La exconcejala d’Urbanisme d’Alacant Rocío Gómez i l’exdirectora general municipal María Pérez-Hickman han sigut citades a declarar com investigades per les presumptes irregularitats en l’adjudicació de les vivendes públiques de la platja de Sant Joan, en el complex residencial Els Naus. La decisió situa per primera vegada en el centre de la causa a dos excargos municipals clau en el disseny i supervisió de la política de vivenda protegida del consistori.
Segons la providència de la magistrada titular del Jutjat d’Instrucció número 5 del Tribunal d’Instància d’Alacant, Gómez i Pérez-Hickman formen part d’un grup de 15 persones cridades a declarar com investigades entre el 26 de maig i el 5 de juny. Entre elles es troben deu beneficiaris de les vivendes dels Naus, la qual cosa reflectix que el focus de la investigació s’estén tant a responsables públics com a adjudicataris dels immobles.
La exconcejala d’Urbanisme i la que fora directora municipal d’Organització Interna, Contractació Pública i Gestió de Fons, ara cap del servici de Contractació, hauran de comparéixer el 20 de maig. Eixe mateix dia està citat també el cap de la Secció de Vivenda Protegida de la delegació territorial de Vivenda de la Generalitat Valenciana, Roberto Palència, peça central en la tramitació dels expedients sota sospita.
Palència va ser l’alt funcionari que va tramitar i va visar en exclusiva, a iniciativa pròpia, els expedients dels pisos de la platja de Sant Joan. Segons la causa, hauria reconegut davant un superior que l’havia ‘cagada’ quan es van destapar irregularitats en nombrosos expedients i es va comprovar que una de les vivendes va acabar adjudicada a la seua parella, arquitecta municipal. Este detall ha reforçat les sospites sobre un possible conflicte d’interessos i sobre el mode en què es comprovaven els requisits dels adjudicataris.
Investigació sobre les adjudicacions dels Naus
A més d’estos tres citats per al 20 de maig, la magistrada ha cridat a declarar eixe mateix dia a un altre arquitecte municipal i a l’administrador únic de la mercantil Fraorgi SL, promotora del residencial Els Naus, identificat com Francisco O.G. La inclusió del representant de l’empresa promotora apunta al fet que la investigació també revisa el paper del promotor privat en l’adjudicació i gestió de les vivendes protegides.
Per al 5 de juny, el jutjat ha programat les declaracions dels adjudicataris de les vivendes número 28, 42, 50, 52, 75, 101, 117, 139 i dels dos beneficiaris de la vivenda 87 de la promoció investigada. La crida individualitzada per número de vivenda reflectix que la magistrada vol aclarir cas per cas com es van concedir les vivendes, quins requisits es van comprovar i quin coneixement tenien els adjudicataris de possibles irregularitats.
En esta causa s’han personat la Fiscalia Anticorrupció i dos formacions polítiques, PSPV-PSOE i Ciutadans, estes últimes com a acusació popular. La seua presència reforça el caràcter de rellevància pública del procediment i afig pressió política i institucional al desenrotllament de la investigació judicial, que haurà de determinar la possible existència de delictes i la responsabilitat dels distints implicats.
Abans de prendre declaració als investigats, la magistrada ha fixat una primera ronda de compareixences de testimonis entre personal tècnic autonòmic i municipal. El 8 de maig estan citats, per part de l’ajuntament, la cap del Servici de Gestió Patrimonial, Paloma Romero; el tècnic de l’Administració General del mateix servici, Pablo Torregrosa, i l’arquitecte cap del departament tècnic de Control d’Obres, Antonio Faura. Els seus testimoniatges resulten rellevants per a aclarir com s’organitzava internament la gestió del patrimoni municipal i el control de les obres vinculades a les promocions públiques.
Eixe mateix dia hauran de declarar, des de la conselleria valenciana de Vivenda, el director general de Planificació i Polítiques de Vivenda, Juan Antonio Pérez; la cap de secció d’Emergència Residencial, Marta Vera; la tècnica d’Arquitectura María del Carmen García i la tècnica de gestió d’Administració General Marta Jiménez. Amb estes declaracions, la jutgessa busca reconstruir la cadena de decisions i supervisió en l’administració autonòmica en matèria de vivenda pública.
En la providència, la magistrada respon a la petició de l’advocat de Ciutadans, Eduardo García-Ontiveros, que havia sol·licitat que Roberto Palència declarara com a testimoni. La jutgessa aclarix que la seua compareixença ha de ser en qualitat d’investigat i amb assistència lletrada, atés que la Fiscalia Anticorrupció ho considera implicat en la possible comissió dels fets objecte de la causa. Esta decisió subratlla el pes de la seua actuació en el conjunt del cas i li atorga plenes garanties processals.
La comunicació del jutjat s’ha produït després de rebre els escrits de la Fiscalia Anticorrupció i de l’acusació popular de Ciutadans, i després de la declaració, divendres passat, com a testimonis del director territorial de la conselleria de Vivenda, Juan Manuel Galbis; de la cap del servici, Concepción Morillas, i del secretari territorial adjunt a Alacant, Vicente Caturla. Tots ells van participar en diferents fases de supervisió de la política de vivenda i de revisió dels expedients.
Per a este pròxim divendres 24 d’abril està previst que declaren com a testimonis altres cinc funcionaris de la delegació territorial de Vivenda que van intervindre en la revisió dels expedients quan van eixir a la llum les presumptes irregularitats. Esta tanda de declaracions pretén completar el mapa de responsabilitats tècniques i aclarir quins controls van fallar o van resultar insuficients per a evitar les anomalies detectades.
El conegut com a escàndol dels Naus, expressió utilitzada per l’alcalde d’Alacant, Luis Barcala, ha desencadenat una intensa tempesta política a la ciutat des que es va conéixer a la fi de gener. Arran del seu impacte s’han produït les dimissions de la regidor d’Urbanisme, de la directora general municipal Pérez-Hickman i d’un assessor de la conselleria d’Indústria i Turisme. A més, s’han creat comissions d’investigació tant en Les Corts Valencianes com a l’ajuntament, en paral·lel a l’obertura de la causa judicial, la qual cosa evidencia la dimensió institucional i política del cas i la preocupació per depurar responsabilitats en la gestió de la vivenda pública.
