El cirurgià reconstructiu valencià Pedro Cavadas ha afirmat a Saragossa que la idea de viure en una felicitat permanent és un engany comercial i irrealitzable, i ha defensat que el patiment forma part inevitable de la vida i de la condició humana.
En una sessió del congrés ‘El mundo que viene’, que celebra els 150 anys de la Fundación Ibercaja, Cavadas ha qualificat de falsa la promesa d’un estat de benestar continu. Segons ha remarcat, la imatge de ser feliç ’24 hores al dia i set dies a la setmana és un engany comercial i no existix’.
El metge valencià ha compartit escenari amb la psiquiatra Marian Rojas en la sessió titulada ‘Rediseñar lo que significa estar bien’. L’objectiu era reflexionar sobre la salut emocional en una societat marcada per la pressa, la hiperconnexió i l’exigència de rendiment constant.
La vida com una ‘pluja d’hòsties’
Durant la seua intervenció, Cavadas ha remarcat que hi ha una gran distància entre allò que les persones planegen i allò que realment passa. Per això ha insistit en la necessitat d’assumir i ‘encaixar la pluja d’hòsties’ que representa la vida quotidiana.
Segons ha explicat, el dolor dels altres no és tan diferent del propi. ‘El patiment de la gent és el mateix que el teu, només que tens la sort d’estar en este costat de la taula i no en l’altre’, ha afirmat, posant l’accent en la importància de la perspectiva.
Cavadas ha subratllat que el paper de la medicina no es limita a salvar vides. Ha defensat que el seu objectiu fonamental és també alleujar el patiment de les persones i acompanyar-les durant tot el procés, especialment en moments crítics com el final de la vida.
En esta línia, ha reivindicat el valor de la proximitat amb els pacients. ‘La gent agraïx que li portes de la mà’, ha reconegut, insistint que l’acompanyament humà dona sentit a la pràctica mèdica i alleuja la soledat del malalt.
Crítica a la superficialitat i a la falsa empatia
El cirurgià ha carregat contra la superficialitat de moltes interaccions actuals. Ha criticat l’ús banal de conceptes com l’empatia, que segons ell s’ha convertit en una etiqueta buida quan es reduïx a gestos digitals mínims.
‘La empatia no és donar-li un like o manar un emoticon amb una abraçada, això és una idiotesa’, ha sentenciat. Per a Cavadas, estos gestos no substituïxen la presència real ni el compromís amb l’altre.
També ha lamentat que la societat actual ensenye a ‘no regalar res sense esperar res a canvi’. Davant d’esta actitud, ha matisat que ‘l’empatia real és posar-te en la pell d’una altra persona encara que no estiga de moda perquè és un procés lent’.
Cavadas ha defensat acceptar que el sofriment forma part de l’existència i que l’ésser humà és profundament vulnerable. Ha assenyalat que ‘tots ens creem molt importants, però continuem sent micos espantats i morts de por’, en referència a la fragilitat emocional que, segons ell, es tendix a ocultar.
Trajectòria d’un cirurgià reconegut
Pedro Cavadas és un cirurgià valencià especialitzat en cirurgia plàstica reconstructiva i microcirurgia. Ha sigut reconegut internacionalment per fites com el primer trasplantament de cara a Espanya i el primer trasplantament bilateral de cames del món.
A més de la seua activitat quirúrgica, la seua fundació oferix cirurgia reconstructiva a pacients sense recursos en diversos països africans. Estos projectes busquen donar una segona oportunitat a persones que no podrien accedir a estos tractaments.
Per la seua trajectòria, el seu punt de vista sobre el patiment, la vulnerabilitat i el sentit de la medicina té un pes especial en els debats sobre salut i qualitat de vida.
La ‘crisi d’atenció’ segons Marian Rojas
En el mateix acte, la psiquiatra Marian Rojas, nascuda a Madrid en 1983, ha advertit que la societat travessa una ‘profunda crisis d’atenció’. Ha vinculat esta situació a la hiperestimulació digital i a l’ús intensiu de pantalles i xarxes socials.
Segons ha detallat, el cervell humà està sotmés a una sobrecàrrega constant d’estímuls, des de notificacions fins a continguts virals. Esta pressió contínua pot afectar la concentració i el benestar emocional, i al seu juí ha reduït la tolerància a l’esforç i ha augmentat la insatisfacció vital.
Rojas ha apuntat que moltes persones busquen respostes ràpides en la tecnologia. ‘La gent usa Chat GPT com el seu psicòleg de referència’, ha indicat, en referència a la tendència a recórrer a sistemes d’intel·ligència artificial per a qüestions emocionals.
‘Ens fem addictes al viral i al superficial, cosa que ha portat a anestesiar l’escorça prefrontal. I una societat amb l’escorça prefrontal anestesiada no té ferramentes per a eixir de la seua pròpia crisi’, ha remarcat la psiquiatra.
Alerta permanent i mecanismes de supervivència
Rojas ha assenyalat també que moltes persones viuen en un estat d’alerta constant. No només davant amenaces físiques, sinó també davant situacions quotidianes com l’estrés laboral o els problemes econòmics.
Ha explicat que estos escenaris mantinen activats els mecanismes de supervivència del cervell, com si es tractara d’un perill immediat. Això pot provocar cansament crònic, irritabilitat i sensació d’esgotament mental.
‘Contestar correus o arribar a final de mes és un tipus d’alerta que s’activa igual que com si tingueres un lleó a la porta de casa’, ha agregat. Amb esta metàfora, ha volgut il·lustrar com el cervell percep estes pressions diàries com una amenaça constant.
Tant Cavadas com Rojas han coincidit a subratllar la necessitat de redefinir què significa ‘estar bé’. Han defensat una visió més realista de la felicitat, que admeta el patiment, la vulnerabilitat i els límits de l’atenció humana en un món hiperconnectat.
