Pedro Delgado considera que Juan Ayuso és, per potencial, el millor corredor que té hui el ciclisme espanyol. El excorredor i ara comentarista subratlla que confia molt en ell perquè ho veu com un ciclista molt bo, amb una mentalitat forta i amb marge per a continuar creixent en les grans carreres per etapes.
Un dels moviments que més destaca d’Ayuso és la seua decisió d’alliberar-se del contracte que tenia amb l’equip Emirates, l’esquadra de Tadej Pogacar. Per a Delgado, eixe pas és clau perquè li permet deixar d’estar supeditat a treballar per a un líder ja consolidat i li situa en un entorn on ell serà el centre d’atenció. En eixe context, entén que l’alacantí haurà de traure el geni competitiu que porta dins i demostrar que pot assumir el pes d’un projecte propi.
En una entrevista recent, el guanyador del Tour de França va repassar la trajectòria d’Ayuso i va posar el focus en la seua evolució personal i esportiva. Va recordar que el ciclista va nàixer a Barcelona, va viure una etapa als Estats Units i es va assentar amb la seua família a Xàbia quan tenia 11 anys, un recorregut vital que li ha donat, al seu juí, maduresa i capacitat d’adaptació a canvis i exigències diferents.
Problemes fisicos i gestion de la presion
Delgado també va explicar que Ayuso no participarà finalment en les Clàssiques de les Ardenes, ja que les proves mèdiques realitzades després del seu pas per la Itzulia van confirmar que havia patit una infecció vírica recent. Este contratemps sanitari, unit a les caigudes i alts i baixos de rendiment, ajuda a entendre per què la seua temporada està sent irregular malgrat el seu gran potencial.
Així i tot, l’exciclista insistix que el nivell d’Ayuso és inqüestionable. Considera que només necessita un o dos anys per a aconseguir el seu millor moment esportiu, una fase en la qual hauria de consolidar-se entre els grans vueltomanos de l’escamot internacional. En la seua opinió, la clau està en el fet que, gràcies a la seua mentalitat competitiva, és capaç de suportar un alt nivell d’exigència, encara que a vegades eixa mateixa ambició puga jugar en contra seua.
Delgado assenyala la pressió com un dels principals desafiaments del jove corredor. Entén que Ayuso s’exigix tant a si mateix que, quan assega que no complix les expectatives generades, es regira internament i li costa gestionar eixes situacions adverses amb més calma. Segons relata, eixa autoexigència extrema pot dificultar que assimile els mals moments i convertisca els errors en aprenentatge de forma més tranquil·la, una cosa habitual en esportistes amb caràcter fort.
En el seu repàs a la temporada, el excorredor recorda que l’any d’Ayuso va començar molt bé, amb una victòria en la Volta a l’Algarve. Després, quan liderava la París-Niça i es disposava a mesurar-se amb Jonas Vingegaard, va patir una caiguda que va frenar en sec eixe dol que hauria sigut un bon test per a futurs grans objectius. Més tard, en la Itzulia, va competir sense estar totalment recuperat i malalt, la qual cosa s’ha traduït en un rendiment irregular amb pics de gran nivell i baixades marcades.
Delgado va aprofitar per a valorar la situació general del ciclisme espanyol i es va mostrar moderadament optimista. Encara que admet que el nivell actual no és tan pròsper com en èpoques de grans victòries, rebutja una visió derrotista i recorda que qualsevol comparació amb el passat recent és molt exigent.
Repàs a la epoca orada i augment de la competència
L’exciclista recorda que va haver-hi una llarga etapa daurada per al ciclisme espanyol, amb diverses generacions encadenades de grans campions. Esmenta la seua pròpia època, seguida per la de Miguel Indurain, Óscar Pereiro, Carlos Sastre, Alejandro Valverde o Alberto Contador, entre altres. Eixa continuïtat durant dècades va elevar el llistó del que es considera normal per a l’aficionat, que es va acostumar a veure a corredors nacionals guanyar grans voltes i clàssiques amb freqüència.
Delgado subratlla que el context del ciclisme actual és molt diferent. Al seu juí, l’esport s’ha tornat molt més globalitzat i la qual cosa es traduïx en una major diversitat de nacionalitats en l’escamot d’elit. Assenyala que ara hi ha una presència creixent de ciclistes australians i comencen a aparéixer corredors africans, la qual cosa incrementa notablement la competència per les victòries.
En este escenari, explica que la captació de jóvens talents és cada vegada més intensa i que els equips busquen corredors prometedors en qualsevol part del món. Per al ciclisme espanyol això no significa que estiga en desavantatge estructural, però sí que s’enfronta a una competència molt major que en dècades anteriors, quan el nombre de països amb estructures potents era més reduït.
Finalment, Delgado es deté en la figura del també alacantí Hector Alvarez, al qual veu com una aposta de futur especialment en les clàssiques. Considera que sàrria un corredor molt interessant en el seu actual equip, Lidl-Trek, sobretot en carreres d’un dia, on el seu perfil pot encaixar bé amb recorreguts exigents. Afig que els aficionats que seguixen de prop este esport ja tenen posades les seues expectatives en el que puga oferir dins de dos o tres anys.
L’exciclista ressalta la importància que apareguen nous referents en les proves d’un dia. Després de molts anys marcats per figures com Alejandro Valverde, Purito Rodriguez o Oscar Freire, valora positivament que sorgisquen noms capaços d’agafar el relleu i mantindre al ciclisme espanyol present en les grans clàssiques internacionals.
