Morante de la Puebla ha deixat este 23 de juny una vesprada de somni a la plaça de bous d’Alacant, amb un toreig macís, clàssic i entregat que li ha valgut una orella de cadascun dels seus bous, però no l’eixida a muscles per la permissiva mesura del palco amb Alejandro Talavante davant un astat de Santiago Domecq qualificat de revolució pel seu joc excepcional.
La correguda, amb sis bous de Santiago Domecq anomenats Madrugador, Comunero, Sindicalista, Duermevela, Revolucionario i Malduerme, ha tingut fons, casta i bravura com per a alçar una autèntica revolució taurina i mantindre el públic sense dormir i somiant el toreig. El poc rigor mostrat per la presidència i per la pròpia plaça d’Alacant ha quedat en evidència al llarg de la vesprada.
Morante obri la lliçó amb Madrugador
Madrugador ha alçat la correguda gràcies a un fons encastat i brau. Morante ha assumit el repte sense especular ni reservar-se. El castaño, bast i amb molta cara, s’ha anat fent, i només vore el de la Puebla assentar-se per a plantejar la primera verònica després dels llançaments de tanteig ja ha arrancat olés sincers de l’afició.
Morante s’ha posat semidefront, assentat sobre els ronyons i amb el capot natural a l’astat. Amb les mans altes, la verònica ha eixit amb alguna ensopegada, però la proposta ha estat plena de mando i carícia, guanyant terreny i transmetent expressió i toreria.
Després d’una intensa lluita en el terç de vares, on ha tingut molt de mèrit l’aguant de Germán González, ha arribat un quite de chicuelines lluminoses, torejat amb alegria. En banderilles ha destacat un parell de José María Amores, que ha salvat per mil·límetres les puntes dels pitons, i un capotàs magistral de Fernando del Toro amb la mà dreta.
La faena de Morante a Madrugador ha sigut encajada i torera, sense escatimar-se però també sense estridències, respectant el fons encastat i brau del bou. El toreig inicial, ajudat per alt i molt apretat, ha tingut un punt barroc, i per baix ha caigut una trinxerilla gairebé faraònica.
El bou ha embestit amb serietat per la mà dreta, i pel pitó esquerre ha anat més per dins. Morante, vestit de blau Alacant i or, amb hombreres amples i caigudes, a l’estil Esplá, no ha dubtat a citar en redó, sense rectificar i manant sobre l’embestida, que ha empentat amb veritat les teles.
Al natural ha arribat el compromís. Una colada l’ha obligat a ajustar encara més la col·locació. Morante ha buscat els terrenys pensats de rayes endins i ha rematat amb una última sèrie sobre la dreta, sempre guanyant el pas. La punyalada, seca i seriosa, ha estat a l’altura del bou i del toreig que ha expressat.
En estat de gràcia amb Duermevela
En estat de gràcia, Morante ha confirmat que és impossible adormir-se amb ell en la plaça. Amb un altre bou de la mateixa reata, Duermevela, de capa castaña clara, s’ha obert pas amb delantals que l’han fet pràcticament levitar per l’ajust tan extrem.
Potser ha dubtat en algun moment, i finalment s’ha guardat el brindis en el terç final. Apoyat sobre les taules, toreant per alt com qui reposa en la barra d’un bar, Morante ha destapat la faena i, des d’ahí, ha caminat amb un encaje tremendo, perfecte sobre la mà dreta.
Profund i descalç per agarar-se millor a l’arena, ha sentit una altra embestida enclassada d’este Duermevela de Santi Domecq. El toreig ha brollat vertical i etern, sobirà, amb naturals molt delicats i llargs, agafats pels mateixos vols del drap.
Morante, a més, s’ha mostrat arrebatat: una trinxera, dos molinets de genolls, una altra sèrie ja en redó amb un compàs més obert, bolcant el pit sobre l’embestida, i unes manoletines finals que han confirmat la infinita paleta de l’artista de la Puebla del Río.
Un pinchazo previ i una estocada letal han deixat en una sola orella el que semblava eixida gran per la porta gran, que al final no ha sigut. Morante s’ha anat caminant, al seu aire, segurament tan torero com sempre, mentres l’afició prenia nota de la seua lliçó.
Talavante, dues orelles polèmiques a Revolucionario
La vesprada ha sigut seua de principi a fi. Ha alçat tant el llistó que el que ha vingut després ha sabut a poc, una llàstima per a la completa, bonica, seriosa, còmoda, noble, brava i encastada correguda de Santiago Domecq.
Que Alejandro Talavante haja tallat les dos orelles al gran Revolucionario, el cinqué de la vesprada, ha sonat a estridència alacantina i a despropòsit del palco presidencial per la seua falta d’autoritat. Les dos orelles han arribat després d’una estocada que s’ha quedat fent guarda i d’un descabell, i d’una faena a mig gas.
Talavante ha dominat el bou al seu antull, però no ha acabat de lluir el gran fons d’este Revolucionario. Ha començat espectacular de genolls, incloent un passe canviat també de genolls, i després ha traçat un toreig de llarg recorregut.
Per la mà dreta ha pulsejat més, i al natural el to ha sigut més agitat. Talavante ha buscat abans l’arrimón que extraure tot el fons del bou, i ha preferit ficar-se en el costellam de l’animal. Era normal que, a l’hora de matar, Revolucionario es posara escarbador.
Amb les presses, Talavante ha deixat una estocada que ha eixit pel costillar. Les dos orelles concedides han sigut, en este context, un favor escàsment justificable, i no concedir la volta al rodo al bou Revolucionario ha evidenciat un greu dèficit d’afició i de criteri en la presidència.
En el seu primer, Comunero, un puyazo massa fort ha minvat la estupenda classe del segon de la vesprada. Talavante ha assentat el bou sense apretures, i per la mà dreta l’astat s’ha desllitzat millor, fins i tot marcant algun solc sobre l’arena.
Juan Ortega, esforç sense premi gran
Juan Ortega ha quedat desdibuixat amb un lot de fons estupend. Després de veroniquear amb apretura el seu primer, que ha embestit amb bon aire, la faena s’ha amuntegat entre enganxons i s’ha diluït.
El sisé, de seriosa expressió, també ha posat temple, però la faena i les idees d’Ortega s’han anat diluïnt amb estrèpit. El millor ha sigut l’esforç i la puresa per a matar-lo bé al segon intent, cosa que li ha valgut una orella menuda i molt treballada.
Fitxa del festeig
Seis toros de Santiago Domecq, ben presentats, bravos i encastats.
Morante de la Puebla, de blau pavo i or: estocada (orella); pinchazo i estocada trasera (orella).
Alejandro Talavante, de catafalco i or: pinchazo trasero, avís i descabell (ovació); estocada que fa guarda i descabell (dos orelles).
Juan Ortega, de visón i or: pinchazo i estocada delantera i desprendida (palmes); pinchazo i bona estocada (orella).
Quadrilles: Javier Ambel s’ha desmonterat després de parejar al cinqué. És l’únic torero de plata que, de moment, ha saludat una ovació en banderilles en esta fira.
Quinta de abonament de la Feria de Hogueras de Alicante. En trencar-se el passeíllo s’ha guardat un minut de silenci a la memòria del matador de bous alacantí Manolo Carrillo.
Aforament: quasi ple, amb uns 9.000 espectadors.
