L’alcaldessa de València, María José Catalá, ha anunciat la presentació en el Congrés dels Diputats de sis iniciatives parlamentàries amb l’objectiu de reactivar el soterrament de les vies de Serradora i posar fi al bloqueig de la prolongació sud del túnel, que atribuïx al Ministeri de Transports. Amb este moviment busca traslladar a l’àmbit estatal un conflicte tècnic i administratiu que, segons defén, condiciona el futur urbanístic i de mobilitat ferroviària de la ciutat.
Les iniciatives, firmades per la diputada per València del Grup Popular Ànima Alfonso, s’articulen en dos sol·licituds de documentació dirigides al ministre de Transports i al president d’ADIF, a més de quatre bateries de preguntes escrites al Govern. El disseny d’esta estratègia perseguix pressionar al Ministeri de manera simultània per diversos flancs, reclamant informació detallada i compromisos concrets sobre terminis, costos i decisions administratives.
Quatre fronts contra el bloqueig del projecte
Les preguntes parlamentàries aborden quatre àmbits que el PP considera clau: la situació contractual i econòmica de l’Estudi Informatiu de la prolongació del túnel, l’ús que s’ha fet de l’Estudi de Viabilitat de 2015, el compliment de les resolucions fermes del Consell de Transparència i Bon Govern i la relació institucional del Ministeri amb l’Ajuntament de València.
Catalá sosté que València porta més de quatre anys esperant explicacions del Govern sobre les raons per les quals manté paralitzat un Estudi Informatiu que està executat al 76%, s’ha pagat amb fons públics i és, al seu juí, imprescindible per a planificar el soterrament de les vies. Eixa falta de resposta es traduïx, segons l’alcaldessa, en incertesa sobre el calendari de les obres i sobre la seguretat jurídica de les decisions adoptades.
La bateria de preguntes sobre l’Estudi Informatiu reclama a l’Executiu un relat detallat de la situació actual de l’expedient, així com la valoració econòmica i contractual realitzada d’acord amb l’article 208 de la Llei 9/2017 de Contractes del Sector Públic. També exigix que el Govern aclarisca si contempla dictar una orde de represa del contracte durant l’exercici 2026, la qual cosa marcaria un horitzó temporal per a desbloquejar el projecte i permetria anticipar les fases d’execució.
Un dels arguments emprats pel Ministeri per a justificar la inacció ha sigut que la prolongació sud del túnel de Serradora no pot abordar-se mentres no concloguen les obres del túnel passant, en considerar que les obres podrien tallar el Corredor Mediterrani. No obstant això, quan este argument es contrasta amb la documentació contractual del propi Ministeri, l’equip de Catalá el presenta com una excusa tècnicament insostenible, en entendre que el propi contracte obligava a estudiar solucions per a garantir el servici ferroviari durant les obres.
Segons ha assenyalat l’alcaldessa, si el Ministeri haguera permés que el contracte de l’Estudi Informatiu es completara en els terminis originals, el document hauria incorporat, per mandat contractual, una anàlisi tècnica específica sobre com minimitzar l’afecció al servici ferroviari durant l’execució, amb possibles desviaments provisionals, fases constructives i mesures per a assegurar la compatibilitat amb el trànsit del Corredor Mediterrani. Per a Catalá, eixa previsió formava part de l’objecte del contracte i hauria oferit respostes tècniques als dubtes que ara s’esgrimixen com a obstacle.
En esta línia, l’alcaldessa afirma que la referència al túnel passant actua com una fal·làcia administrativa. Al seu juí, el Ministeri va suspendre el contracte per motius que no ha explicat i, posteriorment, intenta justificar eixa suspensió amb un argument tècnic que hauria quedat resolt si l’estudi s’haguera acabat. Catalá interpreta esta seqüència com una cadena d’incoherències que, a més de retardar l’obra, genera un precedent negatiu per a la planificació de grans infraestructures.
L’anàlisi de l’Estudi de Viabilitat de 2015 ocupa un altre bloc de preguntes. L’Ajuntament defén la denominada Alternativa 3 per al disseny de la prolongació del túnel i sosté que el relat ministerial en contra es recolza en una afirmació no documentada, segons la qual esta opció escanyaria els accessos ferroviaris al Port. Per això, el Grup Popular exigix que el Govern identifique sobre quina base documental es va sustentar eixa afirmació i reclama l’informe, la data, l’òrgan autor i còpia del document, que ADIF hauria reconegut per escrit que no existix.
La dimensió econòmica del conflicte
La dimensió econòmica del conflicte també se situa en el centre de l’ofensiva parlamentària. Les preguntes recorden que els valencians han finançat ja, mitjançant els seus impostos, dos contractes vinculats a la prolongació sud del túnel de Serradora, adjudicats pel Ministeri i per ADIF Alta Velocitat, per un import conjunt de 635.000 euros. Eixa inversió, advertix l’Ajuntament, roman sense traduir-se en una decisió clara sobre la continuïtat del projecte.
En concret, es tracta de l’Estudi de Viabilitat tecnicoeconòmica, adjudicat en 2014 i entregat al desembre de 2015 per 441.787,50 euros, i de l’Estudi Informatiu, del qual s’han abonat 193.387,57 euros corresponents al 76% d’execució aconseguida abans de la seua suspensió al novembre de 2021. Per al Govern local, estes xifres evidencien que el bloqueig administratiu té un cost econòmic directe i alimenta la sensació d’ineficiència en l’ús dels recursos públics.
Un conflicte obert amb el Ministeri de Transports
Una altra de les bateries de preguntes se centra en l’intercanvi de documentació entre administracions. El Grup Popular exigix que el Ministeri explique com pot mantindre que no va rebre informació municipal des de juny de 2024 quan, segons l’Ajuntament, l’11 de setembre d’eixe mateix any es van remetre informes del Servici del Cicle Integral de l’Aigua, del Servici de Mobilitat i del Servici d’Assessorament Urbanístic. A això se suma el recordatori de dos resolucions fermes del Consell de Transparència i Bon Govern que, segons el consistori, obliguen a facilitar informació.
Catalá conclou que la situació actual no respon a un simple retard administratiu, sinó que la interpreta com un menyspreu institucional. En la seua opinió, el Ministeri de Transports incomplix alhora amb l’Ajuntament, amb els pronunciaments del Consell de Transparència i amb els ciutadans afectats per la falta d’avanços en el soterrament de les vies de Serradora, un projecte que el govern local considera estratègic per a la integració urbana i la millora de les connexions ferroviàries.
