L’Ajuntament de València estudiarà recórrer davant el Tribunal Suprem la sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) sobre vivendes turístiques, en entendre que la fallada es basa en una discrepància tècnica d’abast interpretatiu i no en una qüestió de fons sobre la regulació municipal d’esta mena d’allotjaments.
Segons l’equip de govern municipal, la resolució del TSJCV avala en l’essencial l’acord plenari que va decidir suspendre la tramitació de llicències per a la implantació de noves vivendes turístiques a la ciutat. Eixa suspensió es va concebre com una mesura temporal per a frenar l’augment de les VUT mentres es definia un nou marc urbanístic que ordenara millor la seua expansió en els barris residencials.
El consistori, presidit per María José Catalá, sosté que el tribunal estima només de manera parcial el recurs presentat contra eixa decisió plenària. Per això, el govern local interpreta que la base del conflicte no és l’oportunitat de la mesura ni la necessitat de controlar el creixement dels pisos turístics, sinó la forma en què s’ha aplicat la normativa urbanística autonòmica en vigor en el moment d’aprovar la suspensió.
Recurs i defensa del marc urbanístic
En un comunicat, les fonts municipals expliquen que l’equip jurídic de l’Ajuntament estudiarà la interposició d’un recurs de cassació davant el Tribunal Suprem. L’objectiu és defendre la validesa íntegra dels acords plenaris i consolidar un marc de regulació urbanística del turisme que permeta compatibilitzar l’activitat de les vivendes turístiques amb la protecció dels barris residencials i l’accés a una vivenda digna.
L’Ajuntament insistix que el TSJCV confirma que la suspensió de llicències per a nous usos hotelers i turístics era necessària, proporcionada i fundada en raons d’interès general. Entre eixes raons situa la protecció de l’entorn urbà i la defensa del dret a la vivenda davant el que descriu com un creixement descontrolat de les vivendes d’ús turístic en diferents punts de la ciutat. Segons l’equip de govern, esta expansió generava tensions en el mercat residencial i canvis ràpids en la fisonomia dels barris, amb més pressió sobre els preus del lloguer i la convivència veïnal.
Les fonts municipals subratllen que l’única matisació del tribunal es referix a una qüestió estrictament tècnic-jurídica relacionada amb la interpretació de l’article 68.1 del Text Refós de la Llei d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge (TRLOTUP) vigent al maig de 2024. El debat se centra en determinar si eixe precepte emparava de manera expressa la suspensió de llicències de canvi d’ús i l’eficàcia de les declaracions responsables, instruments que s’empren per a transformar immobles residencials en vivendes turístiques.
L’Ajuntament va defendre llavors, i manté ara, que les llicències d’edificació inclouen els canvis d’ús dels immobles, una interpretació que assegura que és coherent amb la legislació urbanística estatal. Des d’esta visió, la decisió de suspendre la tramitació de noves llicències de pisos turístics aconseguia també als expedients tramitats mitjançant declaracions responsables, que funcionen com a títols habilitants alternatius a la llicència tradicional.
Les mateixes fonts afigen que el Decret llei 7/2024 del Consell, aprovat amb posterioritat a l’acord municipal, va aclarir i va ampliar l’article 68.1 del TRLOTUP. Eixe canvi normatiu va incloure de manera expressa la potestat de l’administració promotora per a acordar la suspensió de la tramitació i l’atorgament de llicències per canvis d’ús, així com d’altres títols habilitants distints a les llicències, entre ells les declaracions responsables.
Segons el parer de l’equip de govern, esta modificació legal posterior reforça que la línia seguida per l’Ajuntament anava en la direcció correcta, encara que l’encaix jurídic inicial haja sigut objecte de discussió. Entenen que el reforç del marc normatiu confirma la necessitat de comptar amb ferramentes clares per a actuar davant fenòmens com el ràpid augment de vivendes turístiques, i evitar així que la normativa es quede arrere respecte a la realitat del mercat.
En este context, el consistori conclou que va actuar amb la deguda diligència per a protegir els barris residencials de València. La corporació local assenyala que la suspensió de llicències i el desenrotllament d’un nou marc urbanístic perseguixen donar resposta a les demandes veïnals, que reclamen una regulació més estricta de l’ús turístic de les vivendes per a preservar el caràcter residencial de moltes zones i evitar una pèrdua accelerada de població estable en determinats districtes.
