L’Audiència Provincial de València ha absolt els cinc acusats de prevaricació, suborn i malversació en la peça E del cas Taula-Imelsa, relativa a l’adjudicació de diversos contractes de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de València entre 2003 i 2006, en no considerar provat ni l’amaño de les licitacions ni el cobrament de comissions il·legals.
En esta branca del cas Taula han estat investigats, i ara absolts, qui fora director d’Actes Institucionals i gerent de la Fundación Jaume II El Just entre 2003 i 2007, Marcos Benavent i Vicente Burgos, respectivament, junt amb tres representants d’empreses adjudicatàries dels contractes: Enrique Aleixandre, Carlos Turró i Carlos Vicent.
Segons ha informat el Tribunal Superior de Justicia de la Comunitat Valenciana (TSJCV),
Segons ha informat el Tribunal Superior de Justicia de la Comunitat Valenciana (TSJCV), el tribunal ha arribat a esta conclusió després d’analitzar la prova practicada durant el juí, que s’ha celebrat entre el 26 de gener i el 19 de febrer d’enguany. Després d’eixe examen, la Sala ha determinat que no hi ha indicis sòlids d’alteració de les adjudicacions ni de pagament de comissions o ‘mordides’ a canvi.
En la vista oral, la Fiscalia i l’Ajuntament de València, que ha exercit l’acusació particular, havien sol·licitat penes que oscil·laven entre tres i onze anys de presó per als cinc acusats. Amb esta sentència absolutòria, les peticions de condemna queden sense efecte, encara que la resolució es pot recórrer.
Els contractes que han estat sota sospita i que ara ha revisat el tribunal
Els contractes que han estat sota sospita i que ara ha revisat el tribunal tenien com a objecte treballs de neteja, manteniment i restauració d’edificis i monuments històrics de València, com la Llotja i les Torres de Quart, així com la logística i la publicitat de la XXVII Mostra de València.
Aquelles adjudicacions les va acordar la Regidoria de Cultura, que dirigia en eixe moment la regidora María José Alcón. Alcón era parella de l’acusat Vicente Burgos i va arribar a estar investigada per estes mateixes actuacions, encara que el procediment contra ella es va extingir quan va morir en juny de 2018.
Dubtes sobre la malversació i sobre la faena de Benavent
El tribunal de la Secció Cinquena de l’Audiència assenyala en la sentència que no ha quedat ‘acreditat en deguda forma’ que Marcos Benavent, exgerent de l’empresa pública Imelsa i autodenominat ‘yonqui del dinero’, no treballara entre 2003 i 2007 en la Fundación Jaime II El Just, entitat dedicada a la recuperació del patrimoni valencià.
Els magistrats expliquen que arriben a eixa convicció després d’analitzar el fons de la qüestió. A més, indiquen que, encara que s’haguera provat un delicte de malversació vinculat a eixa activitat, este possible delicte estaria prescrit, d’acord amb el que recull la resolució difosa pel TSJCV.
La sentència recorda també que la Fundación Jaime II El Just va quedar extingida en desembre de 2017 per decisió de la Generalitat Valenciana, i que les seues pèrdues, per valor de 13.585.385 euros, les va assumir la hisenda pública autonòmica.
D’altra banda, la Sala rebutja en l’apartat de qüestions prèvies la petició de nul·litat d’actuacions formulada per algunes defenses. Estes defenses qüestionaven, entre altres aspectes, la incorporació a la causa de les gravacions d’àudio que van donar origen a la investigació del cas Taula en 2015 i a l’obertura posterior de les seues diferents peces.
Absència de prevaricació i suborn en els contractes de Cultura
Malgrat mantindre vàlides les gravacions, l’examen conjunt d’eixos àudios, de les declaracions de testimonis i pèrits i de la documentació analitzada porta el tribunal a descartar l’existència de delictes de prevaricació i de suborn en les adjudicacions de Cultura.
‘De la valoració conjunta de totes les proves, podem concloure que, d’un costat, no s’ha detectat cap “grollera evasió o allunyament dels tràmits procedimentals, ni una adjudicació contrària als criteris d’adjudicació” per a determinar l’existència d’un delicte de prevaricació’, arreplega la sentència a manera d’exemple en referir-se a la Mostra de Cine.
Pel que fa a les suposades ‘mordides’ que, segons les acusacions, hauria percebut Marcos Benavent per part dels empresaris encausats, l’Audiència considera que tampoc estan ‘degudament acreditades’. La resolució subratlla que unes ‘converses entre dos implicats’ no resulten ‘suficients’ per a donar-les per provades, i afegix que, en funció del tipus concret de suborn que s’aplicara, eixos fets també podrien haver prescrit.
La sentència, que té 79 pàgines, s’ha notificat este dilluns a totes les parts personades en el procediment. No obstant això, la resolució no és ferma, ja que contra ella cap recurs de cassació davant la Sala Segona del Tribunal Supremo, que haurà de decidir si la confirma o la revoca en el futur.
