El dia central de la trilogia de les festes de Moros i Cristians d’Alcoi està dedicat al patró, Sant Jordi. Esta jornada, que se celebra en diumenge, concentra els actes més solemnes del calendari fester i manté la figura del sant com a fil conductor des de primera hora del matí fins a ben entrada la vesprada, combinant el vessant religiós amb la participació massiva de festers i públic.
El matí arranca de nou amb la Diana, en la seua segona jornada, en la qual intervenen els més jóvens de cada filà o comparsa. Esta desfilada matinal servix per a despertar la ciutat en clau festera i per a posar el focus en les noves generacions que asseguren la continuïtat de les celebracions. Mentres sonen les bandes i desfilen els participants, els carrers comencen a omplir-se de veïns i visitants que es preparen per a la resta del programa.
El primer gran acte multitudinari del dia és la Processó de la Relíquia. Este recorregut pels carrers del barri antic concentra a un nombrós públic i marca el primer moment en què apareix en escena la figura del Sant Jordiet, el xiquet que encarna al patró durant tot l’any fester. Es tracta d’un personatge molt esperat que, des de la seua primera aparició pública, acapara les mirades i es convertix en símbol visible de la devoció a Sant Jordi.
En esta edició, el paper de Sant Jordiet recau en el xiquet Mateo Vilaplana, que assumix la responsabilitat de representar al sant. Vestit amb una indumentària específica que reproduïx la imatge tradicional del patró, el xicotet avança pel recorregut processional abrigallat per les ‘filaes’ i acompanyat per la música. Al seu pas, el públic li mostra el seu afecte amb aplaudiments constants i amb una pluja de clavells blancs i rojos que es llancen cap als seus peus, creant una estampa molt recognoscible d’estes festes.
La presència del Sant Jordiet en la Processó de la Relíquia subratlla el caràcter religiós de la jornada, però també reflectix la dimensió social de les festes, en les quals la comunitat es bolca amb els seus protagonistes. La mescla de silenci respectuós, música de banda i mostres de carinyo convertix este moment en un dels més emotius del dia, reforçant el vincle entre tradició, infància i fe popular.
Els actes matinals es completen amb la Missa Major a l’església de Santa María, que posa el tancament litúrgic al matí. Este ofici religiós, al qual acudixen representants de les ‘filaes’, càrrecs festers i nombrosos devots, intensifica el to solemne de la jornada. Al mateix temps, els carrers del barri antic mantenen un ambient animat, amb bars i comerços oberts, i un flux constant de gent que es desplaça entre l’església, el recinte firal i les zones d’oci.
L’entorn del recinte firal i el mercat ambulant ambulant, situats en el final del recorregut de les Entrades celebrades el dia anterior, recuperen ràpidament la seua activitat. Llocs, atraccions i terrasses s’omplin de famílies i grups d’amics que aprofiten les hores centrals del dia per a passejar, menjar i comentar el viscut en les Entrades. Així, la ciutat combina el recolliment dels actes religiosos amb un clima festiu molt visible al carrer.
Diversion vespertina antes de la gran procesion
A la vesprada, la programació incorpora un moment més desenfadat amb la Diana del Cavallet. Esta desfilada, més curt i de caràcter clarament lúdic, està protagonitzat per les ‘filaes’ Realistes i Barbarescos, que baixen pel carrer Sant Nicolau realitzant diferents coreografies. Els participants avancen sobre cavalls de fusta, movent-se al ritme de la música i generant una posada en escena vistosa i pròxima al públic.
La Diana del Cavallet servix com a transició entre el matí solemne i la intensitat de la vesprada. Les coreografies, l’ús dels cavalls de fusta i la proximitat dels festers al públic reforcen el component més popular i divertit de les festes. Este tram del programa permet als assistents gaudir d’un ambient distés abans que el to torne a tornar-se més seriós amb l’arribada de la processó principal.
A partir de les 19.30 hores, la Processó General marca el punt més solemne de la vesprada i modifica per complet l’ambient. En este acte, les 28 ‘filaes’, acompanyades pels càrrecs festers i diferents autoritats, escorten la imatge del patró, representat a lloms del seu cavall. El festeig recorre diversos carrers del barri antic abans de tornar al temple de Sant Jordi, en un itinerari que convertix de nou el centre històric en escenari de devoció i respecte.
El pas de la imatge de Sant Jordi, envoltada de festers, música i públic, reforça el caràcter central del patró en la trilogia de Moros i Cristians. La combinació de silenci, marxes solemnes i presència institucional subratlla el pes d’esta jornada en el conjunt de les celebracions. Amb l’entrada de la imatge a l’església de Sant Jordi es tanca un dia en què Alcoi viu amb especial intensitat el seu vincle amb el sant i reafirma una tradició que es renova cada any.
