L’elefanta Miri ha mort en el Bioparc de València després de patir una ferida fortuïta provocada per un altre elefant. Durant una interacció amb un dels mascles, l’animal li va perforar l’artèria braquial amb els ullals i eixa lesió va resultar mortal, segons va explicar la direcció del parc, que ha subratllat que es va tractar d’un accident inesperat dins de la dinàmica del grup.
L’atac es va produir de forma tan ràpida i en una zona tan delicada que, encara que l’equip de cuidadors va actuar immediatament, no va ser possible salvar-la. La perforació d’una artèria de gran calibre com la braquial pot causar una hemorràgia massiva en molt poc temps, la qual cosa deixa un marge de maniobra mínim fins i tot amb atenció veterinària urgent. Des del parc assenyalen que es van aplicar totes les mesures al seu abast, però la gravetat de la ferida va fer inútils els esforços.
Impacte en l’equip i paper del Bioparc en la conservació
La mort de Miri ha afectat profundament el personal del Bioparc, especialment a les persones que treballen diàriament amb els elefants i que s’encarreguen de la seua alimentació, el seu benestar i el seu seguiment veterinari. Des del parc recorden que el treball amb animals implica una gran responsabilitat i exigix alts nivells d’empatia, perquè el vincle que es crega amb ells va més enllà de les tasques de cura bàsiques i es basa en la dedicació i la vocació. (personal)
El Bioparc de València participa activament en el programa europeu de preservació de l’elefant africà de sabana, Loxodonta africana. Este tipus de programes de cria en captivitat pretén assegurar la supervivència de l’espècie mitjançant la creació d’una població de reserva sota cura humana, formada per un nombre suficient d’individus sans i amb una diversitat genètica adequada com per a garantir la seua viabilitat durant dècades.
La funció d’estos grups reproductors és servir com a suport enfront del risc de desaparició de l’elefant africà de sabana en el seu hàbitat natural, amenaçat per la pèrdua de territori i altres pressions humanes. En este context, el naixement de les dos cries Makena i Malik, de tres i dos anys respectivament, es considera un motiu d’esperança dins del programa. L’arribada de nous exemplars contribuïx a reforçar el grup, manté la continuïtat genètica i s’interpreta com un indicador que les condicions de maneig i benestar són les adequades per a afavorir la reproducció.
Per al Bioparc, la combinació de tasques de conservació, educació i cura diària dels animals reforça la importància de la seua labor. La pèrdua d’un exemplar com Miri suposa un colp emocional i biològic, però alhora impulsa a continuar treballant en la protecció de l’espècie i en la millora constant dels protocols de maneig, amb l’objectiu de minimitzar riscos i garantir el màxim benestar possible per als elefants que custodien.
