El llibre Huella, escrit per l’iraquiana Mawj Majid Al-Obaidi i amb portada creada pel coreògraf valencià Nacho Duato, arreplega el dolor d’un bombardeig a Bagdad en 2003 que li va destrossar el braç dret quan tenia 6 anys i com eixa ferida s’ha convertit en poesia gràcies al cirurgià que li el va salvar, en una edició impulsada per la Fundació Fernando Fonseca.
El llibre es presenta este dimecres a les 19.00 hores a la llibreria Tirant Lo Blanch de València. En l’acte participaran els presidents de la Fundació Fernando Fonseca, la cineasta Fina Sensada i el cirurgià Marc García-Elías, a més de Nacho Duato i la professora de la Universidad Europea de Valencia Lupe Bohorques. Durant la presentació es llegiran alguns dels poemes en àrab i en castellà.
Una reflexió que dona nom al llibre
El títol Huella naix d’una reflexió de la mateixa autora. Segons ha explicat Sensada, el llibre es diu així perquè Mawj ha expressat que ‘les dos coses que més marquen en la vida, que deixen huella, són l’amor i la guerra’.
Per això, com destaca la presidenta de la fundació, es tracta ‘de la història d’amor i de guerra d’un cirurgià i d’una xiqueta ferida de guerra en Bagdad en 2003’.
El bombardeig i el procés de curació
Eixa xiqueta és hui una dona de 29 anys, però aleshores en tenia només 6. En ple atac a Bagdad, van bombardejar el seu barri, una zona de pescadors a la vora del riu Tigris, i el seu braç dret va quedar completament destrossat.
La seua mare la va portar prompte a l’hospital, on el doctor Fernando Fonseca, que acabava d’arribar a través de Médicos del Mundo, la va operar en sis ocasions per a aconseguir salvar-li el braç.
De la ferida a la poesia
Segons relata Sensada, el cas de Mawj va impressionar profundament este ‘cirujano de pobres’. Durant anys va fer un seguiment de la seua evolució i li va explicar que ‘la manera de calmar el dolor, la impotència, la ràbia i la tristesa que sentia era transformar-ho en poesia’.
També la va animar a escriure quan fora major, un consell que finalment s’ha complit amb este poemari.
El llegat de Fonseca i la publicació
El doctor Fonseca no va arribar a vore el llibre acabat, ja que va morir en 2014. No obstant això, la fundació que porta el seu nom, impulsada en 2021 a Barcelona per a continuar la seua faena, ha fet possible que 20 poemes escrits per Mawj com a gest de gratitud i d’amor cap a qui li va salvar el braç s’hagen convertit en un volum, publicat per l’editorial valenciana Loto Azul.
‘Són poemes únics que parlen d’amor i de dolor i de tot el seu procés d’anar fent-se major i empoderant-se com a dona’, assenyala Sensada. La presidenta de la fundació subratlla que l’autora és hui una dona lliure, que s’ha convertit en sociòloga, s’ha casat amb un professor d’universitat i té dos fills.
A més, ha volgut escriure estos textos ‘amb la seua mà dreta ferida de guerra’.
Manos que curan, pies que danzan
Per a Mawj, donar a llum estos poemes ‘ha sigut com una teràpia, de buscar donar llum a la foscor’, assegura Sensada. La presidenta de la fundació considera que, en uns moments ‘tan distòpics de guerres’, l’autora ‘ha transformat allò dur, amarg i trist en alguna cosa bella’ i ha demostrat que ‘en l’adversitat està la creativitat’.
Segons explica Sensada, quan va crear la Fundació Fernando Fonseca va recórrer al doctor Marc García-Elías perquè continuara la cirurgia de mans i peus en xiquets. Este cirurgià, a més, està formant professionals a Txad per a operar menors i ajudar-los a recuperar els moviments de peus i mans.
També va incorporar el coreògraf Nacho Duato, perquè considera que l’art és una part molt important d’esta tasca. ‘Quan estic en un quiròfan gravant intervencions, si són bons cirurgians les seues mans dansen entre nervis i tendons, per això vaig recórrer a un coreògraf que representara esta part bella i artística d’un bon cirurgià’, detalla Sensada. Gràficament, descriu la fundació com ‘mans que curen, ulls que miren i peus que dansen, i ara incorporem mans que escriuen’.
