Crida per a trobar familiars de represaliats soterrats a Bétera i Sant Pere de Ribes

La Diputació de València ha fet una crida a la ciutadania per localitzar familiars d’onze persones represaliades de la Guerra Civil, soterrades als cementeris de Bétera i del municipi barceloní de Sant Pere de Ribes, amb l’objectiu d’obrir el camí a la recuperació i identificació dels seus restes.

La vicepresidenta de la corporació provincial i responsable de Memòria Democràtica, Natàlia Enguix, ha atés la petició d’ajuda de l’associació Per la Nova República i de l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes. Segons ha informat la institució provincial, estes dos entitats han comunicat la localització de restes de víctimes valencianes en estos cementeris.

En el cas de Bétera, l’associació Per la Nova República ha informat que hi ha restes de deu valencians que van morir al camp de concentració de Portacoeli, situat a Serra. Estos restes estan soterrats en la fosa comuna del cementeri municipal de Bétera des dels anys quaranta del segle passat.

Pel que fa a Sant Pere de Ribes, el consistori català ha advertit que al seu cementeri hi ha els restes del soldat valencià Alfredo Lloret Soler. Este jove va morir durant la Guerra Civil i va ser enterrat junt amb altres díhuit soldats al mateix recinte funerari.

La importància de localitzar els familiars

Enguix ha subratllat que és essencial trobar familiars d’estes persones represaliades. Només així es pot iniciar amb garanties el procés de recuperació, identificació genètica i, si és possible, entrega dels restes a les famílies.

‘Sense l’aparició de parents que puguen participar en la identificació genètica és impossible que el procés fructifique’, ha indicat la vicepresidenta, que ha remarcat la rellevància d’estes ‘campanyes reparadores’ impulsades per ajuntaments i associacions.

Enguix ha recordat també el compromís de la institució provincial amb estes iniciatives. ‘Nosaltres tenim molt clara la nostra intenció de participar i ajudar els familiars de les víctimes sempre que siga possible, com demostra la inversió que fem en memòria històrica, amb més d’un milió d’euros anual’, ha manifestat.

En este cas concret, la petició de l’associació Per la Nova República i de l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes se centra en difondre la identitat de les persones represaliades. La finalitat és que puguen aparéixer familiars disposats a col·laborar en el procés d’identificació de les víctimes.

La tasca de documentació i investigació

‘La memòria no són només les campanyes d’exhumació. És l’esforç de tota una societat per rescatar la veritat històrica i reconéixer els drets humans, i ahí entra el treball de documentació i localització, les campanyes d’exhumació i identificació i la part divulgativa que estem reforçant des de la Diputació’, ha considerat Enguix.

Segons ha explicat la presidenta de l’associació Per la Nova República, María José Meseguer, s’ha dirigit a la Diputació per informar sobre el procés de localització de 62 republicans morts al camp de concentració de Portacoeli, a Serra. Tots ells van ser soterrats en la fosa comuna del cementeri de Bétera.

D’eixe grup formen part deu valencians d’entre 24 i 51 anys. Els seus restes podrien recuperar-se i identificar-se si apareixen parents disposats a participar en les proves genètiques necessàries.

El llistat de represaliats valencians soterrats a Bétera inclou Juan Bautista Ibáñez Santamaría, del Cabanyal; José Martínez Montell, de la Llosa de Ranes; Salvador Castellblanch Badia, d’Estivella; José Fort Tortajada, de Massamagrell; Remigio Soler Juliá, de Bèlgida; Evaristo Chafes González, de Bolbaite; José María Moreno García, de Museros; i Juan José Sancho Badía, de Quartell. A ells s’afegixen els alacantins Tomás Albert Sort, de Xàbia, i Vicente Fornés Ribes, de Pedreguer.

Tots ells van morir entre abril de 1940 i abril de 1941. Les circumstàncies dels seus decés s’emmarquen en la repressió posterior al final de la Guerra Civil, que va omplir de víctimes camps de concentració i fosses comunes en nombrosos municipis valencians.

La història del soldat Alfredo Lloret

La víctima número onze és el soldat valencià Alfredo Lloret Soler. Els seus restes van ser soterrats junt amb els d’altres díhuit soldats al cementeri de Sant Pere de Ribes. Segons la informació arreplegada per l’Ajuntament i l’associació de Familiares de Víctimas del Frente de Levante, Alfredo va morir a conseqüència d’una infecció quan tenia només 19 anys.

Este soldat va morir a l’Hospital de Carabineros de Mas Solers, el mateix centre sanitari on van morir la resta de víctimes identificades per les entitats catalanes. L’objectiu ara és localitzar parents que vulguen recuperar els seus restes i retre’ls homenatge.

Els impulsors de la iniciativa en terres catalanes desconeixen el poble d’origen del soldat valencià. Se sap, però, que Alfredo Lloret operava al 3 BM, en la secció de Transmissions, i que va morir el 19 d’agost de 1938 en plena guerra.

L’origen del projecte se situa en el treball de l’arqueòloga Irene Estévez. Segons s’explica, va vore un grafit a l’edifici de l’antic hospital de Sant Pere de Ribes i li va cridar l’atenció la llegenda ‘1937’. Va pensar de seguida en la Guerra Civil i va consultar historiadors locals.

Gràcies a eixes consultes, va descobrir que l’hospital s’havia utilitzat durant la contesa. A més, va localitzar a l’arxiu municipal les actes de defunció de 19 soldats, amb dates que coincidixen amb les batalles de l’Ebre i del Segre. Este treball de recerca ha permés, ara, obrir el procés de localització de familiars i de possible identificació dels restes.

Últimes notícies

Els rodatges deixen més de 4.000 pernoctacions en hotels d’Alacant en mig any

Els rodatges de pel·lícules, sèries, documentals i anuncis han generat 4.107 pernoctacions en hotels de quatre i cinc estrelles d’Alacant entre gener i juny de 2026, impulsats per grans produccions internacionals com ‘Enredados’ i ‘People of the book’. Alicante Film Office veu perspectives “prometedores” per al que resta d’any i destaca també l’impacte en promoció turística i formació de talent local.

L’aigua de Gàtova torna a ser apta per a beure després de l’incendi de Sogorb

El Centre de Salut Pública de València ha confirmat que l’aigua de l’aixeta de Gàtova torna a ser apta per al consum, després de diversos dies de restriccions arran de l’incendi forestal de Sogorb.

Quatre mitjans aeris lluiten contra un incendi forestal a Pina de Montalgrao

Quatre mitjans aeris i diversos efectius terrestres treballen este dimecres en l’extinció d’un incendi forestal declarat a Pina de Montalgrao, a la província de Castelló, segons el Centre de Coordinació d’Emergències de la Generalitat.

L’altra volta a les aules a València, o per què hi ha professionals que comencen setembre amb un MBA

Descobreix com els MBA estan transformant professionals experimentats a València en aquest inici de curs escolar.

Detinguts tres jóvens de 20 anys per una agressió sexual a una xica en una vivenda de Gandia

La Policia Nacional ha detingut tres jóvens de 20 anys després d’una agressió sexual a una xica, presumptament menor, en una vivenda de Gandia. Un d’ells està investigat com a autor material i els altres dos per omissió del deure de socors.

El ponent tornarà este dijous al litoral de València amb fins a 36 graus

Aemet ha activat per a este dijous l’avís groc per calor a tot el litoral de la província de València, on es poden assolir fins a 36 graus per l’entrada de vent de ponent. L’avís estarà vigent entre les 12 i les 20 hores amb una probabilitat estimada entre el 40 % i el 70 %.

Les Urgències del Doctor Peset guanyen un 21 % d’espai amb una inversió de 5,2 milions

El projecte de modernització de les Urgències de l’Hospital Universitari Doctor Peset de València reforma l’espai i l’amplia un 21 %, amb una inversió de 5,2 milions i quatre fases d’obres previstes fins al primer trimestre de l’any que ve. La primera fase ja està acabada i inclou una sala d’espera més gran, més espai per a pacients crítics i noves consultes d’especialitats.

Quatre persones ateses a la Tomatina de Bunyol per gas pebre enmig de la festa

Quatre persones han hagut de rebre atenció sanitària lleu després d’un llançament de gas pebre durant la Tomatina de Bunyol. L’incident, que també es va produir l’any passat, no ha provocat ferits greus.