Un home ha sigut condemnat per l’Audiència d’Alacant a dos anys i sis mesos de presó per patronejar una patera amb 18 immigrants a bord, quatre d’ells menors, en una travessia irregular entre Algèria i Alacant que va acabar amb el rescat de la embarcació quan ja es trobava a la deriva i sense combustible davant la costa de Calp.
La sentència considera provat que la patera pretenia arribar de manera irregular a la costa alacantina. Tots els passatgers, excepte un, eren de nacionalitat algeriana, i un d’ells era marroquí.
La patera va ser avistada al voltant de les 16.00 hores del passat 9 d’abril, davant el municipi de Calp. En eixe moment, l’embarcació ja navegava sense rumb clar perquè s’havia quedat sense gasolina.
Eixida des d’una cala d’Algèria i viatge pagat
Segons la resolució judicial, el viatge s’havia iniciat abans de la una de la matinada del mateix dia. La patera havia eixit d’una cala de Tipasa, a Algèria, després que els ocupants hagueren pagat uns 4.500 euros cadascun pel trajecte fins a Espanya.
Entre els 18 passatgers hi havia catorze hòmens adults i quatre menors d’edat. Tots eren algerians, excepte un marroquí, segons arreplega la sentència.
La patera mesurava uns set metres d’eslora i només tenia seients per a sis persones. Per esta raó, la majoria dels ocupants va viatjar de peu durant tota la travessia, en unes condicions que el tribunal descriu com a clarament precàries.
Els organitzadors del viatge van requisar els telèfons mòbils als passatgers abans de partir i els van custodiar durant el trajecte. L’objectiu era impedir que gravaren imatges o comunicaren la seua situació.
A més, els responsables van donar instruccions perquè, si eren interceptats en aigües espanyoles, tots afirmaren que havien dirigit la patera de manera conjunta. D’esta manera, pretenien dificultar la identificació del patró real de l’embarcació.
Sense elements de seguretat i amb 20 garrafes de combustible
La sentència destaca que la embarcació no disposava d’elements de seguretat. No consten armilles salvavides ni altres dispositius de salvament per als ocupants.
La patera portava 20 garrafes de combustible de 25 litres cadascuna. Malgrat això, durant la travessia es va quedar sense gasolina, la qual cosa va deixar el vaixell a la deriva en alta mar.
En eixa situació de perill, els ocupants van haver de ser rescatats. L’actuació dels servicis de salvament va evitar conseqüències més greus en un trajecte ja de per si arriscat.
En l’audiència preliminar del juí, el processat va reconéixer que era ell qui manejava l’embarcació, ajudant-se del GPS del seu telèfon mòbil. També va admetre que donava indicacions a la resta de passatgers, tot i que no tenia cap títol de navegació.
Este reconeixement es va produir després que l’acusat haguera arribat a un acord de conformitat amb la Fiscalia. Gràcies a este pacte, el procediment es va resoldre sense necessitat de celebrar un juí complet amb pràctica de prova.
Després d’este acord, el tribunal ha dictat una sentència condemnadora ferma de dos anys i sis mesos de presó. El delicte pel qual se li ha imposat la pena és un delicte contra els drets dels ciutadans estrangers, relacionat amb el trasllat irregular de persones per via marítima cap a la costa espanyola.
