L’artista Irene de la Rosa ha estrenat a València ‘Antoñita: cuerpo y memoria’, una peça de flamenc pensada perquè les persones sordes també puguen disfrutar d’esta dansa. L’espectacle es representa des d’este dijous i fins diumenge al Teatre Rialto i naix d’una pregunta que la creadora es va fer fa dos anys: ‘com ballaries si no escoltares?’.
En declaracions prèvies a l’estrena, De la Rosa ha explicat que vol que el públic connecte amb la seua pròpia essència: ‘Vull que escoltem la nostra pròpia vibració, els nostres desitjos i saber què volem deixar en este món, si com a societat podem deixar açò millor del que estava quan vam arribar. Vull que la gent isca del teatre dient: “jo puc ser qui vullga ser”’.
Un flamenc pensat amb i per a la comunitat sorda
La proposta escènica és accessible i incorpora diferents recursos específics. Segons ha detallat De la Rosa, l’obra compta amb subtítols, motxilles vibratòries i un treball de llums desenvolupat junt amb la comunitat sorda per a potenciar al màxim l’impacte visual.
Este enfocament inclusiu ha sigut possible gràcies a la mediació cultural realitzada amb la Federació de Persones Sordes de la Comunitat Valenciana (FESORD). En concret, la creadora ha treballat amb quinze dones d’Espai Dona, amb les quals va poder desenvolupar diverses ‘sessions de cocreació’.
En eixes trobades va descobrir que la vibració és un dels principals canals perquè moltes persones sordes puguen sentir la música. Segons explica, hi ha determinats sons i freqüències ‘que arriben més’ i que permeten percebre el ritme i l’energia del flamenc d’una manera diferent però igualment intensa.
Inspiració en la figura de La Singla
Per a construir ‘Antoñita: cuerpo y memoria’, De la Rosa s’ha inspirat en la vida i l’obra de La Singla, una reconeguda bailaora sorda que ja no està en actiu. La creadora ha qualificat la seua trajectòria com ‘una font d’inspiració’ i ha explicat que el visionat del documental dirigit per Paloma Zapata sobre esta artista li va servir com a punt de partida.
A partir d’eixa referència va continuar plantejant-se com fer la dansa més accessible i com traslladar el flamenc a persones que no poden escoltar la música de manera convencional. Dos anys després de formular-se aquella pregunta inicial, considera que ara respon d’una manera ‘molt emocional, filosòfica i d’introspecció’. Per a ella, ‘el que ens fa vibrar és el que ens emociona, el que volem expressar i compartir amb el món’.
Un homenatge a la memòria familiar
La construcció d’este projecte també naix dels records més personals de la creadora, així com del seu entorn i la seua família. Per això ha volgut incloure en la peça dos xicotets homenatges a les seues àvies.
D’una banda, l’espectacle porta el nom d’Antoñita en honor a l’àvia materna. D’altra banda, la figura de l’àvia paterna està present mitjançant els poemes que s’integren en la composició escènica. Estos elements reforcen la idea de memòria i arrel que travessa tota la peça.
Funció especial pel 9 d’Octubre
Amb motiu de la celebració del 9 d’Octubre, Dia de la Comunitat Valenciana, l’Institut Valencià de Cultura ha organitzat una funció especial d’’Antoñita: cuerpo y memoria’ amb entrada gratuïta.
Les invitacions es poden arreplegar tant en la taquilla física del Teatre Rialto com en la plataforma de venda en línia de l’IVC. Cada persona pot obtindre un màxim de dos invitacions fins a completar l’aforament disponible, la qual cosa pot incentivar que nous públics s’acosten al flamenc accessible i a la proposta inclusiva de De la Rosa.
