El Tribunal Suprem ha confirmat la condemna de set anys i 10 mesos de presó per a l’exgerent d’Imelsa Marcos Benavent, autodenominat ‘yonqui del dinero’, en el primer dels juís del cas Imelsa, originat en la Diputació de València. La resolució s’ha conegut este divendres i tanca la revisió en cassació de la primera peça d’este macroprocediment de corrupció.
Segons el Suprem, la sentència dictada en 2023 per l’Audiència Provincial de València no es basa en sospites ni invertix la càrrega de la prova sobre els acusats. El tribunal afirma que la condemna s’alça sobre un conjunt de proves ampli i coherent que permet reconstruir amb claredat els fets investigats.
Entre les proves valorades es troben expedients administratius, factures proforma, factures definitives i correus electrònics intervinguts, entre altres documents. Per al Suprem, tot este material acredita la forma d’actuar dels acusats i dona suport a la versió dels fets que va recollir l’Audiència de València.
En la seua resolució, el Tribunal Suprem sí que estima parcialment el recurs de cassació presentat per Benavent, però únicament per a reduir a una sexta part les seues costes processals. La pena de presó i la resta de responsabilitats principals es mantenen en els mateixos termes que va fixar l’Audiència.
La sentència també recorda que l’Audiència de València no va considerar provat que els servicis prestats per l’entitat Themática Events SL durant les eleccions municipals de Moncada i Vilamarxant de 2007 i en les eleccions generals de 2008 s’hagueren finançat amb sobrecostos en la facturació a Imelsa. Segons aquella resolució, no va quedar acreditat que eixos treballs polítics es cobraren mitjançant factures inflades a la societat pública.
Altres condemnats en la peça
A més de Benavent, l’Audiència de València va condemnar el que va ser el seu soci, Rafael García Barat. En el seu cas, la pena va ser de 9 anys i 2 mesos de presó per la contractació irregular del servici de Bibliobús i de l’espectacle Metamorphosis del museu MuVIM, dependent de la Diputació.
La mateixa resolució va imposar 5 anys i 6 mesos de presó a la funcionària de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de València Francisca Tamarit, per la seua intervenció en l’adjudicació del contracte del Bibliobús. L’Audiència també va condemnar els empresaris José Antonio Toledo i Francisco Javier Márquez a 10 mesos i 5 mesos de presó, respectivament.
Estratègia per a esquivar la contractació pública
Ara, el Tribunal Suprem revisa parcialment esta última part. En concret, reduïx la pena de José Antonio Toledo Salgado pel delicte de malversació de cabals públics pel qual havia sigut condemnat com a cooperador necessari. El Suprem ordena imposar-li la pena inferior en dos graus, amb una nova individualització punitiva que haurà de fixar una segona sentència.
En la seua resolució, el TS subratlla que la sentència de l’Audiència no descriu simples irregularitats administratives ni decisions tècniques discutibles. Segons el tribunal, el que es declara és una autèntica estratègia contractual orientada a eludir els procediments ordinaris de contractació pública.
Per a dur avant esta estratègia, la resolució assenyala, amb funcions diferents, les actuacions de Francisca Tamarit, Marcos Benavent i Rafael García Barat. Cada un d’ells, segons la sentència, ha tingut un paper específic en la manera d’adjudicar contractes i en la gestió dels pagaments a través d’empreses com Themática Events SL.
El Suprem coincidix amb l’Audiència a l’hora d’apreciar el dolo, és a dir, la intencionalitat delictiva, en la conducta de Benavent. Remarca que el seu dolo ja apareix descrit en el relat de fets provats i que, a més, es desprén de diversos elements concrets de la seua actuació.
Entre estos elements, el tribunal incidix en la participació encoberta de Benavent en la societat Themática Events SL i en el seu concert amb García Barat. També destaca l’ús de subcontratistes perquè facturaren directament a Imelsa, la ocultació de la posició real de Themática i el fraccionament econòmic dels servicis.
Segons la sentència, este fraccionament permetia que Benavent es convertira en l’únic fiscalitzador d’una operació que beneficiava econòmicament la seua pròpia empresa. Així, controlava tot el circuit de contractació i facturació relacionat amb estos servicis.
Per al Suprem, el relat de fets provats reflectix que el recurrent coneixia la injustícia del que feia i que volia substituir les regles públiques de contractació per decisions de favor particular. El tribunal afig que, en coherència amb això, el delicte continuat es descriu amb claredat en el relat històric de la sentència de l’Audiència de València.
D’esta manera, la resolució del Suprem consolida la primera gran condemna del cas Imelsa, una de les principals causes de corrupció vinculades a la Diputació de València en els últims anys.
