El Consell ha evitat entrar a fons en la proposta de Vox sobre la denominada prioritat nacional i ha subratllat que la seua preocupació principal és la gestió quotidiana del Govern valencià. El portaveu Miguel Barrachina ha insistit que l’Executiu autonòmic no està centrat en debats terminològics, sinó en l’aplicació pràctica de les polítiques públiques.
Durant la roda de premsa posterior al ple del Consell, Barrachina va ser preguntat per la iniciativa registrada per Vox en Les Corts Valencianes. Eixa proposta planteja que el Govern valencià inste l’Executiu central a implantar la prioritat nacional, de manera que la ciutadania espanyola tinga preferència en l’accés a ajudes socials, vivenda i diverses prestacions públiques. Este plantejament obri el debat sobre si han d’establir-se criteris de preferència basats en la nacionalitat en el repartiment de recursos públics, un assumpte que genera controvèrsia per les seues implicacions jurídiques i socials.
El portaveu ha admés que ni tan sols ha llegit el text concret registrat per Vox, per la qual cosa ha recalcat que no pot avançar què votaran els grups parlamentaris que recolzen al Consell. Amb esta precisió ha volgut deixar clar que, sense conéixer el detall de la proposta, el Govern valencià no fixarà encara una posició formal sobre la iniciativa. Esta cautela permet a l’Executiu disposar de marge per a analitzar el contingut i els seus possibles efectes abans de pronunciar-se en seu parlamentària.
Debat sobre la prioritat en les ajudes publiques
Qüestionat sobre si en la Comunitat Valenciana podria aplicar-se una espècie de prioritat autonòmica en les ajudes públiques, Barrachina ha assenyalat que el Consell no s’ha plantejat eixe escenari. D’esta manera ha descartat, almenys ara com ara, introduir un criteri de preferència generalitzat basat en el lloc de residència o d’origen dins dels programes de suport econòmic o social.
Com a exemple de polítiques ja existents, el conseller ha recordat que en les beques dirigides a esportistes d’elit valencians, dissenyades per governs anteriors, s’establia el requisit d’haver nascut en la Comunitat. Segons ha explicat, s’imagina que eixa condició es va fixar amb la millor intenció d’evitar un efecte anomenada que poguera atraure a esportistes de qualsevol part del món només per a beneficiar-se d’eixes ajudes. La finalitat d’eixe disseny era concentrar els recursos en jóvens esportistes valencians, reforçant el suport al talent local.
Este exemple, ha apuntat, il·lustra com algunes convocatòries específiques poden incloure criteris d’accés que delimiten a qui es dirigixen les ajudes, sense que això signifique necessàriament una posició general del Consell sobre la prioritat nacional. La referència a estes beques permet entendre que existixen antecedents de requisits lligats al territori dins de polítiques sectorials, però no equival a assumir un model extensiu a totes les prestacions públiques.
En conjunt, el missatge que ha volgut traslladar el portaveu és que el Govern valencià preferix centrar-se en la prudent gestió diària i en l’aplicació efectiva de les mesures ja vigents abans que en debats sobre la terminologia utilitzada en propostes parlamentàries. El Consell manté així una postura prudent, a l’espera de conéixer amb detall el contingut de la iniciativa de Vox i de valorar les seues possibles conseqüències en l’àmbit de les ajudes socials, la vivenda i el conjunt de prestacions públiques en la Comunitat Valenciana.
