La ministra de Ciència, Innovació i Universitats, Diana Morant, ha instat els ajuntaments i a totes les administracions públiques a reforçar i organitzar de forma adequada els recursos d’atenció presencial a les persones immigrants que inicien el procés de regularització. Segons ha subratllat, l’objectiu és assegurar que cada persona reba un servici digne, àgil i ajustat a les seua necessitats des del primer moment del tràmit.
Morant ha realitzat estes declaracions a la Universitat Jaume I, durant la inauguració de la II Cimera Mèxic-Espanya Universitats per a un futur compartit, on ha sigut preguntada per l’arrancada presencial del procés de legalització de persones immigrants. La ministra ha reconegut que els primers dies són especialment exigents per a les administracions, perquè es concentra una gran afluència de sol·licitants i cal ajustar sobre la marxa els recursos humans i materials.
Atenció presencial i cues en les oficines
Preguntada per les cues registrades a l’Ajuntament de València i per les queixes sindicals en Correus davant la falta de temps per a formar-se i atendre correctament les persones immigrants, Morant ha admés que els inicis solen generar més desconcert. Ha explicat que en esta fase es tracta d’anar incorporant tots els recursos necessaris i de calibrar amb precisió el volum real de demanda per a evitar saturacions.
En este context, la ministra ha insistit que la responsabilitat de les administracions passa per dimensionar l’atenció perquè les persones tinguen un acompanyament adequat durant tot el procediment. Ha defés que no n’hi ha prou amb obrir oficines o habilitar cites, sinó que és imprescindible comptar amb personal format, sistemes de gestió preparats i canals d’informació clars per a evitar que els tràmits es convertisquen en un obstacle afegit.
Per això, Morant ha demanat als ajuntaments i a la resta d’administracions que ajusten i reforcen el servici presencial amb rapidesa, aprenent dels problemes detectats en estos primers dies. S’ha mostrat convençuda que, una vegada superada esta fase inicial i corregits els desajustaments, el procés funcionarà com ha de ser, amb una atenció més fluida i previsible.
La ministra ha emmarcat este esforç en el projecte del Govern d’Espanya, que ha descrit com a inclusiu i orientat al reconeixement de drets. Ha recordat que la regularització es dirigx a persones que ja viuen al país, que han triat Espanya per a treballar i desenrotllar la seua vida, i que ja estan contribuint a l’economia i a la societat. Des del seu punt de vista, posar en orde la seua situació administrativa significa també reconéixer de manera explícita eixa aportació.
Morant ha assenyalat que, amb esta iniciativa, l’Executiu vol anar un pas més enllà i seguir la línia d’altres processos de drets laborals i socials realitzats a Espanya, amb la finalitat de garantir drets laborals i socials. Ha contrastat esta visió amb la d’algunes forces polítiques a les quals, segons ha dit, els agradaria que les persones migrants continuaren treballant en B, amb condicions infralaborales i de infraderechos. Enfront d’això, ha afirmat que el Govern defén que estes persones accedisquen a ocupacions regulades i protegides.
En la seua intervenció, la ministra ha vinculat la regularització amb la situació del mercat laboral, en un moment en què, ha destacat, hi ha més treball que mai al país i rècord de persones ocupades, inclòs un increment notable de dones i jóvens treballant. Ha posat com a exemple sectors com la construcció, l’agricultura o el transport, que reclamen de manera constant mà d’obra i on la incorporació de treballadors d’altres països pot cobrir vacants que les empreses tenen dificultats per a cobrir.
També ha citat àmbits essencials com la medicina, on s’ha fet públic un informe sobre 30.000 resolucions de homologacions de títols de persones estrangeres l’últim any, de les quals 30.000 corresponen a metges. Morant ha subratllat que, en un moment en el qual falten professionals en centres de salut i hospitals, s’han homologat 30.000 títols mèdics perquè estos professionals puguen exercir a Espanya amb plena validesa oficial.
Segons ha explicat, este tipus de mesures es relacionen directament amb el procés de regularització, ja que permeten que els qui ja residixen al país i compten amb formació puguen integrar-se en el mercat laboral en condicions de legalitat. La ministra ha assenyalat que estes persones poden contribuir a reforçar els servicis públics, i no a empitjorar-los, exercint funcions com a metges, infermeres o odontòlegs.
Morant ha conclòs que la regularització representa una oportunitat per a millorar la cohesió social i respondre a necessitats reals de l’economia i dels servicis públics. En la seua opinió, la incorporació de treballadors immigrants en condicions de plena legalitat i amb drets consolidats ajudarà a construir una Comunitat Valenciana i un país més forts i inclusius.







