València Basket visita este dimecres el Palau Blaugrana amb un 2-1 a favor en la final de la Lliga Endesa i amb la possibilitat de certificar el seu segon títol de lliga ACB, que arribaria per la via ràpida si torna a guanyar el Barça en el quart partit.
L’equip taronja arriba a Barcelona amb la tranquil·litat que li dona eixa avantatge en la sèrie al millor de cinc. Una victòria li valdria per a alçar el títol sense necessitat de tornar a València, però una derrota ajornaria la decisió a un cinqué encontre al Roig Arena el dissabte.
De derrota inicial a avantatge en la sèrie
València Basket ha aconseguit capgirar una final que havia començat costa amunt. El conjunt de Pedro Martínez va perdre el primer partit al Roig Arena, però ha reaccionat de manera contundent.
Primer va igualar la sèrie davant la seua afició. Després, ja en el tercer partit disputat al Palau Blaugrana, va sumar una nova victòria i ha passat a manar per 2-1. Eixa successió de triomfs li ha donat la primera oportunitat real d’alçar el títol.
Per al club valencià, la final té un valor especial. Un triomf suposaria el segon títol de lliga de la seua història. El primer va arribar en 2017, també amb Pedro Martínez en la banqueta en la seua primera etapa al capdavant de l’equip.
Esta temporada, el projecte ha consolidat el seu creixement. València Basket ja ha alçat la Supercopa i, a més, ha arribat a la Final a Quatre de l’Euroliga, fet que confirma el nivell competitiu del bloc.
Claus del triomf en el tercer partit
El partit de dilluns al Palau va deixar diverses claus tàctiques. València Basket va construir la victòria a partir d’una defensa molt intensa i d’un atac liderat per un brillant Jean Montero.
El base dominicà ha firmat una sèrie molt completa. En el tercer encontre va estar ben secundat per Braxton Key, Kam Taylor i Sergio De Larrea, que han aportat punts, energia i recursos ofensius.
Amb eixa combinació, el conjunt de Martínez va dominar amb claredat durant molts minuts. Va arribar a obrir una renda pròxima als vint punts, fet que semblava encarrilar el triomf abans d’hora.
Però el Barça va reaccionar amb canvis defensius. Una zona especial, una ‘caixa i u’ centrada en Montero, va frenar completament l’atac taronja durant diversos minuts.
Eixa defensa va bloquejar la circulació de baló del València i va activar l’orgull local. L’equip blaugrana va aprofitar el moment per a retallar i situar-se de nou en el partit, fins a arribar a empatar i somiar amb una remuntada completa.
En eixe context de màxima pressió, van aparéixer dos noms propis. La valentia de Brancou Badio, amb un triple en el pitjor moment, va trencar la dinàmica negativa. I la genialitat de Montero en diverses accions finals va acabar d’assegurar el triomf.
El marcador final, 80-88, va suposar un colp dur per a la moral blaugrana. Segons la sensació que ha deixat la sèrie, el Barça ha assumit certa inferioritat física i, sobretot, moltes dificultats per a igualar el ritme que imposa el conjunt taronja.
Les amenaces del Barça i els recursos de Martínez
En estos primers tres partits, el Barça ha trobat algunes armes que han fet mal a València Basket. Una de les principals ha sigut el base argentí Nico Laprovittola, capaç de generar avantatges des del bloqueig directe.
També han sigut importants alguns recursos tàctics de Xavi Pascual, que ha buscat alternatives constants per a descol·locar la defensa taronja. A més, el conjunt català ha explotat la qualitat de Toko Shengelia al pal baix i la capacitat anotadora de Dario Brizuela des de l’exterior.
En canvi, València Basket ha sigut capaç de controlar molt millor altres referents blaugrana. Tant Kevin Punter com Will Clyburn han estat ben defensats en els dos últims encontres, fet que ha limitat la producció ofensiva del Barça en moments clau.
Per al quart partit, la rotació interior taronja ha rebut una notícia positiva. Malgrat que el club l’havia donat quasi per descartat, ha reaparegut l’interior estatunidenc Nate Reuver.
Reuver s’havia perdut els últims duels per un esquinç de turmell. La seua presència obri més opcions a Pedro Martínez per a gestionar les faltes i el físic sota els taulers.
En el tercer duel també va tornar Josep Puerto, que arrossegava una lesió en el turmell i una malaltia vírica. El seu retorn afegix profunditat a les posicions exteriors i més intensitat defensiva.
D’esta manera, l’única baixa segura per a l’encontre és Xabi López-Arostegui. Amb la resta de plantilla disponible, el tècnic haurà de fer tres descartes tècnics abans del partit.
En el tercer encontre eixos descartes van ser Isaac Nogués, Darius Thompson i Yankuba Sima. Martínez haurà de decidir si repetix eixa llista o si ajusta la convocatòria en funció del pla de partit per a intentar sentenciar la final este dimecres.
