Les principals federacions de caça han exigit al Govern Central que es posicione contra la prohibició de la munició amb plom en la caça i que defense davant les institucions europees una regulació basada en criteris científics, tècnics i socioeconòmics que no pose en risc el futur de la caça a Espanya.
Segons informen la Real Federación Española de Caza (RFEC) i la Federació de Caça de la Comunitat Valenciana, la pròxima setmana el Parlament Europeu i els Estats membres tenen previst abordar la proposta per a limitar l’ús del plom en l’activitat cinegètica en el marc del Reglament REACH.
Este debat arriba, segons les entitats, en un moment en què Europa encara no ha definit una alternativa clara que permeta mantindre la pràctica de la caça des del punt de vista econòmic, social i tècnic. Remarquen que la decisió es troba en una fase clau i que pot marcar el futur de milers de caçadors i d’empreses vinculades al sector.
Riscos d’una transició accelerada
Les federacions denuncien que el procés europeu ha avançat sense que s’hagen presentat estudis tècnics concloents sobre les alternatives al plom. Consideren que, a hores d’ara, no està acreditat que els materials substitutius reduïsquen de manera efectiva el risc toxicològic i, al mateix temps, garantisquen la seguretat del caçador i dels seus auxiliars davant possibles rebots.
Afigen que tampoc hi ha proves suficients que asseguren la mateixa eficàcia de la munició alternativa ni el compliment dels estàndards de benestar animal en les condicions reals de caça. Per això alerten que una transició accelerada, sense els estudis previs necessaris, podria provocar problemes de seguretat en el camp i una pèrdua d’eficàcia en les jornades cinegètiques.
En este sentit, recorden que alguns dels materials que s’han plantejat com a substituts del plom no són compatibles amb totes les armes actualment en ús. Açò obligaria molts caçadors a canviar d’arma o a fer costoses adaptacions en un termini curt, amb el consegüent impacte econòmic.
Les entitats advertixen que una decisió precipitada podria generar un impacte negatiu important sobre caçadors, fabricants de munició, armeries i altres negocis relacionats amb la caça, com allotjaments rurals o servicis turístics especialitzats. Subratllen que tot este teixit econòmic depén en bona mesura de la continuïtat de l’activitat cinegètica.
Un de cada quatre caçadors podria abandonar la caça
Les federacions remeten a un estudi de la Federació Europea de Tir Esportiu (ESSF), basat en més de 18.000 enquestes, que apunta que un 25 % dels caçadors podria abandonar la seua activitat si es prohibix de manera generalitzada el plom en la munició.
El mateix estudi assenyala que un 30 % dels caçadors reduiria la seua pràctica de la caça. Per a les organitzacions espanyoles, estes dades evidencien que una prohibició total tindria conseqüències socials i econòmiques molt rellevants, especialment en zones rurals on la caça té un pes destacat.
Des de la Federació de Caça de la Comunitat Valenciana recorden que la caça mou cada temporada nombroses jornades en municipis d’interior i genera ingressos per a comerços locals, restaurants i vivendes turístiques. Consideren que una caiguda de practicants afectaria directament estes economies.
Per a reforçar el seu argument, insistixen que la discussió sobre les restriccions a la munició de plom s’ha iniciat sense que s’haja concretat encara una alternativa que permeta mantindre la caça en condicions viables des del punt de vista econòmic per als caçadors, assumible per a la indústria i acceptable per a les administracions.
La posició de la Federació de Caça de la Comunitat Valenciana
La presidenta de la Federació de Caça de la Comunitat Valenciana, Lorena Martínez, subratlla que la caça té, segons defensa, un paper clau en la gestió del territori. ‘La caça és una activitat essencial per a la gestió del medi natural i qualsevol decisió que afecte el seu futur s’ha de prendre des del rigor, el coneixement tècnic i el diàleg amb qui coneix la realitat del territori’, assenyala.
Martínez advertix que ‘no podem avançar cap a restriccions que generen incertesa entre els caçadors i el sector sense comptar abans amb alternatives plenament avaluades, segures i aplicables a la realitat dels nostres camps i muntanyes’.
Des de la Comunitat Valenciana, la presidenta reclama ‘una transició responsable que permeta la continuïtat d’una activitat que aporta importants beneficis socials, econòmics i ambientals’. Segons la seua opinió, qualsevol canvi s’ha d’acompanyar d’un calendari clar, informació als afectats i garanties sobre el material que substituirà la munició actual.
Per la seua banda, el president de la RFEC, Josep Escándell, remarca que ‘l’objectiu ha de ser compatibilitzar la protecció del medi ambient amb la realitat d’una activitat que contribuïx a la conservació dels ecosistemes, al control de poblacions de determinades espècies i a la prevenció de problemes com els danys agrícoles o l’expansió de malalties com la Pesta Porcina Africana’.
Crítiques al Ministeri per Transició Ecològica
Les entitats cinegètiques també critiquen el paper del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) durant la tramitació del dossier a la Unió Europea. Consideren que l’administració estatal no ha atés prou les aportacions tècniques dels caçadors espanyols.
Segons denuncien, no s’ha obert un procés de diàleg real orientat a una transició ordenada cap a possibles alternatives al plom. Interpreten este silenci com una falta de reconeixement del coneixement acumulat pel sector sobre el terreny.
Tant la RFEC com la Federació de Caça de la Comunitat Valenciana defenen que qualsevol canvi normatiu ha de comptar amb la participació de caçadors, indústria armera, experts tècnics i administracions públiques. Entenen que només amb esta col·laboració es pot dissenyar una regulació assumible i efectiva.
Per això, insistixen que la futura normativa hauria d’incloure mesures que permeten una adaptació progressiva i una avaluació real de les alternatives disponibles, amb fases de prova i revisions periòdiques que asseguren que els nous materials complixen els objectius ambientals sense desmantellar de colp el sector cinegètic.
