La jutgessa que investiga la gestió de la dana ha rebutjat que es faça un careo entre l’exsecretari autonòmic d’Emergències Emilio Argüeso i l’alcaldessa de Torrent, Amparo Folgado, sol·licitat pel primer per aclarir una telefonada de la vesprada de la tragèdia i la informació que es va transmetre.
Segons consta en un auto d’este dilluns, la magistrada de la secció civil i d’instrucció del Tribunal d’Instància de Catarroja, plaça número 3, considera que la diligència de careo té caràcter excepcional i que en este cas no es complix ni tan sols el requisit formal de contradicció que al·lega la defensa d’Argüeso.
La defensa de l’exresponsable d’Emergències havia qualificat de ‘falsàries’ o ‘com a mínim incorrectes’ les afirmacions de l’alcaldessa de Torrent sobre aquella conversa telefònica, segons ha informat el Tribunal Superior de Justicia de la Comunitat Valenciana.
La telefonada de les 19.10 hores del 29 d’octubre de 2024
Argüeso, un dels dos investigats en la causa oberta per la mort de 230 víctimes, demanava un careo centrat en una telefonada de les 19.10 hores del 29 d’octubre de 2024 mantinguda amb Folgado.
Volia aclarir si la cridada de l’alcaldessa havia sigut espontània o responia a una devolució d’una telefonada prèvia, quina informació li va traslladar, com va descriure la situació a Torrent, si eixa informació va ser clara i precisa i quina va ser la resposta des d’Emergències.
A més, la defensa d’Argüeso sol·licitava una nova declaració ampliatòria de l’alcaldessa, després de mostrar-li el registre de telefonades que va aportar en el seu moment l’exsecretari autonòmic.
La jutgessa recorda, però, que Argüeso no va fer cap referència, en la seua declaració d’abril de 2025, a haver mantingut una conversa amb l’alcaldessa de Torrent, ‘pressupost de qualsevol careo’, i que va tindre l’oportunitat d’explicar-ho i no ho va fer.
Tampoc consten en els llistats de telefonades aportats per la seua defensa els titulars de les línies de telèfon. Per a la jutgessa hauria sigut rellevant saber que havia parlat amb l’alcaldessa d’un municipi on es van produir morts en un moment clau, ja que Argüeso es trobava al Cecopi.
En l’auto s’indica que el fet que hi haguera dues cridades prèvies d’Argüeso a l’alcaldessa, de 5 i 4 segons, no justifica el careo. Estes cridades van precedir la telefonada de Folgado de les 19.10 hores, amb una duració de 2 minuts i 4 segons.
Segons la jutgessa, este temps era més que suficient perquè l’alcaldessa explicara tot el que després va relatar en la seua declaració: que la urbanització El Pantano estava inundada i que la Policia Local li havia comunicat que hi havia una persona morta.
La magistrada rebutja també que Folgado tinga algun interés particular en les seues manifestacions. Subratlla que el que ha declarat coincidix amb altres punts aportats per testimonis, cridades d’altres alcaldes i alcaldesses i comunicacions amb la Policia Local de Torrent a través del sistema CoordCom.
En l’auto es citen, a més, un part d’intervenció de la Policia Nacional de Torrent sobre el desbordament del barranc, la situació extrema per una làmina d’aigua de 4 metres d’altura i els desallotjaments, així com testimonis de persones perjudicades.
La jutgessa recull igualment que ‘efectivament’ hi hagué cridades d’alcaldes al Centre de Coordinació d’Emergències o a persones presents en la reunió del Cecopi. ‘Qüestió distinta és la rellevància que se’ls donava en ocasions’, afig.
Respecte a les discrepàncies d’Argüeso amb el relat de l’alcaldessa, la magistrada assenyala que, si no està d’acord amb el que ha declarat Folgado, pot tornar a declarar de manera voluntària.
Confirmació del requeriment a Chiva i Utiel
En el mateix escrit, la jutgessa desestima també el recurs de reforma presentat per la defensa d’Argüeso contra un auto del 9 de juny de 2026.
En aquella resolució es requeria als ajuntaments de Chiva i Utiel que certificaren, amb data i hora, la recepció de les comunicacions del Centre de Coordinació d’Emergències de la Generalitat el dia de la dana. Al mateix temps s’excloïa el municipi de Requena, onde no es van produir víctimes mortals.
La magistrada considera ara que allò acordat el 9 de juny permet acreditar de manera suficient la recepció de les comunicacions, i per això desestima el recurs i confirma íntegrament la decisió.
D’altra banda, en una providència, la jutgessa dona trasllat a la Fiscalia de l’informe de l’Institut de Medicina Legal sobre la possible relació de causalitat entre la dana i el decés d’una de les víctimes mortals que continuen en estudi.
Demana al Ministeri Públic que informe si este defunció ha de ser o no objecte d’investigació dins del mateix procediment penal o si ha de quedar fora de la causa actual.
