Les pluges torrencials i les inundacions que han castigat l’est peninsular en l’última setmana han deixat quatre morts, dos desapareguts, desenes de rescats i greus problemes de mobilitat, i han obligat a suspendre les classes a més de 400.000 alumnes a la Comunitat Valenciana. Experts avisen que estos episodis, propis del clima mediterrani però agreujats pel canvi climàtic i per la morfologia del territori, seran cada vegada més freqüents i defenen que la societat s’ha d’acostumar a conviure amb ells, però amb més seguretat.
El temporal ha afectat el litoral i el prelitoral mediterrani, des de Catalunya fins a Múrcia i part d’Andalusia, així com diverses zones de Castella-La Manxa. En molts punts s’han registrat precipitacions continuades fora del que és habitual, amb acumulacions que han superat els 300 litres per metre quadrat i amb el sud de Tarragona com una de les àrees més castigades.
Tres de les quatre víctimes mortals s’han produït a Catalunya, la comunitat més afectada per l’episodi, mentre que la quarta mort s’ha registrat a Castella-La Manxa, al municipi albacetenc de Madrigueras. Este municipi ha necessitat fins a 90 rescats, la qual cosa ha portat el Consell de Govern castellanomanxec a aprovar la sol·licitud de declaració de zona catastròfica per als municipis perjudicats.
En la Comunitat Valenciana, el temporal ha deixat acumulats de fins a 140 litres per metre quadrat al litoral de Castelló, amb carrers negats i incidències en infraestructures. A més, més de 400.000 alumnes han vist cancel·lades les classes en centres educatius de tot el territori, com a mesura de prevenció davant del risc per pluges intenses i inundacions sobtades.
A Múrcia, els pluvímetres han arribat a registrar més de 100 litres per metre quadrat i també s’ha suspés l’activitat en diversos centres educatius. D’altra banda, comarques d’Almeria, Granada i Jaén han patit igualment els efectes de les pluges torrencials, com rius desbordats i talls de carreteres.
El canvi climàtic ja és una realitat
La directora executiva de la Càtedra UNESCO de Cicle de Vida i Canvi Climàtic de la Universitat Pompeu Fabra, Alba Bala, recorda que estes pluges extremes tenen arrel al clima mediterrani, però alerta de l’efecte del calfament global. Segons explica, les pluges torrencials ‘formen part del clima mediterrani, però el calfament pot agreujar les precipitacions extremes’. Per a ella, la clau està en com ens adaptem com a societat.
‘Per a adaptar-nos, cal incorporar este risc a la manera en què planifiquem el territori, dissenyem les infraestructures i organitzem la resposta a les emergències’, assenyala Bala. Defensa que este nou escenari obliga a revisar els punts vulnerables, a disposar d’alertes clares i comprensibles i a garantir que la població sap com actuar davant estos episodis.
Bala considera igualment important protegir i recuperar espais que puguen retindre aigua, com zones humides o llits naturals de barrancs, per a reduir l’impacte de les inundacions. ‘Hem de preparar-nos per a conviure amb estos fenòmens amb més seguretat. Conviure amb ells no hauria de significar assumir que els danys són inevitables’, assenyala.
L’experta insistix que ‘el canvi climàtic ja és una realitat’, però matisa que això no implica atribuir de manera automàtica cada episodi concret a este fenomen global. Recorda que ‘una pluja torrencial, per si sola, no demostra el canvi climàtic’, encara que encaixa en el patró esperat d’un clima més càlid.
El que sí que està comprovat, explica Bala, és que ‘una atmosfera més càlida pot contindre més vapor d’aigua i, quan es donen les condicions meteorològiques adequades, això pot intensificar les precipitacions’. Per tant, la combinació entre calfament global i configuració mediterrània fa més probables estes situacions extremes.
A les Terres de l’Ebre, una de les zones més castigades pel temporal dels últims dies, es donen ‘diversos ingredients’ que afavorixen les pluges torrencials. D’una banda, ‘el Mediterrani aporta humitat i, especialment després de l’estiu, pot alimentar les tempestats’. Quan esta entrada d’aire molt humit coincidix amb una atmosfera inestable, es poden produir ruixats molt intensos en poc de temps.
A més, la proximitat entre la serralada prelitoral i el mar juga també un paper clau. Segons l’enginyer geòleg i professor de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Joaquim Roset, esta configuració orogràfica facilita que l’aire humit s’eleve ràpidament quan topeta amb les muntanyes, cosa que afavorix núvols més desenvolupats i precipitacions més violentes.
Problemes de mobilitat i punts crítics
Un dels efectes més visibles de les pluges torrencials són els problemes de mobilitat. L’acumulació ràpida d’aigua en carrers, túnels i passos soterrats, junt amb la caiguda de branques o altres objectes a la calçada, complica la circulació i posa en risc els conductors que es veuen atrapats.
Per a Roset, una part de la solució passa per revisar a fons com hem transformat el territori. ‘La solució passaria per tornar als barrancs i torrents la seua forma natural o bé disminuir el cabal que arriba aigües avall, on es troben les infraestructures. Una de les maneres de disminuir el cabal seria la construcció de basses de laminació o basses pulmó’, planteja.
L’especialista remarca que ‘no és necessari fer renovacions profundes, sinó identificar els punts crítics i sensibles per a aplicar solucions’. Recorda que moltes cases, edificacions i infraestructures ja estan construïdes, de manera que ‘caldria corregir o modificar els punts crítics i més sensibles i saber conviure amb este risc’.
Esta adaptació implica també tindre molt clar on hi ha zones inundables. ‘Si es pot saber que una zona és inundable, caldrà actuar en conseqüència: no construir soterranis, ubicar la zona habitable en la primera planta’, detalla Roset, que reclama una planificació urbanística pensada per a episodis extrems.
Avisos i pedagogia per a salvar vides
L’enginyer de la URV creu que, a més de l’obra civil, és imprescindible una major pedagogia sobre els riscos existents en cada zona. Considera que la informació anticipada pot reduir molt els danys personals i materials. ‘Protecció Civil ja està fent este treball mitjançant els avisos (Es-Alert via mòbil), que han de servir per a autoprotegir-nos’, assenyala.
La catedràtica de Física de l’Atmosfera de la Universitat de Barcelona (UB), Carme Llasat, coincidix en la importància d’uns bons sistemes d’alerta, sobretot per a salvar vides humanes. Insistix que la comunicació és ‘fonamental’ i que implica ‘conéixer el missatge i poder arribar a tot el món’.
Segons Llasat, ‘això requerix que tots, inclosos els mitjans de comunicació, fem un esforç per a transmetre, de forma preventiva, què signifiquen els avisos i les prediccions i quin comportament impliquen, i també en temps real per a donar una resposta ràpida per part de la població’.
Les ferramentes per a anticipar fenòmens meteorològics s’han desenvolupat molt els últims anys i permeten avisos cada vegada més precisos. Tot i això, Llasat recorda que encara no és possible aconseguir ‘una predicció perfecta’ i que sempre hi haurà un marge d’error.
‘Existix un comportament caòtic en la mateixa atmosfera que, per molt que avance la informàtica, sempre deixarà una part d’incertesa’, conclou la catedràtica. Per això, defensa que la millor estratègia combina una bona predicció, infraestructures adaptades al risc i una ciutadania informada i preparada per a reaccionar a temps.
