La Albufera de València ha resistit l’allau d’aigua, sediments i residus que va portar la dana del 29 d’octubre de 2024, ha esmorteït part del desastre aigües avall i ha sigut capaç de regenerar ràpidament la seua vida microbiana. No obstant això, el llac arrastra un greu problema de contaminació de dècades i, segons els experts, necessita ara un front comú institucional per a millorar la seua salut ecològica i tornar a les aigües clares de fa desenes d’anys.
Dos anys després d’aquell episodi d’inundacions que va colpejar amb força la ciutat de València i el seu entorn, especialistes en la Albufera coincidixen que el sistema humit ha demostrat una gran resiliència. Destaquen que la laguna ha recuperat en pocs mesos la comunitat microbiana que havia sigut alterada i que va exercir un paper clau per a absorbir la gran avinguda d’aigua i reduir l’impacte sobre altres zones.
La dana: allau de residus i canvi al fons del llac
El director del Parc Natural de la Albufera, Natxo Lacomba, definix aquell episodi com ‘una pertorbació momentània i intensa, que va alterar tota la vida microbiana del llac, sobretot per l’aportació d’artefactes i materials exògens’. Segons explica, si només haguera entrat aigua i sediments, ‘hauria sigut un episodi més en la dinàmica de l’ecosistema’.
El president de la Junta rectora del Parc Natural, Carles Sanchis, posa el focus especialment en els fems sòlids: ‘El pitjor de la dana per al llac van ser les ingents quantitats de residus sòlids que van entrar i es van quedar allí, perquè els residus líquids van eixir junt amb la gran massa d’aigua cap a la mar posteriorment’.
El catedràtic d’Ecologia de la Universitat de València Antonio Camacho incidix també ‘en l’allau de contaminació de tot tipus que va rebre’ la Albufera. Tot i això, subratlla el seu paper essencial ‘per tota l’aigua que es va poder tragar i que va fer que el desastre fora un poc menor’.
Els experts assenyalen que la dana va afectar especialment dos grans vies d’entrada d’aigua al llac. D’una banda, el barranc del Poyo, que travessa zones urbanes i industrials i va arrossegar materials aliens als sediments habituals, com productes cosmètics o farmacèutics. D’altra banda, el riu Magre, associat sobretot a zones de cultiu, que va aportar principalment aigua i sediments agrícoles.
Les imatges per satèl·lit que es van analitzar després de l’episodi van mostrar canvis clars. Segons Lacomba, la dana va alterar la vida microbiana, la qualitat de l’aigua, els sediments i fins i tot va tindre efectes sobre la pesca. No obstant això, al voltant d’un mes després, la comunitat microbiana va tornar a la situació prèvia al 29 d’octubre.
El que sí que ha canviat de manera més duradora és la morfologia del fons del llac. Els volums de sediments aportats han modificat el vas de la Albufera i s’estima ‘que hi ha hagut un aport d’uns 9 centímetres de mitjana’, segons detalla el director del Parc Natural.
Un amortidor clau davant les inundacions
Per a Camacho, ‘si no haguera estat la Albufera, la catàstrofe encara hauria sigut major. Però es va arribar fins on es va arribar’. El catedràtic resumix així el paper del llac com a zona d’amortiment, ja que ‘va fer que el desastre fora menor’ en altres àrees.
Lacomba remarca que en aquell episodi ‘es va demostrar que la Albufera és resilient’. Considera que el parc ‘va complir la seua funcionalitat d’acollir tots eixos volums d’aigua, parar el colp aigües avall i protegir les poblacions de Pinedo, El Saler i El Palmar’.
Sanchis coincidix i sosté que la dana ha evidenciat que este tipus d’humitals ‘juguen un paper extremadament important d’amortiment d’este tipus d’impactes d’inundacions, i que absorbir eixa quantitat d’aigua va salvar altres territoris’.
Malgrat esta capacitat demostrada, els tres experts recorden que la Albufera ja presentava abans de la dana una situació delicada. La laguna arrossegava uns alts nivells de contaminació i una qualitat ecològica deficient, especialment per excés de nutrients.
Full de ruta per a recuperar les aigües clares
Lacomba destaca que ‘la Albufera és un patrimoni natural dels valencians però amb importància internacional’. Assenyala, però, que les competències de gestió es troben molt repartides entre l’Administració General de l’Estat, la Generalitat, l’Ajuntament de València i altres consistoris que envolten el llac.
Per això defensa que ‘cal desenvolupar un full de ruta comú, firmar un compromís de desenvolupament de projectes i actuacions per a tornar a la Albufera dels anys 60 —abans del desenvolupament de l’àrea metropolitana—, amb les aigües clares i amb les praderies de macròfits aquàtics, que són els que garantixen tots els processos ecosistèmics recuperats’.
A juí de Sanchis, el pròxim repte de la Albufera ‘no és nou’, però continua sent clau ‘aïllar completament el llac dels aportaments contaminants’ i aconseguir reduir els nivells de fòsfor presents a l’aigua.
Camacho recorda que en la Albufera ‘la qualitat de l’aigua és molt roín per tots els abocaments que va rebre durant dècades d’aigües residuals sense depurar i tot tipus de contaminants, sobretot nutrients, nitrogen i fòsfor, que alimenten el creixement de les algues que donen eixe color verd característic, que degrada molt la qualitat ecològica del sistema’.
‘Abans de la dana teníem això i ara ho tenim de nou, amb alguns canvis per la contaminació addicional que no s’ha pogut eliminar’, lamenta el catedràtic. Afig que ‘l’impacte sobre l’ecosistema va ser molt gran i a això s’afig que el problema anterior ja era prou greu. La dana va ser una ferida més’.
Segons Camacho, el principal objectiu ha de ser ‘tornar a tindre unes aigües clares i això suposa revertir l’eutrofització’, és a dir, l’enriquiment excessiu de nutrients —principalment nitrogen i fòsfor— en l’ecosistema. Reconeix que fins ara ‘s’ha fet molt, però no prou’ per a aconseguir-ho.
Cap a la declaració de Reserva de la Biosfera
Una de les ferramentes que es posen damunt la taula és la possible declaració de la Albufera com a Reserva de la Biosfera de la Unesco. Lacomba considera que seria ‘una oportunitat per a una governança compartida, tindre uns objectius comuns i uns mecanismes que garantixen que tots anem a treballar en la mateixa direcció’.
Sanchis coincidix que este títol ‘no és una vareta màgica però és una ferramenta més per a captar recursos, per a desenvolupar plans d’actuació que puguen millorar la situació de la Albufera i executar-los’.
Camacho, per la seua banda, matisa que habitualment les reserves de la biosfera són zones ‘on les activitats humanes i el medi natural conviuen’. Recorda que ‘no és el cas de la Albufera, un sistema estressat com a conseqüència de l’acció humana’, la qual cosa ‘no és el millor model de Reserva de la Biosfera’.
Tot i eixes reserves, el catedràtic reconeix que una declaració d’este tipus ‘pot ajudar a mobilitzar encara més’. Segons afirma, ‘la societat valenciana està totalment convençuda que cal recuperar la Albufera i el que fa falta és que les administracions facen tot el necessari per a la recuperació ecològica de la Albufera’.
