El Tribunal Suprem ha confirmat la sentència de l’Audiència Provincial de València que ha condemnat a set anys i 10 mesos de presó Marcos Benavent, exgerent de l’empresa pública Imelsa i autodenominat ‘yonqui del dinero’, en el primer dels juís del cas Imelsa, i només ha introduït reduccions parcials en les costes processals i en una de les penes imposades a un dels altres condemnats.
El Suprem ha avalat íntegrament la resolució dictada en 2023 per l’Audiència de València en allò referit a Benavent. Segons arreplega la nova sentència, aquella resolució ‘no condemna a partir de meres sospites ni desplaça sobre els acusats la càrrega de provar la seua innocència’, sinó que ho fa a partir ‘d’un conjunt probatori ampli i convergent’.
Entre estos elements probatoris, el tribunal cita expedients administratius, factures proforma, factures finals i correus electrònics intervinguts. Tot este material ‘permite reconstruir con suficiente claridad la operativa enjuiciada’, segons reproduïx el text judicial, que dona per acreditat el mecanisme utilitzat en esta primera peça del cas Imelsa.
Reducció parcial de costes i d’una de les penes
En el fallo, fet públic este divendres pel Tribunal Superior de Justícia valencià, el Suprem sí que ha estimat parcialment el recurs de casació interposat per Marcos Benavent. Com a conseqüència, ha reduït a una sexta part les seues costes processals, encara que ha mantingut la condemna de presó imposada per l’Audiència.
La sentència de l’Audiència de València ja va descartar en el seu moment una de les tesis de l’acusació. En concret, no va considerar acreditat que els servicis prestats per la mercantil Themática Events SL en les eleccions municipals de Moncada i Vilamarxant de 2007 i en les eleccions generals de 2008 ‘hayan sido financiados con cargo a sobrecostes en la facturación emitida en nombre de la entidad Themática Events SL a la entidad Imelsa por otros conceptos’.
A pesar d’eixe extrem, l’Audiència va imposar penes elevades a altres acusats en esta peça. Així, va condemnar l’antic soci de Benavent, Rafael García Barat, a 9 anys i 2 mesos de presó per l’adjudicació irregular del servici de Bibliobús i de l’espectacle Metamorphosis del museu MuVIM.
La mateixa resolució també va condemnar la funcionària de Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de València Francisca Tamarit. En el seu cas, la pena va ser de 5 anys i 6 mesos de presó per la seua intervenció en l’adjudicació del Bibliobús.
A més, els empresaris José Antonio Toledo i Francisco Javier Márquez van rebre penes de 10 mesos i 5 mesos de presó, respectivament. Estes condemnes es vinculen a la participació empresarial en l’operativa d’adjudicacions que ha analitzat la Justícia.
Ajustos en la condemna a un dels empresaris
Ara, el Tribunal Suprem ha introduït una matisació en la pena imposada a un dels empresaris. En concret, ha reduït la condemna a José Antonio Toledo Salgado en relació amb el delicte de malversació de cabals públics, pel qual havia sigut condemnat com a cooperador necessari.
El Suprem ordena imposar-li ‘la pena inferior en dos grados y con la individualización punitiva que se fijará en la segunda sentencia’. Açò suposa que l’Audiència haurà de dictar una nova resolució només per a concretar la duració exacta de la seua pena, dins del nou marge més baix fixat pel tribunal de cassació.
En la seua argumentació, el Tribunal Suprem remarca que la resolució d’instància ‘no describe meras irregularidades administrativas, ni actuaciones aisladas, ni decisiones técnicas discutibles’. Per contra, considera acreditada ‘una estrategia contractual dirigida a eludir los procedimientos ordinarios de contratación’.
Segons el tribunal, en esta estratègia ‘se sitúan, con distinta función, las actuaciones de Tamarit, Benavent y García Barat’. És a dir, atribuíx a cadascun un paper concret dins d’un mateix pla orientat a esquivar les regles generals de contractació pública i a dirigir contractes cap a determinades empreses.
Pel que fa al paper de Marcos Benavent, el Suprem compartix plenament la valoració de l’Audiència de València. Assenyala que ‘el dolo de Benavent se proclama en el relato de hechos probados y, además, resulta de su participación encubierta en Themática Events SL, así como del concierto con García Barat, de la utilización de subcontratistas para facturar directamente a IMELSA, de la ocultación de la verdadera posición de Themática y del fraccionamiento económico de la prestación para quedar como único fiscalizador de una operación que favorecía económicamente a su propia empresa’.
Per al tribunal, ‘el relato de hechos probados plasma el conocimiento de la injusticia por parte del recurrente y su voluntad de sustituir las reglas públicas de contratación por una decisión de favorecimiento particular’. A més, considera que, ‘consecuentemente, el delito continuado se refleja claramente en el relato histórico de la sentencia’ dictada per l’Audiència de València, ara ratificada en tot allò essencial pel Tribunal Suprem.
