Crida per a trobar familiars de represaliats soterrats a Bétera i Sant Pere de Ribes

Ejemplo de shortcode con estilo
La Diputació de València demana col·laboració ciutadana per localitzar familiars d’onze víctimes de la Guerra Civil soterrades a Bétera i Sant Pere de Ribes i poder així identificar-ne els restes.

La Diputació de València ha fet una crida a la ciutadania per localitzar familiars d’onze persones represaliades de la Guerra Civil, soterrades als cementeris de Bétera i del municipi barceloní de Sant Pere de Ribes, amb l’objectiu d’obrir el camí a la recuperació i identificació dels seus restes.

La vicepresidenta de la corporació provincial i responsable de Memòria Democràtica, Natàlia Enguix, ha atés la petició d’ajuda de l’associació Per la Nova República i de l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes. Segons ha informat la institució provincial, estes dos entitats han comunicat la localització de restes de víctimes valencianes en estos cementeris.

En el cas de Bétera, l’associació Per la Nova República ha informat que hi ha restes de deu valencians que van morir al camp de concentració de Portacoeli, situat a Serra. Estos restes estan soterrats en la fosa comuna del cementeri municipal de Bétera des dels anys quaranta del segle passat.

Pel que fa a Sant Pere de Ribes, el consistori català ha advertit que al seu cementeri hi ha els restes del soldat valencià Alfredo Lloret Soler. Este jove va morir durant la Guerra Civil i va ser enterrat junt amb altres díhuit soldats al mateix recinte funerari.

La importància de localitzar els familiars

Enguix ha subratllat que és essencial trobar familiars d’estes persones represaliades. Només així es pot iniciar amb garanties el procés de recuperació, identificació genètica i, si és possible, entrega dels restes a les famílies.

‘Sense l’aparició de parents que puguen participar en la identificació genètica és impossible que el procés fructifique’, ha indicat la vicepresidenta, que ha remarcat la rellevància d’estes ‘campanyes reparadores’ impulsades per ajuntaments i associacions.

Enguix ha recordat també el compromís de la institució provincial amb estes iniciatives. ‘Nosaltres tenim molt clara la nostra intenció de participar i ajudar els familiars de les víctimes sempre que siga possible, com demostra la inversió que fem en memòria històrica, amb més d’un milió d’euros anual’, ha manifestat.

En este cas concret, la petició de l’associació Per la Nova República i de l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes se centra en difondre la identitat de les persones represaliades. La finalitat és que puguen aparéixer familiars disposats a col·laborar en el procés d’identificació de les víctimes.

La tasca de documentació i investigació

‘La memòria no són només les campanyes d’exhumació. És l’esforç de tota una societat per rescatar la veritat històrica i reconéixer els drets humans, i ahí entra el treball de documentació i localització, les campanyes d’exhumació i identificació i la part divulgativa que estem reforçant des de la Diputació’, ha considerat Enguix.

Segons ha explicat la presidenta de l’associació Per la Nova República, María José Meseguer, s’ha dirigit a la Diputació per informar sobre el procés de localització de 62 republicans morts al camp de concentració de Portacoeli, a Serra. Tots ells van ser soterrats en la fosa comuna del cementeri de Bétera.

D’eixe grup formen part deu valencians d’entre 24 i 51 anys. Els seus restes podrien recuperar-se i identificar-se si apareixen parents disposats a participar en les proves genètiques necessàries.

El llistat de represaliats valencians soterrats a Bétera inclou Juan Bautista Ibáñez Santamaría, del Cabanyal; José Martínez Montell, de la Llosa de Ranes; Salvador Castellblanch Badia, d’Estivella; José Fort Tortajada, de Massamagrell; Remigio Soler Juliá, de Bèlgida; Evaristo Chafes González, de Bolbaite; José María Moreno García, de Museros; i Juan José Sancho Badía, de Quartell. A ells s’afegixen els alacantins Tomás Albert Sort, de Xàbia, i Vicente Fornés Ribes, de Pedreguer.

Tots ells van morir entre abril de 1940 i abril de 1941. Les circumstàncies dels seus decés s’emmarquen en la repressió posterior al final de la Guerra Civil, que va omplir de víctimes camps de concentració i fosses comunes en nombrosos municipis valencians.

La història del soldat Alfredo Lloret

La víctima número onze és el soldat valencià Alfredo Lloret Soler. Els seus restes van ser soterrats junt amb els d’altres díhuit soldats al cementeri de Sant Pere de Ribes. Segons la informació arreplegada per l’Ajuntament i l’associació de Familiares de Víctimas del Frente de Levante, Alfredo va morir a conseqüència d’una infecció quan tenia només 19 anys.

Este soldat va morir a l’Hospital de Carabineros de Mas Solers, el mateix centre sanitari on van morir la resta de víctimes identificades per les entitats catalanes. L’objectiu ara és localitzar parents que vulguen recuperar els seus restes i retre’ls homenatge.

Els impulsors de la iniciativa en terres catalanes desconeixen el poble d’origen del soldat valencià. Se sap, però, que Alfredo Lloret operava al 3 BM, en la secció de Transmissions, i que va morir el 19 d’agost de 1938 en plena guerra.

L’origen del projecte se situa en el treball de l’arqueòloga Irene Estévez. Segons s’explica, va vore un grafit a l’edifici de l’antic hospital de Sant Pere de Ribes i li va cridar l’atenció la llegenda ‘1937’. Va pensar de seguida en la Guerra Civil i va consultar historiadors locals.

Gràcies a eixes consultes, va descobrir que l’hospital s’havia utilitzat durant la contesa. A més, va localitzar a l’arxiu municipal les actes de defunció de 19 soldats, amb dates que coincidixen amb les batalles de l’Ebre i del Segre. Este treball de recerca ha permés, ara, obrir el procés de localització de familiars i de possible identificació dels restes.

Últimes notícies

Més de 300 persones descobrixen el taller de Renfe a València

Més de 300 persones han visitat la base de manteniment de Renfe a València durant la jornada de portes obertes pel Dia del Tren. A escala estatal, les nou bases obertes han rebut més de 2.400 visitants.

Picanya acollirà el seminari de la Filmoteca sobre *El pisito*

La Filmoteca Valenciana dedicarà del 25 al 27 de novembre un seminari a la pel·lícula de 1959, amb sessions a València i Picanya. Les persones residents en municipis afectats per la dana de 2024 podran inscriure’s gratuïtament.

La CV-700 en Onda reabre i recupera la circulació després de la dana Adam

La CV-700 a Onda ha reobert després de les pluges del 18 al 20 d’octubre. Així, ja circula el trànsit per les 14 carreteres autonòmiques afectades.

Compromís denuncia a Antifraude contractes de l’Exaltació de 2024

Compromís ha denunciat davant Antifrau possibles irregularitats en els contractes de l’Exaltació de les Falleres Majors de València de 2024. L’Agència ha obert una investigació arran de la denúncia de Pere Fuset.

Quatre dones detingudes a Alacant per furtar en una perfumeria

La Policia Nacional ha detingut quatre dones d’entre 29 i 43 anys a Alacant. Presumptament, furtaven perfums mentre ocultaven la seua identitat amb roba d’aparença àrab.

La dana de 2024 se agravó por crecidas simultáneas en varios barrancos

La UPV concluye que las crecidas casi simultáneas de varios barrancos, los sedimentos y la urbanització de zones inundables van agreujar la dana de 2024 a l’Horta Sud.

Presó per deu atracaments a gasolineres de l’Horta Nord

Un home de 52 anys ha ingressat en presó preventiva per deu atracaments amb arma blanca a gasolineres de l’Horta Nord. Les estacions estaven ateses per dones que es trobaven soles.

Cheste reclama obras contra inundaciones más rápidas y alertas eficaces

José Morell reclama agilitzar les obres municipals pendents després de la dana de 2024 i repensar els sistemes d’emergències. A Cheste, les pluges encara generen por.