Elvira Mínguez ha rebut a València el trenté Premi Primavera de Novel·la per la seua obra ‘L’educació del monstre’, un reconeixement dotat amb 100.000 euros i convocat per l’editorial Espasa i Àmbit Cultural d’El Corte Inglés. Durant l’acte de lliurament, l’escriptora i actriu ha defés la idea que cada persona conviu amb els seus propis monstres interiors i que, en determinades circumstàncies, estos poden aflorar amb força.
Acompanyada per l’escriptora i periodista Nativel Preuat i l’actriu Anabel Alonso, Mínguez ha conversat sobre la gènesi de la novel·la i sobre com la por modela comportaments i decisions. Ha assenyalat que en cada individu habita un monstre, o fins i tot varis, i que el desafiament està a ser capaços de reconéixer-lo, mirar-li de front i aprendre a gestionar-ho per a causar el menor mal possible als altres i a un mateix.
Premi, escenari i memòria de la Llotja
La cerimònia del Premi Primavera de Novel·la s’ha celebrat per primera vegada a València, després de tres dècades organitzant-se a Madrid. La ciutat ha acollit l’acte en la Llotja, un espai emblemàtic que celebra també el trenté aniversari de la seua declaració com a Patrimoni de la Humanitat. Este canvi d’escenari reforça la voluntat de projectar el certamen més enllà de la seua seu tradicional i vincular-lo amb enclavaments culturals de referència.
Durant la xarrada, Mínguez ha advertit de com la por s’utilitza com a ferramenta de manipulació, especialment amb la infància. Ha recordat figures com l’home del sac, un monstre que es transmet des de l’Edat mitjana i que, malgrat el pas del temps, seguix present en l’imaginari col·lectiu com a mecanisme per a controlar la conducta dels més xicotets. En la seua reflexió, ha subratllat que estos relats es perpetuen i revelen fins a quin punt la por condiciona l’educació i les relacions familiars.
‘L’educació del monstre’ narra la vida de tres dones —Matilde, Águeda i Oblit— a través de tres línies temporals que s’entrellacen com un puzle. La història es desplega entre l’Alemanya dels anys seixanta, el Valladolid de finals dels setanta i el Madrid de 2024, la qual cosa permet observar com canvien els contextos històrics, però es mantenen unes certes pors i formes de juí social.
Segons ha explicat l’autora, es tracta de personatges que fan coses fora de la seua època i que s’enfronten als seus propis monstres en escenaris que no sempre estan preparats per a entendre-les. Mínguez ha lamentat que les dones, facen el que facen, romanen en el punt de mira: ho estaven en el passat, ho estan en el present i, previsiblement, continuaran estant-lo en el futur. Esta pressió constant es convertix en un fil conductor que travessa la novel·la i connecta a les tres protagonistes malgrat la distància temporal.
L’obra incorpora també el drama de la immigració a través de l’emigració espanyola a Alemanya en els anys seixanta. Durant la conversa s’han recordat les dures condicions de vida dels qui es van veure obligats a partir a la recerca de treball i estabilitat. L’autora i les participants han enllaçat este episodi històric amb la situació actual, lamentant l’escassa empatia que, en molts casos, es mostra cap a les persones que arriben hui a Espanya, malgrat que el país va viure en el passat una experiència similar de desplaçament massiu.
L’acte ha estat presidit per l’alcaldessa de València, María José Catalá, qui ha destacat la capacitat de la literatura per a ajudar a comprendre millor el món. Ha reivindicat el paper de totes les persones que fan possible l’ecosistema del llibre, des d’editors i correctors fins a llibreters, crítics i lectors, subratllant que l’existència de premis consolidats com el Primavera sosté la creació literària i la connecta amb el públic.
Catalá ha posat en valor la rellevància i el simbolisme d’una cerimònia que celebra tres dècades de trajectòria d’un certamen literari de referència i que coincidix amb el 30 aniversari de la declaració de la Llotja com a Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Esta coincidència ha servit per a remarcar la importància de vincular la literatura amb els grans espais històrics i culturals de les ciutats.
En el lliurament han intervingut també el director d’Espasa, David Cebrián, i el director d’Àmbit Cultural d’El Corte Inglés, Gervasio Posada, en un acte que ha reunit nombrosos escriptors i figures de l’àmbit literari. Entre ells es trobaven Màxim Horta, Vanesa Monfort, Carmen Amoraga, Andrés Pascual, Susana Fortes, Antonio Lucero i Maxi Roldán, la presència de la qual ha reforçat el caràcter de trobada i celebració entorn del llibre.
En esta trentena edició, el Premi Primavera de Novel·la ha rebut 1.590 originals procedents d’Espanya i Llatinoamèrica, la qual cosa reflectix la consolidació del certamen com un dels més destacats en llengua espanyola. L’alta participació confirma l’interés d’autors consagrats i nous talents per una convocatòria que combina dotació econòmica, visibilitat mediàtica i suport editorial.







