El Centre Cultural La Nau de València acull fins al 6 de setembre una exposició que analitza la paradoxa del bikini en plena dictadura franquista i el paper del turisme de masses, amb Benidorm com a icona principal, coincidint amb el huitanté aniversari del naixement d’esta peça de bany.
La mostra, titulada ‘Bajo el sol del régimen. Benidorm, el bikini y la modernidad en la España franquista (1950-1970)’, revisa les contradiccions entre la imatge d’obertura i modernitat que el règim projectava a l’exterior mitjançant el denominat ‘milacre del turisme‘ i les fortes limitacions morals i polítiques que continuaven vigents dins del país.
Segons la Universitat de València, l’exposició està comissariada per Lucía Sellés Calvillo, graduada en Història de l’Art i estudiant del Màster d’Història de l’Art i Cultura Visual i del Màster de Formació del Professorat (MAES). El recorregut reuneix sobretot fotos d’arxiu, peces de roba històriques, cartells de cine, revistes i publicacions de l’època.
L’objectiu és mostrar com el turisme es va convertir en una ferramenta estratègica durant el desenvolupisme franquista. A través d’estos materials, el visitant pot vore com es construïa una imatge de modernitat destinada principalment al públic estranger, mentres la vida quotidiana continuava sotmesa a una normativa estricta.
Construcció de l’imaginari turístic de Benidorm
La Universitat de València destaca que l’exposició examina ‘la construcció de l’imaginari turístic associat a Benidorm, convertit en símbol del turisme de masses i en aparador internacional d’una Espanya que pretenia presentar-se com a moderna i oberta, en ple règim franquista’.
Així, la mostra proposa un recorregut crític per les imatges promocionals i la publicitat de l’època. Estes peces expliquen com Benidorm va passar de ser un poble costaner a referent mundial d’oci i sol, amb el bikini com a element central d’esta nova identitat turística.
La proposta expositiva també incorpora obres cedides per Equipo Límite, integrat per Cari Roig i Cuki Guillén, que dialoguen amb el material documental. Estes creacions actuals permeten establir ponts entre el passat i el present i obrir noves lectures sobre el control del cos femení i la imatge pública.
El bikini, creat el 5 de juliol de 1946 per l’enginyer francés Louis Réard, complix ara 80 anys consolidat com un dels grans icones del segle XX. La mostra aprofita esta efemèride per a revisar el seu impacte social i simbòlic en el context espanyol.
L’episodi de Marjorie Roberts, imatge de la mostra
Per a la comissària, Lucía Sellés, un dels episodis més significatius que recull l’exposició, i que s’ha convertit en la imatge principal del cartell, és el protagonitzat per la jove britànica Marjorie Roberts en 1959.
Segons explica Sellés, Roberts va ser multada en Benidorm per creuar el passeig marítim en bikini. El cas va tindre una gran repercussió en la premsa internacional i finalment es va convertir en un incident diplomàtic entre Espanya i el Regne Unit.
Mentres el règim franquista utilitzava la imatge de dones en bikini per a promocionar una Espanya moderna i oberta al turisme, continuava imposant una normativa estricta sobre la moral i la ‘decència femenina’, assenyala la investigadora.
Sellés afegix que la resposta de la turista quan li varen exigir que es cobrira va ser: ‘¿Entonces cuál me quito?’. Per a la comissària, esta frase simbolitza el caràcter paradoxal d’unes restriccions que xocaven directament amb la imatge d’obertura que les autoritats volien projectar a l’exterior.
La mostra de La Nau convida així a reflexionar sobre eixes contradiccions entre control social, modernitat aparent i atracció turística. Al mateix temps, recupera fotografies i testimonis que ajuden a entendre com el bikini va esdevenir un símbol de canvi en plena Espanya franquista.
