Delegats de CaixaBank protesten davant la seu social pel model de pressió comercial

Mig centenar de delegats sindicals de CaixaBank s’han concentrat este dijous davant la seu social de l’entitat a València, coincidint amb la presentació dels resultats trimestrals. Amb esta acció, els representants de la plantilla volen visibilitzar la deterioració del clima laboral que, segons denuncien, provoca l’actual model de pressió comercial aplicat en oficines i departaments.

La protesta s’ha dut a terme de manera simultània en altres ciutats espanyoles, la qual cosa reforça el caràcter estatal del conflicte. Els sindicats emmarquen esta concentració en una escalada de mobilitzacions que ja va incloure la vaga del passat 27 de març, convocada coincidint amb la celebració de la Junta General d’Accionistes. Consideren que, malgrat aquell atur i al creixent malestar intern, la resposta de la direcció no ha suposat un canvi de rumb suficient.

Reclamen canvis reals en el model de pressió comercial

Entre els sindicats convocants han participat el Sindicat d’Empleats de CaixaBank (SECB), UGT i CCOO, que asseguren que des de la vaga els moviments de la direcció no han sigut suficientment decisius per a frenar el que definixen com a maltractament a la plantilla. Subratllen que la pressió es deixa sentir tant en la xarxa d’oficines, en contacte directe amb la clientela, com en els diferents departaments interns.

La portaveu d’UGT, Raquel Ruiz, ha assenyalat que amb la concentració volen evidenciar que existix un problema estructural de salut laboral i que el malestar de la plantilla continua. Reclamen que la direcció assumisca la situació i adopte decisions concretes per a reduir la pressió, introduir garanties i corregir aquelles pràctiques de gestió que, al seu juí, degraden l’entorn de treball.

Per part seua, CCOO ha reclamat beneficis per als qui els generen i ha posat el focus en la relació entre els bons resultats econòmics del banc i les condicions internes de treball. El sindicat ha denunciat que darrere dels comptes del primer trimestre, amb un benefici net de 1.572 milions d’euros, un 7% més que en el mateix període de l’any anterior, hi ha una plantilla al límit. En la seua opinió, estes xifres mostren que el negoci evoluciona a l’alça mentres les càrregues i exigències recauen de manera desproporcionada sobre els treballadors.

Els sindicats han advertit que no cessaran les protestes fins que es produïsquen canvis reals. Assenyalen que l’entitat trasllada objectius molt exigents i aplica dinàmiques de microgestió que, combinades amb el seguiment constant de resultats, tenen un impacte negatiu en la salut de la plantilla. Descriuen un entorn en el qual les persones treballadores senten que el seu acompliment està sotmés a una supervisió contínua, amb escàs marge per a l’autonomia i sota una pressió comercial persistent.

Així i tot, els representants sindicals reconeixen com un avanç l’eliminació del sistema quadrimestral d’objectius, en considerar que es tractava d’un dels mecanismes que més tensió generava. No obstant això, advertixen que l’absència de garanties sobre el caràcter definitiu d’esta mesura, unida a la continuïtat de les dinàmiques de pressió, evidència que les correccions introduïdes fins ara resulten encara insuficients per a revertir la situació.

Els sindicats subratllen la contradicció entre l’evolució positiva del negoci i la situació interna que descriuen. Insistixen que, amb beneficis creixents, l’entitat té marge per a modificar el seu model comercial i organitzatiu sense perjudicar els resultats. Per això, reivindiquen l’obertura d’un procés de diàleg real amb la direcció que permeta introduir canvis profunds i duradors en la manera de gestionar objectius, càrregues de treball i seguiment comercial. Segons CCOO, eixe diàleg hauria de servir per a reequilibrar la relació entre els resultats econòmics i el benestar dels qui els fan possibles.

Anuncios
Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

València declara ZAS en Russafa i endurix les normes per a l’hostaleria i la neteja urbana

L'Ajuntament de València aprova la declaració de zona acústicament saturada en Russafa, amb límits a l'hostaleria i l'oci nocturn, i una nova ordenança que endurix les multes per embrutar la via pública.

Etta Eyong afronta un retorn amarg a la Ceràmica sense marcar des d’octubre

Etta Eyong torna a la Ceràmica com a davanter del Llevant en la seua pitjor ratxa golejadora, més de sis mesos sense veure porta en LaLiga després d'un inici explosiu amb Vila-real i Llevant. El seu paper actual, a l'ombra d'altres atacants, contrasta amb el protagonisme que va tindre al principi de la temporada.

Salva Gomar seguirà al capdavant de la FFCV fins a 2030 després de ser reelegit

Salva Gomar ha sigut reelegit president de la Federació de Futbol de la Comunitat Valenciana per al període 2026-2030, encadenant així el seu tercer mandat al capdavant de l'organisme federatiu.

El ple d’Alacant tomba les propostes de Vox i PP sobre prioritat nacional i immigració

L'Ajuntament d'Alacant ha rebutjat les declaracions institucionals de Vox sobre prioritat nacional i la del PP que demanava una immigració legal, ordenada i segura, després d'un intens debat polític en el ple.

Últim dia d’aturs en FGV mentres els maquinistes advertixen que el conflicte continua obert

El segon calendari d'aturs dels maquinistes d'FGV acaba este dijous, però el sindicat SEMAF advertix que el conflicte continua i prepara noves protestes per a juny i estiu.

Una fundació desplega biblioteques de muntanya perquè cap xiquet es quede sense llegir

La Fundació Art i Paraula impulsa xicotetes biblioteques de muntanya en zones rurals aïllades de diverses comunitats autònomes, amb quasi dos-cents llibres per punt i el suport de voluntaris. El seu fundador, José María Goñi, aspira a crear un centenar en tota Espanya i al fet que els ajuntaments acaben implicant-se en el projecte.

Koldo García nega davant el Suprem cobrar 10.000 euros al mes de Víctor de Aldama

Koldo García ha rebutjat davant el Tribunal Suprem haver cobrat 10.000 euros mensuals entre 2019 i 2022 de Víctor de Aldama, malgrat que el comisionista sosté que va pagar entre 3,4 i 4 milions a ell i a José Luis Ábalos.

La Fiscalia de València manté l’arxivament del cas per l’incendi de l’edifici de Campanar

La Fiscalia Provincial de València rebutja reobrir la investigació penal per l'incendi de l'edifici de Campanar de febrer de 2024, en considerar que no han aparegut elements nous que justifiquen reprendre la causa.