Kylian Mbappé i Lamine Yamal s’han situat entre els esportistes d’elit més actius a l’hora de protegir les seues marques personals, des dels seus noms fins als gests amb els quals celebren els gols, amb l’objectiu de controlar el seu ús comercial en productes i servicis vinculats a l’esport.
Mbappé va ser, al costat de l’anglés Jude Bellingham, dels primers futbolistes a registrar la posa de celebració dels seus gols, detingut en sec, amb gest somrient, els braços plegats i les mans en les axil·les. El davanter francés compta actualment amb set marques protegides en l’EUIPO, amb seu a Alacant. Eixe mateix nombre de marques registrades té Lamine Yamal, que també ha blindat el gest amb el qual celebra els seus punts, el ‘304’, una referència directa als seus orígens en el barri de Rocafonda, recollida en els tres últims dígits del codi postal.
Segons dades de la EUIPO amb motiu del dia internacional de la propietat intel·lectual, que se celebra este diumenge 26 d’abril, tant el jugador del Reial Madrid com el del FC Barcelona formen part d’una nova generació d’esportistes d’elit que vol beneficiar-se dels drets que atorga la propietat intel·lectual. Al costat d’ells se situen altres grans figures del futbol com Lionel Messi, Cristiano Ronaldo o Ewa Pajor, que també recorren al registre de marques per a afermar la seua identitat comercial.
Més enllà de l’impacte individual dels jugadors, la celebració d’este dia mundial se centra enguany en l’esport com a sector econòmic i d’entreteniment. La EUIPO recorda que llegendes com Pelé, Diego Armando Maradona o George Best van registrar en el seu moment els seus noms, logotips i fins i tot gests característics. Amb estos registres es buscava assegurar el control sobre la seua imatge i evitar que tercers explotaren de forma no autoritzada la seua popularitat, alguna cosa que hui s’ha convertit en una pràctica habitual per als grans ídols esportius.
Protecció de marques en l’esport d’elit
Molts atletes d’alt perfil usen la protecció de la propietat intel·lectual com a ferramenta estratègica per a construir i salvaguardar la seua identitat més enllà del terreny de joc. En pràcticament totes les disciplines, estreles actuals i icones històriques posseïxen marques registrades per a operar en el mercat comunitari dels Vint-i-set i gestionar així llicències, acords comercials i línies de producte.
En bàsquet, jugadors com Luka Dončić, Victor Wembanyama, Stephen Curry o LeBron James seguixen el camí traçat per referents com Michael Jordan i Shaquille O’Neal. Els seus noms, logotips personals i lemes associats s’han convertit en actius de gran valor per a la venda de sabatilles, roba tècnica i productes derivats.
En el tenis es repetix este model amb figures actuals i llegendes com Carlos Alcaraz, Novak Djokovic, Iga Świątek, Serena Williams, Rafael Nadal o Roger Federer, que utilitzen les seues marques per a diferenciar col·leccions, equipaments i acords de patrocini. La mateixa lògica s’estén a altres disciplines: el perxista Pelat Duplantis, el ciclista Tadej Pogačar, la campiona de bàdminton Carolina Marín o el pilot de Fórmula 1 Max Verstappen empren la propietat intel·lectual per a ampliar la seua influència i el seu abast comercial més enllà de la competició.
Els clubs, les organitzacions esportives i els grans esdeveniments també depenen de la protecció de la propietat intel·lectual per a gestionar i rendibilitzar la seua identitat. La FIFA, per exemple, posseïx més de 200 marques registrades a la Unió Europea i ha presentat més de 400 sol·licituds de disseny europeu, la qual cosa reflectix la complexa xarxa de productes oficials, llicències i competicions que gestiona.
L’NBA suma més de 300 marques registrades a la UE, mentres que el Comité Olímpic Internacional controla més de 40 marques i més de 140 dissenys comunitaris vinculats als Jocs. La FIA, organisme que regula la Fórmula 1 i altres competicions de motor, ronda el centenar de marques comunitàries, fonamentals per a protegir logotips, denominacions de campionats i elements visuals identificatius.
Més enllà d’institucions i federacions, grans esdeveniments com el Tour de França, la Lliga de Campions de la UEFA o Roland Garros disposen d’una extensa cartera de propietat intel·lectual. Entre els actius protegits figuren mascotes, trofeus, colors dels equips, insígnies, material promocional i fins i tot càntics i frases distintives. Exemples d’això són ‘You’ll Never Walk Alone’, associat al Liverpool FC, o determinats sons i maneres de pronunciar noms de clubs, com el característic 'Barça', que contribuïxen a reforçar la identitat de marca.
Les principals marques esportives també es recolzen en el registre de marques i dissenys per a defendre l’aparença i identitat dels seus productes. Botes de futbol, sabatilles de córrer, raquetes, pilotes i peces tècniques es protegeixen a través de la propietat intel·lectual per a evitar còpies directes i mantindre la diferenciació en el mercat.
‘L’esport es basa en el talent, l’esforç, la creativitat i la identitat’, ha subratllat el director executiu de la EUIPO, el portugués João Negrão, qui ha afegit que ‘la propietat intel·lectual ajuda a protegir des dels logotips i dissenys que els aficionats reconeixen a l’instant fins al contingut i els productes oficials que sustenten l’ecosistema esportiu’. Per a Negrão, ‘el joc net’ no es limita als terrenys de joc, sinó també a l’elecció de contingut legal i productes autèntics per part dels aficionats, ja que eixa decisió contribuïx a protegir la innovació, fer costat als titulars de drets i garantir un esport just per a tots.
Pirateria i falsificació, un repte creixent
L’esport s’ha convertit en un objectiu freqüent de xarxes criminals que busquen lucrar-se amb productes falsificats i amb la distribució il·legal de continguts en directe. Segons estimacions de la EUIPO, la venda d’equipament esportiu falsificat a la Unió Europea provoca una pèrdua total de 851 milions d’euros anuals, una xifra equivalent a l’11 per cent de les vendes totals del sector. Darrere d’estos números hi ha un impacte directe en fabricants legals, patrocinadors, clubs i també en l’ocupació vinculada a la indústria.
França, Àustria i els Països Baixos registren les majors pèrdues econòmiques, amb volums que arriben a centenars de milions d’euros cada un. No obstant això, en termes proporcionals, Romania, Lituània i Hongria són els països més afectats, ja que l’equipament esportiu falsificat pot aconseguir fins al 20 per cent de les pèrdues totals. Esta diferència evidencia que la pirateria colpeja amb especial duresa als mercats més vulnerables i condiciona les inversions en esport i en comerç local.
La pirateria de contingut esportiu en directe també es manté molt estesa. L’accés es produïx mitjançant visites directes a llocs web, motors de busca i enllaços de referència que redirigixen a plataformes il·legals. Els servicis clandestins de IPTV, que oferixen senyal televisiu a través d’internet sense autorització, han crescut en els últims anys, amb un augment registrat entre 2022 i 2023, la qual cosa reflectix la consolidació d’un negoci paral·lel basat en la vulneració de drets.
Estes tendències es reflectixen en el comportament dels consumidors, especialment entre els més jóvens. El 10 per cent de les persones d’entre 15 i 24 anys reconeix haver comprat intencionadament material esportiu falsificat i el 21 per cent admet haver accedit de manera deliberada a contingut piratejat. Estes dades apunten a una normalització de la pirateria en uns certs segments d’edat i subratllen la necessitat de reforçar la sensibilització sobre les conseqüències d’estes pràctiques per a l’esport i la seua economia associada.
