patrimonial, que han pujat fins als 1.091 milions, i en l’augment del 14,5 % dels ingressos per assegurances de protecció, que han arribat als 658 milions.

En canvi, les comissions bancàries han retrocedit un 1,1 %, fins als 1.023 milions d’euros. Este descens s’explica, entre altres factors, per l’efecte dels programes de fidelització, que han reduït les comissions recurrents un 2,4 %.

Tot i esta caiguda parcial, les comissions netes de la banca han sumat 2.075 milions d’euros fins a juny, la qual cosa suposa un augment global del 6,5 % respecte al primer semestre de 2025.

Repunt del crèdit i dels recursos dels clients

Els resultats fins a juny també mostren un creixement del 8,2 % en la cartera de crèdit sa en l’últim any, fins als 398.835 milions d’euros. Este increment s’ha vist impulsat pel finançament a empreses, que ha pujat un 10,6 %, per la concessió de crèdits per a adquisició de vivenda, amb un avanç del 6,7 %, i pel crèdit al consum, que ha crescut un 11,5 %.

En paral·lel, els recursos de clients han arribat als 771.943 milions d’euros al tancament del semestre, un 7,6 % més en dotze mesos. D’esta quantitat, els actius sota gestió han assolit els 216.741 milions, un 14,9 % més, mentres que els recursos en balanç han pujat fins als 549.578 milions, un 5,6 % més.

Esta bona dinàmica comercial, tant en crèdit com en recursos, ha permés que CaixaBank haja tancat el primer semestre amb un volum de negoci pròxim a 1,2 bilions d’euros, un 7,8 % superior al d’un any abans.

Morositat i solvència en nivells còmodes

El saldo de crèdits dubtosos ha descendit fins als 7.839 milions d’euros, 785 milions menys que al començament de l’any. L’entitat ho atribuïx a la millora orgànica de la qualitat de l’actiu i a la gestió activa de la morositat, que inclou vendes de carteres.

Amb això, la ràtio de morositat ha continuat baixant i s’ha situat en l’1,78 %, 29 punts bàsics menys que al tancament de 2025, quan era del 2,07 %.

Pel que fa a la rendibilitat, la rendibilitat sobre capital tangible (ROTE) s’ha col·locat en el 18 % en el primer semestre, front al 18,5 % del mateix període de 2025. El conseller delegat de CaixaBank, Gonzalo Gortázar, ha assegurat que l’entitat continua executant ‘amb gran èxit’ el seu pla estratègic.

En l’àmbit de la solvència, la ràtio Common Equity Tier 1 (CET1) s’ha situat en el 12,5 % al tancament de juny. Esta xifra ja recull un impacte extraordinari de 20 punts bàsics pel huité programa de recompra d’accions anunciat en abril, per un import de 500 milions d’euros.

Més clients i aportació de Portugal

En els últims dotze mesos, el grup ha aconseguit 1,1 milions d’altes netes de clients a Espanya. Així, CaixaBank compta ja amb 20,9 milions de clients a la Península Ibèrica, entre els quals té un pes destacat el mercat valencià.

El negoci a Portugal, canalitzat a través de Banco BPI, filial portuguesa propietat al 100 % de CaixaBank, també ha aportat creixement. El volum de negoci de BPI ha augmentat un 6,9 % en l’últim any i ja contribuïx amb 218 milions d’euros al resultat del grup en el primer semestre.

A més, imagin, el neobanc impulsat per CaixaBank, ha tancat el semestre amb 4,2 milions de clients. El seu volum de negoci se situa al voltant de 24.000 milions d’euros, un 20 % més que un any abans, la qual cosa reforça el pes del canal digital dins del grup.

Impacte de l’impost a la banca i de les participades

Els comptes del semestre inclouen la contabilització de l’Impost sobre el marge d’interessos i comissions (IMIC). En els sis primers mesos de 2026, l’entitat ha registrat 304 milions d’euros per este concepte, enfront dels 296 milions anotats en el mateix període de 2025.

Pel que fa a les societats participades, els ingressos d’esta cartera han arribat als 229 milions d’euros en el primer semestre, un 11,2 % més interanual. D’esta quantia, els resultats atribuïts a entitats valorades pel mètode de la participació han ascendit a 173 milions, un increment del 17,9 %.

En canvi, els ingressos per dividends de participades s’han situat en 55 milions d’euros, un 5,5 % menys que en el primer semestre de 2025.

Calendari i import del dividend a compte

Quant a la remuneració a l’accionista, el consell d’administració va aprovar en gener una política de distribució en efectiu d’entre el 50 % i el 60 % del benefici net consolidat de 2026, repartit en dos pagaments.

D’una banda, hi haurà un dividend a compte d’entre el 30 % i el 40 % del benefici net consolidat del primer semestre. L’entitat preveu abonar-lo en novembre de 2026 als accionistes que tinguen dret a la data que s’assenyale.

D’altra banda, CaixaBank preveu repartir un dividend complementari en abril de 2027, subjecte a l’aprovació final de la Junta General d’Accionistes.

Segons les estimacions actuals, l’import total a repartir en concepte de dividend a compte es mourà entre 961 i 1.281 milions d’euros. El consell d’administració definirà en octubre la quantia exacta d’eixe primer pagament, una vegada tinga tota la informació actualitzada sobre l’evolució del negoci i els resultats anuals previstos.

Últimes notícies

Retiren quilòmetres de peixos morts al Magre després d’un possible abocament tòxic

La CHJ ha iniciat la retirada de milers de peixos morts al riu Magre, en un tram d’uns deu quilòmetres entre Montroy i Llombai-Alfarp, després d’un possible abocament relacionat amb l’incendi d’una nau industrial a Montserrat.

El PSPV demana a Antifrau una investigació equanime sobre l’ajuda a UGT

El PSPV veu bé que l’Agència Antifrau investigue la subvenció de 80.000 euros al congrés confederal d’UGT de 2021 a València, però reclama equanimitat i que el president Pérez Llorca col·labore igual en els assumptes que afecten la seua parella.

Quinze anys d’Amazon a Espanya: 25.000 milions invertits i més de 30.000 treballadors

Amazon complix quinze anys a Espanya amb una inversió acumulada de 25.000 milions d’euros, més de 30.000 empleats i una forta aposta logística i de centres de dades que arriba també a Paterna.

Braulio Vázquez deixa Osasuna i aposta pel repte del València CF

Braulio Vázquez s’ha acomiadat d’Osasuna després de nou anys com a director esportiu i ha explicat que el seu fitxatge pel València CF era, per a ell, ‘ara o mai’. José Antonio Prieto ‘Cata’ assumirà la direcció esportiva del club navarrés.

Les 35 hores s’acosten als funcionaris de la Generalitat després d’un acord unànime

La mesa sectorial de la Administració de la Generalitat ha aprovat per unanimitat l’acord amb els sindicats que dona cobertura jurídica completa a la jornada de 35 hores setmanals per a més de 21.200 empleats públics. El pacte fixa el camí per a la seua implantació a partir de l’1 de gener de 2027, pendent encara de la ratificació del Consell.

Arcadi España reclama deixar la crispació per a pactar un finançament autonòmic històric

El ministre d’Hisenda, Arcadi España, insta els partits a aparcar la crispació i negociar al Congrés el nou model de finançament autonòmic, que qualifica d’oportunitat històrica, clau per a territoris com la Comunitat Valenciana i Múrcia.

Jeff Jones dirigirà la nova empresa conjunta de Ford i Geely a Almussafes

Ford ha designat Jeff Jones, directiu amb 30 anys d’experiència, com a president de la futura empresa conjunta Ford-Geely que operarà des de la planta d’Almussafes a partir de 2027.

La Comunitat Valenciana rep molts fons per a lectura però cau al fons del PISA

La Comunitat Valenciana és una de les autonomies que més diners rep per a reforçar la comprensió lectora i les matemàtiques, però ha registrat una forta caiguda en els resultats de PISA 2025, tant en lectura com en competència matemàtica.