La Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana ha destinat 6,7 milions d’euros a produccions de ficció, documentals i animació, sense establir requisits específics sobre el contingut. A més, ha reservat 395.000 euros per a documentals de tradicions vives, una línia que encara està pendent de resolució.
Les bases valencianes no inclouen limitacions ideològiques ni condicions concretes sobre les temàtiques subvencionables. El model contrasta amb el de Castella i Lleó, que ha convocat 325.000 euros per a llargmetratges, documentals i sèries, però exclou projectes amb ‘adoctrinament’, ‘propaganda’ o suport explícit a opcions polítiques.
El Ministeri de Cultura recorrerà la mesura de Castella i Lleó. El sindicat de guionistes Alma l’ha qualificada de ‘d’enorme gravetat’ i ha afirmat: ‘Açò no té un altre nom que censura’.
Com es valoren les ajudes audiovisuals
En la majoria de comunitats, les convocatòries prioritzen la qualitat artística i tècnica, la viabilitat econòmica i la trajectòria dels equips. També puntuen la vinculació territorial, la participació de professionals locals, el potencial comercial i internacional, i la igualtat de gènere.
La Llei del cinema estatal exclou, com a matís sobre el contingut, les obres essencialment publicitàries o de propaganda política, les qualificades com a X i les declarades constitutives de delicte.
Andalusia preveu sis milions d’euros enguany i assegura que aplica criteris exclusivament tècnics. Aragó no establix restriccions de contingut i concedirà 60.000 euros per a curtmetratges i 680.000 per a llargmetratges.
A les Illes Balears, les ajudes anuals sumen 900.000 euros. Només queden fora les produccions que puguen vulnerar la llei. Canàries concedix 2,9 milions anuals i valora l’adaptació de literatura canària, l’ambientació a les illes i la presència del patrimoni o la història locals.
Cantàbria destina 200.000 euros al desenvolupament i producció de llargmetratges i sèries, i 80.000 a curtmetratges i videoart. A Castella-la Manxa, els projectes han de tindre domicili fiscal a la regió o vincular-se amb la identitat castellanomanxega.
Les convocatòries castellanomanxegues preveuen 200.000 euros per a llargmetratges, 50.000 per a curtmetratges i 25.000 per a guions. Catalunya supera els 35 milions anuals, inclosos els videojocs, i valora l’interés cultural, cinematogràfic, social o experimental.
Catalunya també demana vocació de mercat i establix condicions específiques per a les llengües catalana i aranesa. A més, té en compte els referents i professionals locals, així com la presència de dones en càrrecs de responsabilitat.
Altres models autonòmics
La Comunitat de Madrid preveu arribar als deu milions anuals, però en 2026 ha concedit, de moment, sis milions. Entre els requisits figuren l’autonomia de la producció, una seu o filial regional i estar al corrent dels pagaments.
Navarra destina 625.000 euros a producció audiovisual. El Govern navarrés ha defensat un model basat en criteris professionals i en el respecte a la llibertat de creació.
Extremadura ha convocat 514.000 euros en 2026, amb criteris de qualitat, viabilitat i impacte regional. La Junta afirma que no aplica condicionants ideològics i també considera la igualtat en els equips creatius i tècnics.
Galícia subvenciona el sector amb més de 8,2 milions d’euros. La Xunta manté criteris de qualitat, trajectòria, viabilitat, potencial internacional i contribució a la cultura gallega i a la seua llengua.
El Govern Basc ha destinat 10,8 milions a la producció audiovisual d’Euskadi. Les comissions d’experts seleccionen els projectes sense restriccions ideològiques.
La Rioja ha convocat 255.000 euros i deixa lliure el contingut creatiu. Astúries supera el milió d’euros i només establix requisits vinculats a cada convocatòria, com l’ús de l’asturià o l’eonaviego.
A la Regió de Múrcia, les ajudes d’enguany sumen 700.000 euros. La convocatòria no prohibix expressament l’adoctrinament ideològic, la propaganda partidista ni el suport a opcions polítiques concretes.
