El Shakespeare’s Globe de Londres ha estrenat una versió flamenca de ‘Trabajos de amor perdidos’ de William Shakespeare. La direcció corre a càrrec d’Indiana Lown-Collins, angloespanyola criada a Pinoso (Alacant), i compta amb diversos artistes espanyols en el repartiment. La producció ha generat una gran expectació perquè és la primera vegada que el mític teatre incorpora el flamenc al seu escenari i romandrà en cartell fins al 13 de setembre.
La proposta combina el vers isabelí amb cante i ball flamenc. L’equip creatiu ha buscat una fusió real, on el flamenc siga un llenguatge escènic més i no un simple afegit. El resultat s’ha pogut vore ja en diversos passes previs, on el públic ha respost amb riures, aplaudiments i crits en espanyol.
Rimes, ritmes i palos flamencs
Lown-Collins, de 33 anys, ha explicat que va créixer ballant sevillanes i que això ha influït en el projecte. Segons raona, Shakespeare i el flamenc es desafien i es complementen a través dels seus ritmes i cadències. A més, considera que l’acústica del Globe, un teatre obert construït en fusta que recrea l’espai del segle XVI, és ideal per al zapatejat.
‘Volia trobar una obra de Shakespeare que poguera funcionar dins d’un món de flamenc, on el flamenc poguera ser un altre dels llenguatges. M’interessava com els seus ritmes i palos podien dialogar amb Shakespeare’, explica la directora.
‘Sempre vaig pensar que el flamenc funcionaria molt bé en el Globe perquè és màgic a nivell sonor’, afig Lown-Collins sobre el teatre circular situat a la vora del Tàmesi, obert des de 1997 com a recreació de l’edifici original de 1599.
L’obra és una de les primeres comèdies de Shakespeare i està considerada de les més complexes. El motiu són els jocs de paraules constants i l’ús intensiu de la rima. El seu final obert i agridolç també ha fet que siga una de les peces menys representades del dramaturg anglès.
En esta adaptació, la trama continua ambientada en la cort del regne de Navarra. Es tracta d’un territori de l’antic regne que hui forma part de França. La comèdia seguix el rei Fernando i tres nobles que renuncien a l’amor per dedicar-se exclusivament a l’estudi. Però el pacte es trenca quan arriba la princesa de França, convertida en princesa d’Espanya en esta versió, junt amb les seues dames.
Un repartiment amb accent espanyol
Després de diversos tallers experimentals, ha pres forma la producció actual. El repartiment reunix actors espanyols com Norah López, Bea Segura i Andro Crespo. També hi participen artistes flamencs com el guitarrista Adrián Solá, el cantaor Carlos Lobo i la bailaora Anita La Maltesa.
‘Volia fer-ho autèntic. El flamenc és la meua cultura i volia dedicar-li temps perquè l’obra no semblara un pegat sense sentit’, subratlla Lown-Collins.
Durant sis setmanes, els catorze intèrprets han aprés flamenc de la mà de la coreògrafa Carmen Igarza. Han tingut tres hores d’assaig diàries, un ritme intens que, segons la directora, ha donat resultats sorprenents.
‘Han suat i han donat la seua sang i el seu cor. El primer dia estaven tots un poc en shock, però ara hi ha moments en què pensaríes que han eixit de Sevilla’, relata.
Els zapatos de flamenc també han sigut protagonistes. ‘Els primers dies els hòmens deien: ‘Mare meua, açò té molt tacó, no sé si podré’. I ara no se’ls volen llevar’, bromeja Lown-Collins.
Una experiència transformadora
Per a molts participants, esta funció ha sigut una experiència transformadora. Entre ells, la catalana Bea Segura, que interpreta la dama d’honor Rosaline. L’actriu assegura que el flamenc ‘ha sigut un descobriment meravellós’.
‘Jo realment no sabia ballar-lo. Quando vaig fer la prova els vaig dir que sí, que jo tenia molt d’art, però el flamenc és molt disciplinat’, recorda entre rialles.
Lown-Collins i Segura coincidixen a destacar el poder que tenen les dones dins del flamenc. Consideren que este protagonisme encaixa amb la comèdia de Shakespeare. També remarquen la capacitat del gènere per expressar molts estats i emocions humanes, com el dolor, la pèrdua, l’amor o el desamor.
Les dos creadores es mostren satisfetes amb la resposta del públic en els passes previs a l’estrena oficial. Expliquen que els espectadors riuen, gaudixen de la festa escènica i vitoreen les frases que s’escolten en espanyol.
‘Em fa molta il·lusió perquè hem tingut molts espanyols en l’audiència, cosa que no recorde haver vist en els anys que porte treballant en el Globe’, afirma la directora.
Lown-Collins conclou amb una reflexió sobre el sentit de la proposta. ‘Crec que és bonic portar una part de la cultura espanyola i el cor d’Espanya a Anglaterra: eixa sang, eixa foc i eixa valentia’, remata.
