À Punt ha llançat el documental ‘Jaume I, l’influencer medieval’ coincidint amb el 750 aniversari de la mort del rei conqueridor, amb l’objectiu de revisar des d’una mirada actual com va construir el seu relat personal i la seua imatge pública i fins a quin punt les seues decisions continuen presents en el territori, la cultura, la llengua i la memòria col·lectiva valenciana.
Jaume I va morir el 27 de juliol de 1276. Hui, set segles i mig després, el treball audiovisual de la radiotelevisió pública valenciana presenta un monarca que, segons es remarca en el documental, ‘encara camina entre nosaltres’ i convida a reflexionar sobre la vigència del seu llegat polític i simbòlic.
Una mirada contemporània al rei conqueridor
La producció viatja des del segle XXI fins al segle XIII per entendre per què Jaume I continua sent una figura viva per al poble valencià. Per a això, no es limita a narrar la seua biografia ni a reproduir ‘la seua veritat’ escrita, sinó que el mostra observant i revisitant la seua pròpia vida, fins i tot abans del naixement.
La narració audiovisual es construïx a partir del ‘Llibre dels Fets’, considerada la primera autobiografia d’un monarca medieval. Esta obra es presenta com una ‘joia literària’ que permet escoltar un Jaume I en primera persona, que tria quins episodis de la seua trajectòria vol transmetre als seus successors i com vol que es recorden.
Els especialistes entrevistats subratllen que el ‘Llibre dels Fets’ funciona com la memòria del rei, però una memòria selectiva i orientada al futur. Assenyalen que configura ‘la memòria exemplar d’una vida guiada per la providència divina’, pensada perquè siga imitada i reinterpretada per les generacions posteriors.
A partir d’esta idea, el documental es pregunta si podem considerar Jaume I ‘el primer influencer valencià’. La producció qualifica este plantejament de ‘provocador’, però útil per acostar la figura del monarca a una audiència contemporània i explicar amb un to divulgatiu com va utilitzar la comunicació, el relat i la construcció de la seua pròpia imatge per ser protagonista del seu temps i de la memòria posterior.
El ‘Llibre dels Fets’ es presenta així com una ferramenta ‘extraordinàriament poderosa’ per a l’època. El documental mostra la còpia més antiga conservada, datada en 1343, custodiada dins d’una caixa forta en la biblioteca de la Universitat de Barcelona i copiada en el monestir de Poblet.
A més, l’equip ha accedit també a documentació original de Jaume I que es conserva a l’Arxiu de la Corona d’Aragó. Gràcies a això, per primera vegada es podrà vore en televisió l’últim document que el monarca va firmar abans de morir.
Intel·ligència artificial per recrear el segle XIII
Un dels elements distintius de la producció és l’ús de la intel·ligència artificial com a ferramenta narrativa i divulgativa. El documental combina entrevistes amb historiadors i especialistes, localitzacions reals i fons documentals amb animacions gràfiques i recreacions visuals generades amb IA.
Els responsables expliquen que esta aposta visual ‘ajuda a donar vida a moments que no s’han documentat mai audiovisualment’ i a escenificar batalles i paisatges medievals. També servix per mostrar com Jaume I volia ser vist i per recrear escenes que reforcen el seu lideratge simbòlic davant dels súbdits i dels enemics.
Les animacions es basen en el relat històric per mantindre el rigor acadèmic i, al mateix temps, fer més immersiva i accessible la narració. L’objectiu és que l’espectador puga comprendre millor el context i la dimensió de les decisions del rei.
Escenaris vitals de Jaume I
El departament d’informatius d’À Punt ha viatjat als principals escenaris vitals del monarca. El recorregut inclou Montpellier, ciutat on va nàixer; Montsó, on es va criar amb els monjos de l’Orde del Temple; i altres punts clau com Alcañiz, Barcelona i el monestir de Poblet, lloc on està soterrat.
El treball també posa un èmfasi especial en les localitats de la Comunitat Valenciana més significatives en la vida del rei. Entre estes poblacions destaquen el Puig, Burriana, Peníscola, Morella, Xàtiva, Alzira, la Vall d’Alcalà, Biar i València, que apareixen com a escenaris clau de conquestes, decisions polítiques i construcció del seu poder.
A més, l’equip s’ha desplaçat a Londres per gravar amb detall el Retaule del Centenar de la Ploma, peça que mostra en la taula central la batalla del Puig. Este retaule es conserva al museu Victoria & Albert de la capital britànica i ha contribuït a consolidar una determinada memòria de Jaume I i del conflicte entre cristians i musulmans.
‘Jaume I, l’influencer medieval’ és una producció dirigida per la periodista Matilde Alcaraz i el realitzador Juan Pablo Valero, que combina recerca històrica, mirada contemporània i recursos tecnològics per acostar als espectadors la figura d’un rei que encara projecta la seua ombra sobre el present valencià.
