La compravenda d’habitatges per part d’estrangers ha retrocedit un 13 % en el primer semestre de l’any, el descens més intens des del 2020. La caiguda s’ha estés a quasi totes les comunitats autònomes, també a les més turístiques, encara que els compradors forans continuen pagant cada volta més per metre quadrat.
Segons les dades del Consejo General del Notariado, els ciutadans de Països Baixos han concentrat el major percentatge d’operacions entre els estrangers no residents. Han assumit el 12,6 % del total de compravendes d’esta categoria en la primera mitat d’any, per davant d’alemanys, britànics i polacs.
En el cas dels neerlandesos, la seua presència ha sigut especialment destacada en alguns territoris concrets. A Múrcia han signat el 17,8 % de les compres d’estrangers no residents. En la Comunitat Valenciana han acumulat el 15,8 % de les operacions i en Andalusia el 13,4 %.
Els compradors alemanys han liderat amb molta claredat el mercat estranger no resident a Balears. En estes illes han representat el 52,5 % de les operacions, una quota molt per damunt de la resta. També han mostrat un pes notable a Castella-la Manxa, amb el 26,5 %, a Canàries, amb el 22,3 %, i a Galícia, amb el 14,3 %.
Els britànics han mantingut un paper rellevant en diversos mercats costaners. A Múrcia han concentrat el 25,6 % de les compravendes d’estrangers no residents. A Andalusia han signat el 13,7 % i a Balears el 8,8 %.
Per la seua part, els compradors polacs han orientat una part important de les seues compres cap a la Comunitat Valenciana. En este territori han sumat l’11,4 % de les operacions d’estrangers no residents. També han tingut una presència significativa a Andalusia, amb el 8,1 %, i a Múrcia, amb el 7,5 %.
Residència i nacionalitat, un mapa diferent
El patró canvia quan s’analitzen les compravendes d’estrangers residents a Espanya. En este segment, els ciutadans marroquins han encapçalat les operacions, amb el 12,4 % del total registrat durant el semestre.
La seua presència ha resultat especialment rellevant en algunes comunitats de l’interior i del nord. A Múrcia han protagonitzat el 36,1 % de les compres d’estrangers residents. A Navarra han arribat al 34,3 %, a La Rioja al 25,1 % i a Aragó al 23,7 %.
Els italians s’han situat en segon lloc entre els residents estrangers, amb el 9,2 % de les operacions. Han destacat sobretot a Canàries, Balears, la Comunitat de Madrid i Catalunya, on han mantingut una activitat intensa.
La tercera nacionalitat per volum de compravendes entre els residents ha sigut la romanesa, amb el 9 % del total. A continuació s’han col·locat els britànics, amb el 5,5 % de les operacions, que s’han orientat principalment cap a Andalusia, Múrcia, Canàries i Balears.
La Comunitat Valenciana, pol d’atracció per als no residents
Si es miren només els destins, la Comunitat Valenciana ha sigut el territori preferit pels compradors estrangers no residents. En el primer semestre s’hi han tancat 9.250 operacions, xifra que representa el 40,3 % de totes les compravendes formalitzades per este col·lectiu.
Després de la Comunitat Valenciana s’ha situat Andalusia, amb 5.800 operacions, el 25,3 % del total de compravendes de no residents. A continuació apareixen Canàries, amb 2.046 compravendes, que representen el 8,9 %; Múrcia, amb 1.780 operacions, el 7,8 %, i Catalunya, amb 1.777 compres, el 7,7 %.
Balears ha concentrat el 6,4 % d’estes operacions d’estrangers no residents, mentres que la Comunitat de Madrid ha suposat l’1,5 %. La resta d’autonomies han registrat quotes inferiors a l’1 % en este segment del mercat.
En canvi, el mapa canvia quan es tracta de compradors estrangers residents. En este cas, Catalunya ha encapçalat la classificació amb 8.516 operacions, que equivalen al 21,6 % del total. La Comunitat Valenciana s’ha col·locat en segon lloc, amb 8.196 compravendes i una quota del 20,8 %.
Andalusia ha sigut la tercera comunitat amb més activitat d’estrangers residents, amb 6.007 operacions, el 15,3 % del total. La Comunitat de Madrid ha registrat 3.912 compravendes, que representen el 9,9 % d’este segment.
Els estrangers paguen més per metre quadrat
Les dades del Consell General del Notariat també mostren que els estrangers paguen més per l’habitatge que els compradors nacionals. Els no residents han assumit els imports més elevats, amb una mitjana de 3.493 euros per metre quadrat, un 11,8 % més que un any abans.
Els estrangers residents han pagat de mitjana 2.102 euros per metre quadrat, xifra que suposa un increment del 9,8 %. Per comparació, els compradors de nacionalitat espanyola han abonat 1.971 euros per metre quadrat, un 8,7 % més.
El preu mitjà pagat per compradors estrangers, tant residents com no residents, ha augmentat en quinze comunitats autònomes. En bona part del territori, les pujades han sigut de dos dígits, la qual cosa evidencia una forta pressió sobre els preus.
Cantàbria ha encapçalat els increments, amb una alça del 23 % en el preu mitjà abonat per estrangers. L’han seguida Astúries, amb una pujada del 22,3 %, i Extremadura, amb el 16,4 %.
La Comunitat Valenciana s’ha situat també entre els territoris amb majors pujades del preu mitjà pagat per estrangers. En este cas l’increment ha arribat al 15,6 %. A molt poca distància s’han col·locat la Comunitat de Madrid, amb una pujada del 15,4 %, Múrcia, amb el 15,1 %, i el País Basc, amb el 12,8 %.
També s’han registrat augments destacats a Castella i Lleó, amb un 12,7 %, a Castella-la Manxa, amb un 12,5 %, i a Andalusia, amb un 11,5 %. Només La Rioja i Navarra s’han desmarcat d’esta dinàmica general.
En estes dos comunitats s’han produït descensos del preu mitjà pagat per compradors estrangers. A La Rioja la caiguda ha sigut del 5,5 %, mentres que a Navarra l’ajust ha arribat al 4,8 %.
Les operacions retrocedeixen també en àrees turístiques
Pel que fa al nombre d’operacions, la compravenda d’habitatges per estrangers ha caigut en pràcticament tota Espanya. Només Castella-la Manxa i Extremadura han esquivat esta tendència, amb augments del 4,4 % i del 3,3 %, respectivament.
En la resta de territoris s’han produït ajustos, en molts casos de dos dígits. El descens més acusat s’ha registrat a Cantàbria, amb una caiguda del 20,5 % en el nombre de compravendes d’estrangers.
Esta dinàmica negativa també ha afectat diverses zones tradicionalment turístiques i amb forta presència de compradors forans. A Canàries la compravenda d’habitatges per estrangers ha retrocedit un 20,3 %, i a la Comunitat de Madrid el descens ha arribat al 19,7 %.
A Balears s’ha produït una baixada del 15,4 % en les operacions d’estrangers. En el conjunt de la Comunitat Valenciana la caiguda també ha sigut del 15,4 %, un percentatge similar al de les illes.
Altres territoris han registrat descensos superiors al 10 %. És el cas del País Basc, amb una caiguda del 14 %, Galícia, amb un 12,8 %, Andalusia, amb un 12,7 %, i Múrcia, amb un 12,2 % de reducció en la compravenda per part d’estrangers.
