El Consell ha aprovat este divendres una modificació profunda del currículum de Batxillerat per a adaptar les assignatures a la normativa estatal i garantir la mateixa igualtat d’oportunitats en les Pruebas de Acceso a la Universidad (PAU) que la resta d’estudiants d’Espanya.
Segons ha detallat el conseller portaveu del Consell, Miguel Barrachina, en la roda de premsa posterior al ple, la revisió abasta totes les matèries comunes i de modalitat. Estes matèries han vist reformulats els seus currículums per a harmonitzar-los amb els vigents a la resta de l’Estat i evitar diferències entre territoris que puguen afectar l’accés a la universitat.
La Generalitat ha explicat en un comunicat que, amb esta actualització, es vol oferir a l’alumnat valencià ‘les mateixes garanties i oportunitats que la resta dels alumnes del país, en un context en què l’estructura de les Pruebas de Acceso a la Universidad (PAU) avança cap a una major homogeneïtat estatal’.
Els canvis aprovats incideixen de manera especial en tres blocs clau: les competències específiques, els criteris d’avaluació i els sabers bàsics. Açò suposa revisar què s’espera que sàpia fer l’estudiant, com se li avaluarà i quins continguts mínims haurà de dominar en cada assignatura.
Entre les modificacions destacades, s’inclou també el tractament del terrorisme dins de l’assignatura d’Història d’Espanya. Este contingut s’integra en el desenvolupament del temari per a abordar els principals episodis i el seu impacte en la història recent.
Noves matèries i canvis en l’oferta optativa
La reforma incorpora canvis en l’oferta de matèries que podrà cursar l’alumnat de Batxillerat valencià. Una de les principals novetats és la creació d’una nova optativa anomenada Unión Europea, orientada a aprofundir en el funcionament, la història i el marc polític i institucional de la UE.
A més, l’actual assignatura Programación, Redes y Sistemas Informáticos desapareix i es substituïx per una nova matèria denominada Informàtica. Esta nova assignatura adopta una perspectiva transversal, de manera que integra conceptes bàsics de programació, xarxes i sistemes, però amb un enfocament més global i coherent amb la resta del currículum.
Amb estos ajustos, la Conselleria busca una ordenació més clara de les competències digitals de l’alumnat i una millor coherència entre el que es treballa en Batxillerat i el que s’exigix en les PAU i en els estudis universitaris posteriors.
Aplicació progressiva entre 2026 i 2028
Per a facilitar l’adaptació dels centres educatius i del professorat, les modificacions no s’aplicaran de colp. La implantació es farà de forma progressiva al llarg de dos cursos acadèmics.
Les novetats relatives a l’ordenació acadèmica i als currículums de les matèries de primer de Batxillerat entraran en vigor en el curs 2026-2027. D’esta manera, l’alumnat que comence primer en eixe curs ja seguirà el nou disseny de matèries, competències i criteris d’avaluació.
Els canvis corresponents al segon curs de Batxillerat s’implantaran en el curs 2027-2028. Així, la primera promoció que cursarà el Batxillerat complet amb el nou currículum acabarà els seus estudis en acabar el curs 2027-2028 i afrontarà les PAU ja amb tot el recorregut formatiu adaptat.
Unitats escolars concertades per al curs 2026-2027
Dins de l’àmbit educatiu, el ple del Consell també ha aprovat este divendres l’acord que fixa el nombre màxim d’unitats escolars a concertar en els centres privats valencians sostinguts amb fons públics per al curs 2026-2027.
Esta autorització, proposada per la Direcció General de Centres Docents, abasta totes les etapes educatives concertades: Educació Infantil, Educació Primària, Educació Especial, Educació Secundària Obligatòria, Batxillerat i Formació Professional.
En total, s’han tramitat 92 expedients, elaborats a partir dels paràmetres derivats de la planificació educativa dels centres privats concertats de tota la Comunitat Valenciana. En este procés s’ha tingut en compte la situació particular de les zones afectades per la DANA, així com les singularitats de cada centre.
A més, el Consell ha aplicat criteris generals de racionalització del gasto públic en educació concertada. L’objectiu és ajustar el nombre d’unitats concertades a la demanda real i a la distribució de l’alumnat, sense perdre de vista les necessitats específiques de cada territori i etapa educativa.
