Les festes de Moros i Cristians d'Alcoi conclouen aquest dilluns amb la celebració del Dia del Alardo, una jornada final en la qual les tropes mores i cristianes recreen les antigues guerrilles del segle XIII amb el baluern dels arcabussos de avancarga. Amb este acte se simbolitza l'intent dels dos bàndols per prendre el control de la ciutat, recordant els enfrontaments de 1276 que formen part de l'origen històric de la festa.
En este espectacle visual i sonor participen les 28 filaes o comparses que integren les festes alcoianes. Al llarg del dia està previst el tret de 2.960 quilos de pólvora, una xifra que suposa 62 quilos més que en l'edició de 2025 i que reflectix la magnitud del Alardo. L'ús de tanta pólvora convertix la ciutat en un gran escenari a l'aire lliure en el qual el soroll dels trabucos i el fum dels trets se succeïxen de manera constant durant el matí i la vesprada, tenyint de grisa el cel fester i embolicant els carrers en un ambient bèl·lic i festiu alhora.
Ambaixades mora i cristiana
A més de la guerra d'arcabusseria, el Dia del Alardo inclou l'escenificació de les ambaixades, un dels moments més esperats per festers i públic. Al matí té lloc l'ambaixada mora i a la vesprada la cristiana, en les quals cada bàndol defén la seua causa mitjançant parlaments solemnes i carregats de dramatisme. A través d'estos textos, les hosts de la mitja lluna i de la creu exposen les seues raons per a entrar en la fortalesa alcoiana i controlar-la, reproduint el pols pel domini de la ciutat.
En la trama festera, la fortalesa cau primer en mans de les tropes mahometanes, que aconseguixen prendre el castell i desplaçar als cristians. No obstant això, el guió culmina amb la recuperació de la fortalesa per part de l'exèrcit de la Creu en una lluita final que simbolitza la victòria cristiana. Este desenllaç manté visca la tradició que situa en el segle XIII l'origen de la devoció local i de la recreació històrica que cada any es reviu als carrers d'Alcoi.
A boca de nit, quan s'apaguen els trets i finalitzen les ambaixades, el protagonisme recau al castell de festes, que concentra totes les mirades durant l'acte de l'Aparició. Aquest espectacle de llum, música i color, de tot just cinc minuts de duració, tanca el programa amb una posada en escena molt simbòlica. Des de l'alt de la fortalesa, el Sant Jordiet llança centenars de fletxes que representen la intercessió del patró en la victòria cristiana del segle XIII.
Amb este gest, la figura infantil que encarna a Sant Jordi segella el relat fester i acomiada les celebracions fins l'any vinent. L'Aparició es convertix així en el fermall final d'unes festes que combinen pólvora, teatre històric i devoció, i que en el Dia del Alardo concentren la seua major intensitat als carrers d'Alcoi.
