L’Ajuntament de Gandia ha entregat este dissabte a les famílies els restos de quatre víctimes del franquisme identificades en les fosses comunes del cementeri municipal, quasi 87 anys després de les seues morts a la localitat.
L’acte cívic, impulsat junt amb l’Associació de Familiars de Víctimes del Franquisme de les Fosses de Gandia, s’ha celebrat en l’Escola Pia i ha suposat el retorn dels restos de Manuel Martín Collado, José Giner Gasent, Antonio Orengo Damià i Manuel Castillo García als seus descendents.
Reconéixer el dolor i la dignitat
Segons ha informat el consistori en un comunicat, l’entrega ha tingut un marcat caràcter de reparació moral per a unes famílies que han esperat dècades per a recuperar els seus.
La primera tinent d’alcalde i regidora de Memòria Democràtica, Alícia Izquierdo, ha destacat en la seua intervenció el component humà del moment: ‘Hui ens reunim ací per un acte profundament humà. Un acte que parla del dolor, sí, però sobretot de l’amor. De la fidelitat d’unes famílies que, durant 87 anys, han sostingut l’absència i han mantingut viva la presència d’aquells que els foren arrabassats’.
Izquierdo ha agraït també que les famílies optaren per compartir un moment tan íntim amb tota la ciutat: ‘Gràcies per haver decidit compartir amb tot un poble este retorn. Per entendre que la memòria dels vostres és també patrimoni moral de la nostra societat’, ha manifestat.
La regidora ha insistit que la memòria democràtica és, al seu juí, una qüestió de drets humans i de qualitat democràtica. Ha assenyalat que, encara que l’acte haja reobert ferides, estes ‘han existit sempre, el que fem és dignificar-les i posar llum on es va voler imposar l’obscuritat’.
A més, ha subratllat que la identificació i devolució dels restos dona resposta a una reivindicació històrica de les famílies, que han mantingut viva la demanda de veritat i reparació durant quasi huit dècades.
Compromís municipal amb la memòria democràtica
Durant l’acte també ha intervingut l’alcalde de Gandia, José Manuel Prieto, que ha reivindicat la necessitat de continuar avançant en les polítiques públiques de memòria democràtica i reparació.
Prieto ha remarcat que, segons el seu parer, ‘la reparació de les víctimes de la repressió franquista és una obligació moral i democràtica’. Ha afegit que el treball realitzat fins ara obri camí per a noves exhumacions i identificacions pendents en el cementeri municipal.
L’alcalde ha destacat igualment la determinació de les famílies, que han sostingut dècades de lluita per a localitzar i identificar els seus éssers estimats, i ha reafirmat el compromís de l’Ajuntament de Gandia de continuar acompanyant-les en este procés.
‘Hem sigut el primer govern democràtic de la nostra ciutat que ha obert la fossa comuna del cementeri’, ha assegurat Prieto, en referència a les exhumacions realitzades en el recinte municipal.
Des del consistori han subratllat que la devolució d’estos quatre primers restos forma part d’un treball més ampli en les fosses comunes del cementeri de Gandia, d’on s’han exhumat diverses persones represaliades pel franquisme i on continuen les tasques d’estudi i identificació genètica.
Les famílies han pogut rebre finalment els seus avantpassats i acomiadar-se d’ells amb un acte públic, després d’haver-los buscat durant anys i d’haver confiat en els treballs de localització de les fosses i d’identificació dels restos.
Segons el relat municipal, la cerimònia en l’Escola Pia ha combinat moments de record íntim amb un reconeixement col·lectiu a totes les víctimes de la repressió franquista exhumades fins ara en Gandia, i ha servit també per a mantindre viva la reivindicació de veritat, justícia i reparació per a totes les persones encara desaparegudes.
