El nombre d’hipoteques sobre vivendes constituïdes al febrer va aconseguir les 5.473 en la Comunitat Valenciana, la qual cosa suposa un increment del 16,3% respecte al mateix mes de l’any anterior. Este avanç confirma la reactivació del finançament per a la compra de vivenda a la regió i s’inscriu en una tendència alcista que s’observa en el conjunt del país.
En tota Espanya es van firmar al febrer 45.563 hipoteques sobre vivendes, també un 16,3% més que un any abans. Es tracta de la xifra més elevada per a un mes de febrer des de 2011, la qual cosa reflectix un mercat hipotecari més dinàmic i encadenant ja 20 mesos consecutius de pujades en el nombre d’operacions.
L’import mitjà de les hipoteques sobre vivendes es va situar en 173.280 euros, un 11% per damunt del registrat un any abans. Este augment del capital mig indica que, a més de formalitzar-se més préstecs, el volum finançat per operació també és major, ja siga per l’encariment de la vivenda, per la compra d’immobles de major valor o per una combinació dels dos factors.
Evolució d’imports i tipus d’interés
Si s’amplia la mirada al conjunt de finques inscrites en els registres de la propietat, procedents d’escriptures públiques realitzades amb anterioritat, l’import mitjà de les hipoteques va créixer un 11,8%, fins a situar-se en 188.397 euros. Esta dada reflectix que l’increment del capital no es limita a la vivenda, sinó que afecta el conjunt dels actius hipotecats.
Quant al cost del finançament, el tipus d’interés mitjà de les hipoteques constituïdes sobre vivendes va ser del 2,88%, dos dècimes més que al gener. El termini mitjà de devolució es va mantindre en 25 anys, la qual cosa confirma la preferència per amortitzacions a llarg termini per a contindre la quota mensual, malgrat la lleugera pujada dels tipus.
Per modalitats, el 35,2% de les hipoteques sobre vivendes es va firmar a tipus variable, mentres que el 64,8% ho va fer a tipus fix. Esta distribució mostra que la majoria dels compradors continua optant per quotes estables, tot i que el diferencial entre les dues modalitats es va ajustant. El tipus d’interés mitjà a l’inici va ser del 3,03% per a les hipoteques variables i del 2,78% per a les fixes, la qual cosa explica en part la preferència per estes últimes, ja que oferixen un cost inicial una mica més baix i major previsibilitat al llarg del temps.
En paral·lel a les noves contractacions, també es van registrar canvis en les condicions de préstecs ja existents. El nombre total d’hipoteques que van modificar els seus termes va disminuir un 9,3% al febrer respecte al mateix mes de 2025, la qual cosa suggerix una menor necessitat de renegociar amb les entitats o de traslladar els crèdits a altres bancs.
Les novacions, és a dir, les modificacions d’una hipoteca amb la mateixa entitat financera, es van reduir un 3,3%. Les subrogacions al deutor, que es produïxen quan canvia la persona titular del préstec, van descendir un 31,3%, reflectint menys operacions en les quals el crèdit passa a un nou propietari. En canvi, les subrogacions al creditor, que impliquen un canvi de banc, van augmentar un 5,8%, senyal que una part dels hipotecats continua buscant condicions més favorables en altres entitats.
El 78,3% de les 12.909 hipoteques que van registrar canvis en les seues condicions ho va fer per modificacions en els tipus d’interés. Esta dada posa de manifest que el principal motiu per a renegociar o adaptar les hipoteques continua sent el cost financer, ja siga per a passar de variable a fix, ajustar diferencials o adaptar els tipus a la situació del mercat.
Per comunitats autònomes, els majors increments en el nombre d’hipoteques sobre vivendes al febrer, en comparació amb un any abans, es van donar en la Comunitat de Madrid, amb una alça del 36,9%; a Castella-la Manxa, amb un 29,5% més; i a Andalusia, amb un 24,7%. Estes regions concentren part important de l’activitat hipotecària nacional i el seu fort creixement impulsa la dada estatal.
En el costat contrari, els majors descensos es van registrar a Extremadura, on el nombre d’hipoteques va caure un 17,3%; al País Basc, amb una disminució del 7,2%; i a La Rioja, on es va produir un descens del 4,7%. Estes caigudes reflectixen un comportament més moderat o fins i tot contractiu en algunes zones, que contrasta amb el to expansiu de la Comunitat Valenciana i de les regions amb majors pujades.







