Els actors Enrique Arce, Sergio Villanueva, Jaime Pujol i Jaime Linares han posat en marxa Dramaniacs, una nova companyia teatral valenciana amb seu a València. El projecte naix quasi trenta anys després que es conegueren a la Fundació Shakespeare de España, i vol tornar a l’essència de la interpretació i donar més veu a les arts escèniques valencianes, que consideren poc valorades.
Aquells quatre amics, a qui Pujol defineix amb humor com a ‘descabellats, romàntics i utòpics’, han decidit fer un pas més. Després de dècades de trajectòria, han volgut unir experiència i amistat en un projecte propi i clarament reivindicatiu.
Trenta anys d’amistat i trajectòries diverses
Els quatre actors es van conéixer fa més de 30 anys a la Fundació Shakespeare de España a València, sota la direcció artística de Jaume Pujol. ‘Me’ls he criat jo’, bromeja Pujol en una conversa en una cafeteria del centre de València.
Durant estes tres dècades, cadascú ha seguit el seu camí professional. Sergio Villanueva s’ha establit a Madrid. Enrique Arce ha aconseguit projecció internacional, especialment després del paper d’Arturo en la sèrie ‘La casa de papel’.
Tot i la distància, els reencuentres ocasionals els permetien compartir preocupacions sobre la situació del teatre. Parlaven sovint de la falta d’impuls a les arts escèniques valencianes i de la necessitat de tornar als seus orígens com a actors. ‘Un actor només està viu fent teatre’, afirma Villanueva.
En eixes trobades, descobrien que compartien la mateixa ‘ètica’ i també la ‘estètica’ davant possibles projectes. Així, en una d’eixes reunions van començar a plantejar-se de manera seriosa la creació d’una companyia pròpia.
De Los Ángeles a València sense bitllet de tornada
La decisió final d’impulsar Dramaniacs va arribar des de Los Ángeles. Arce es trobava allí passant un moment complicat, sense faena per la vaga d’actors i guionistes. Era octubre de 2024. El dia 29 va començar a rebre telefonades sobre la situació que es vivia a València per la DANA.
Les imatges de la catàstrofe, la preocupació pels seus pares majors i una gran incertesa laboral van ser determinants. ‘Vaig tancar la paraeta a Los Ángeles‘, recorda. ‘Vaig regalar el cotxe i els mobles i el 5 de novembre estava agafant un avió cap a València, sense bitllet de tornada’. Sa mare va morir un mes després.
D’això fa ja quasi dos anys. En este temps, els quatre actors han donat forma al seu primer muntatge com a companyia, ‘Toscana’, una adaptació teatral de la pel·lícula del també valencià Pau Durà.
‘Toscana’ s’estrenarà el pròxim 18 de novembre al teatre Talia de València, amb el suport d’Olympia Metropolitana, que dirigix Enrique Fayos. Abans, el 17 d’octubre, hi haurà un preestrena amb una funció a l’Auditori de Torrent.
Segons expliquen, tot el projecte és valencià. Direcció, escenografia, llums, disseny de logotips, producció i repartiment estan formats per professionals de la Comunitat Valenciana. Ho definixen com ‘una declaració clara d’intencions’ i defenen que volen ‘reivindicar el talent valencià’ en unes arts escèniques ‘tan poc valorades’ institucional i socialment.
Crítica al tancament del Teatro Principal
Els membres de Dramaniacs aprofiten també per denunciar la falta d’una marca cultural forta vinculada a València. ‘No hi ha manera de crear una marca, una imatge potent des de València. Ens ha passat per la dreta l’audiovisual gallec, l’andalús i prompte ho farà el de Múrcia’, lamenta Jaime Linares.
Com a últim exemple, assenyalen el tancament del Teatro Principal de València per la seua degradació i per motius de seguretat. ‘Abans va ser l’Escalante’, recorda Pujol. També mencionen el tancament d’altres espais com el bar del Rialto, antic punt de reunió del sector, o la Sala Moratín. Per a Villanueva, estes decisions responen a ‘una clara estratègia’ contra la cultura.
‘El Teatro Principal és memòria del canvi social, de revolucions, un emblema històric i un temple que s’ha abandonat durant vint anys, tant li fa el color polític que governara, i això només passa ací, a València’, reflexiona Villanueva. L’actor lamenta, a més, que només els professionals del teatre hagen protestat al carrer pel seu tancament.
Nous projectes i reconeixement institucional
Dramaniacs treballa també en altres dos projectes. El més ambiciós és un muntatge de gran envergadura sobre un text clàssic, el títol del qual preferixen no desvelar de moment. Per a esta producció han demanat ajuda a l’Institut Valencià de Cultura (IVC).
Mentrestant, Enrique Arce ha sigut distingit per la Generalitat amb el guardó d’ambaixador de la Comunitat Valenciana. La nova companyia teatral espera que este reconeixement es traduïsca en mesures concretes per a la cultura i les arts escèniques valencianes.
‘Nosaltres hem apostat per això, vos dedicarem el cos i l’ànima i som optimistes’, asseguren des de Dramaniacs, convençuts que el teatre valencià necessita més suport i espais on créixer.
