La Generalitat posarà en marxa les negociacions per a implantar la jornada setmanal de 35 hores en l’Administració valenciana a partir de l’1 de gener de 2027. El pla passa perquè cada àmbit de la funció pública adapte esta reducció de jornada a les seues necessitats organitzatives, de servici i de plantilla.
La Conselleria d’Economia, Hisenda i Administració Pública, a través de la direcció general de Funció Pública, ha reunit la Taula General de Negociació de personal funcionari, estatutari i laboral. En esta reunió s’ha fixat el marc des del qual es treballarà en els pròxims mesos perquè la nova jornada s’incorpore de manera gradual i ordenada.
En l’orde del dia, el tercer punt ha consistit a instar cada taula sectorial a negociar l’aplicació de les 35 hores en el seu àmbit i les seues corresponents adaptacions en els termes de l’Acord per a la XI Legislatura. Això significa que Sanitat, Educació, Justícia i Funció Pública hauran d’estudiar com reorganitzar torns, servicis i càrregues de treball per a garantir que la reducció horària no afecte negativament l’atenció a la ciutadania.
Segons indica la Generalitat, l’Administració porta mesos elaborant informes per a determinar amb precisió el cost d’implantar la jornada de 35 hores setmanals. Estos estudis resulten clau per a valorar quins ajusts seran necessaris en personal i en recursos econòmics, atés que una reducció del temps de treball sol exigir reforços de plantilla o canvis en l’organització interna.
La Conselleria d’Hisenda subratlla que qualsevol avanç serà seriós i rigorós i estarà supeditat a la viabilitat pressupostària i a la disponibilitat de recursos. El Consell vol evitar compromisos que no es puguen complir amb els comptes actuals i recorda que la jornada de 35 hores només podrà aplicar-se si encaixa en els límits de gasto marcats per les normes estatals i europees.
Com a exemple del que es pretén evitar, des d’Hisenda es recorda que l’anterior govern valencià va fer una promesa en l’àmbit de Sanitat que finalment va resultar impossible d’executar en mancar de suport pressupostari. Eixe acord va ser declarat nul per l’Advocacia de la Generalitat, la qual cosa va evidenciar que una mesura sense suport financer acaba generant inseguretat jurídica i frustració entre el personal afectat.
Límits de gasto i creixement de la plantilla
Hisenda incidix en què el crèdit pressupostari és de caràcter limitatiu i que la Generalitat ha de complir la Regla de Gasto establida pel Govern d’Espanya i per la Unió Europea. Esta regla fixa límits al creixement de la despesa no financera, que en este cas són del 3,5% en 2026, del 3,4% en 2027 i del 3,2% en 2028. Estos topalls obliguen a prioritzar molt bé en què s’empren els recursos disponibles.
L’increment previst del gasto en 2026 en el Capítol I, dedicat a gastos de personal, respon de manera directa als acords salarials estatals. Estos acords suposen un augment acumulat del 6,5%, desglossat en un 2,5% en 2025, un altre 2,5% consolidable en 2026 i un 1,5% addicional també en 2026. L’impacte estimat d’estes pujades per a la Generalitat és de 611 milions d’euros, una xifra que condiciona el marge per a introduir noves mesures com la setmana de 35 hores.
Per a 2027 es preveu a més un creixement addicional de la massa salarial del 5%, resultat d’un 4,5% més un 0,5% vinculat a l’evolució econòmica. Este increment, sumat a este efecte arrossegament de les pujades anteriors, fa que el gasto en personal continue guanyant pes dins del pressupost autonòmic.
El comunicat destaca que la plantilla de la Generalitat ha passat de 135.016 llocs en 2021 a 160.198 en 2025, la qual cosa suposa un augment de 25.154 efectius, equivalent a un 18,63%. Este reforç de personal, necessari per a atendre el creixement i la complexitat dels servicis públics, té com a conseqüència que el Capítol I supere ja els 9.300 milions d’euros, més del 31% del pressupost total de la Generalitat.
A més, des d’Hisenda es recalca que la Comunitat Valenciana patix un infrafinançament des de fa anys, la qual cosa limita la capacitat per a assumir noves càrregues estructurals de gasto. En este context, l’aplicació de la setmana de 35 hores s’interpreta com un esforç afegit, d’ací ve que el Consell insistisca en la necessitat de comptar amb un fons d’anivellament transitori que compense eixe desavantatge mentres no es reforma el sistema de finançament autonòmic.
Bretxa salarial i programa específic
En la mateixa reunió s’ha posat en relleu el compromís del Consell per a combatre la bretxa salarial en tots els sectors de la Generalitat. Este objectiu es vincula tant a la millora de la igualtat retributiva entre hòmens i dones com a la correcció de desequilibris interns entre cossos i categories professionals.
S’ha abordat la distribució de la dotació pressupostària del Programa temporal de lluita contra la bretxa salarial i racionalització i millora de la classificació de llocs per als anys 2025 i 2026. Este programa es concep com una ferramenta específica per a ajustar les estructures retributives i la classificació dels llocs de treball, de manera que es corregisquen distorsions històriques i es reconega millor la responsabilitat de determinats perfils.
En el Capítol I del pressupost s’han reservat 14.000.000 d’euros per a este programa, dels quals 7.000.000 d’euros corresponen a l’anualitat 2025 i altres 7.000.000 d’euros a l’anualitat 2026. La distribució d’estos fons atén el nombre de persones ocupades en cada sector, de manera que es maximitze l’impacte real sobre les plantilles.
Amb este criteri, s’assignen fins a 5.580.000 euros a Sanitat, fins a 4.150.000 euros a Educació, fins a 520.000 euros a Justícia i fins a 3.750.000 euros a Funció Pública. Estes quantitats permetran abordar ajustos progressius en les retribucions i en la classificació de llocs, amb el doble objectiu de reduir la bretxa salarial i racionalitzar l’estructura de personal, en paral·lel al calendari de negociació de la jornada de 35 hores.
