Els propietaris del viver familiar EsVi, situat a la Vilavella (Castelló) i completament arrasat per l’incendi forestal de la Vall d’Uixó, han demanat a les administracions ‘un poquet d’ajuda‘ per poder tornar a començar i evitar que una trajectòria de dècades quede en no-res.
Un dels propietaris, Daniel Esteve, ha contat que, quan va poder tornar al viver després del desallotjament, es va quedar en estat de xoc en vore el panorama. Ha recordat que la seua primera impressió va ser ‘vore-ho tot cremat, tot a punt d’enfonsar-se’ i ha admés que va pensar que ‘ací no hi ha res a fer’.
Tot i això, Esteve manté una certa esperança gràcies al suport rebut. ‘Però hi ha molta gent bona per ahí i crec que ens podran donar solucions per poder arribar a treballar, que és el que els agricultors volem: treballar i un poquet d’ajuda, si pot ser’, ha explicat.
Tradició familiar arrasada pel foc
Daniel Esteve ha insistit que no vol que ‘per un foc’ s’haja de deixar-ho tot i tornar a casa ‘quan els meus pares han estat ací treballant i els meus fills ens ajuden quan poden’. Ha remarcat que la tradició familiar és el que els ‘dona la força per seguir avant, però si pot ser amb ajuda’, ha recalcat, ‘ens vindria molt bé’.
El viver ha quedat completament devastat. Segons han explicat els propietaris, s’han calcinat les infraestructures, les safates dels semillers, tota la instal·lació de reg i la maquinària per a sulfatar. Consideren que, sense un suport econòmic i tècnic, serà molt complicat remuntar la situació.
Esteve ha recordat també com van viure les hores crítiques de l’incendi. Ha explicat que, el dia del foc, van intentar frenar l’avanç de les flames amb mànegues i aprofitant l’aigua d’una bassa pròxima. No obstant això, la Guàrdia Civil els va ordenar desallotjar la zona per seguretat.
‘Continuar hauria sigut fatal‘, ha admés. ‘No estaríem ací perquè amb una “manguereta” a vore què pots fer’ davant un incendi d’estes dimensions, ha reflexionat el viverista, que és conscient que la prioritat en eixos moments era salvar la vida.
El seu germà i copropietari, Manuel Esteve, ha compartit el mateix estat d’ànim i ha expressat la profunda tristesa per la tragèdia. Ha explicat que treballa al viver des que tenia 14 anys i que ara en té 63, de manera que tota la seua vida laboral ha estat lligada a este projecte familiar.
‘Ho van muntar mon pare i ma mare, i ara seguim nosaltres’, ha recordat Manuel abans de reiterar la ‘frustració’ que sent tota la família ‘perquè ho hem perdut tot‘. La destrucció del viver suposa, per a ells, no sols la pèrdua d’un negoci, sinó també de dècades de dedicació i de treball compartit entre generacions.
Els Esteve confien ara que les administracions responguen a la seua petició i els faciliten el suport necessari per reconstruir el viver EsVi, recuperar la producció i continuar amb una faena que consideren molt més que un ofici, una manera de viure lligada a la terra.
