La Fundació Bancaixa i ABANCA han unit les seues col·leccions per a presentar a València una gran exposició que recorre més d’un segle d’art, des de 1913 fins a 2023. La mostra planteja un diàleg entre 59 artistes de diferents generacions i estils, des de les primeres avantguardes històriques fins a la pluralitat de llenguatges de la pintura contemporània, amb l’objectiu de mostrar com ha evolucionat la creació artística en este temps.
Sota el títol ‘Compromís amb l’art. De Miró a Barceló’, l’exposició pot visitar-se en la seu de la Fundació Bancaixa a València fins al 6 de setembre. En total s’exhibixen 86 obres que permeten seguir un ampli arc artístic i estètic: des de les dinàmiques experimentals i rupturistes de figures clau com Picasso, Miró, Kandinsky, Georges Braque, Juan Gris o Paul Klee, fins a l’informalisme d’autors com Antonio Saura o Antonio Tàpies i les propostes de rigor geomètric d’Eusebio Sempere o José María Yturralde.
El projecte naix de la col·laboració estable entre la Fundació Bancaixa i ABANCA, una aliança que ja va tindre una primera materialització en una exposició prèvia en la seu de Afundación a la Corunya, inaugurada a l’octubre de 2025. Aquella mostra va suposar el primer capítol d’este recorregut conjunt per les col·leccions de les dos institucions. La seua arribada a València incorpora una renovació de part de les obres seleccionades, amb la finalitat d’adaptar el conjunt tant a l’espai expositiu de la Fundació Bancaixa com al nou context de lectura que es proposa al visitant.
Per a esta presentació a València s’han reunit 48 peces procedents de la Col·lecció ABANCA i 38 obres dels fons de la Fundació Bancaixa. El comissari de l’exposició, Fernando Castro, ha dissenyat un recorregut que trenca deliberadament amb un orde estrictament cronològic, encara que mantenint una coherència interna entre les peces. El seu plantejament busca mostrar que, malgrat viure en una època considerada postavantguardista, l’impuls creatiu contemporani continua plenament vigent. Castro ha subratllat la necessitat de no quedar-se ancorats en la nostàlgia ni limitar l’atenció als grans noms del passat, sinó avançar cap al present i obrir espai a altres mirades.
Compromís amb l’art i amb el territori
Les col·leccions de les dos institucions compartixen artistes com Soledad Sevilla, Miquel Barceló o Miquel Navarro, així com la presència de l’art pop del col·lectiu Equip Crònica. Al mateix temps, presenten trets diferenciadors, entre ells un pes significatiu d’artistes gallecs i valencians. Segons ha explicat Fernando Castro, este encreuament de procedències i sensibilitats traça diagrames que confluïxen en un doble compromís: d’una banda amb l’art, entés com una ferramenta de reflexió i gaudi estètic, i per un altre amb el territori, en posar en valor creacions vinculades a contextos locals concrets.
L’escala de les sales de la Fundació Bancaixa a València ha permés incloure dos obres de gran format que adquirixen un paper destacat en el recorregut. Una d’elles és una de les grans ciutats de Miquel Navarro, concebuda com a lloc de somni i exemple de com l’escultura pot reinterpretar el paisatge urbà. L’altra ‘és ‘Jardí de Behulifruren’ (2001), de Cristina Iglesias, que introduïx a l’espectador en un espai evocador on la naturalesa imaginada i l’arquitectura es combinen per a generar una experiència immersiva.
En este diàleg entre col·leccions figuren també altres noms fonamentals de les avantguardes històriques, com Georges Braque, Joaquín Torres García, Marc Chagall, Giorgio de Chirico, André Lhote o Jean Metzinger, les obres de les quals ajuden a entendre els canvis que van transformar la pintura en el segle XX. L’itinerari es projecta després cap a la creació contemporània, amb treballs de Manolo Valdés, Soledad Sevilla o Carmen Calvo, que mostren com la investigació formal i l’ús de la memòria visual continuen sent eixos clau de l’art actual.
La selecció inclou igualment peces de Rafael Canogar i Manolo Millares, representatives de l’abstracció i la intensitat gestual, al costat de quadres abstractes de Sean Scully, José Manuel Broto, Antón Lamazares, José María Sicília, Miguel Ángel Campano o Günther Förg. A este vessant més abstracte se sumen els plantejaments pop i figuratius de l’Equip Crònica, Luis Gordillo, Darío Villalba, Anzo, Juan Barjola o Juan Navarro Baldeweg, que permeten recórrer altres maneres d’abordar la imatge, des de la crítica social fins a la reinterpretació d’icones culturals.
La mostra reserva també un espai per a obres vinculades a l’evocació de la naturalesa i al context urbà. A les peces de Navarro i Iglesias s’afigen creacions d’Urbano Lugrís o Julian Opie, que aporten visions molt distintes del paisatge i la figura humana, així com treballs d’Eduardo Chillida, Carlos Alcolea, Francisco Leiro o Menchu Làmines, que aprofundixen en la dimensió escultòrica, l’experimentació cromàtica i la síntesi de formes.
Fernando Castro ha destacat que esta selecció, que inclou obres inèdites en el diàleg conjunt entre les dos col·leccions, no sols establix una conversa entre artistes d’èpoques i llenguatges diversos, sinó que proporciona un intens plaer estètic en recórrer-la. El visitant pot així percebre com les obres es responen entre si, com unes certes preocupacions formals i temàtiques reapareixen amb el pas del temps i com l’art servix per a narrar les tensions i canvis de cada moment històric.
El president de la Fundació Bancaixa, Rafael Alcón, ha subratllat el paper de l’art com a reflex de canvis, tensions i esdeveniments en el temps en què es produïxen, una idea que l’exposició desplega a través d’este segle llarg de creació artística. Per part seua, el president de Afundación, Miguel Ángel Escotet, ha remarcat que este projecte, fruit de la col·laboració entre institucions, encarna també un compromís compartit amb la funció que la cultura ha d’exercir en la societat, tant com espai de coneixement i memòria com a ferramenta de cohesió social.
