La Universitat de València ret homenatge a Joan Baptista Peset Aleixandre
La Universitat de València ha retut homenatge a Joan Baptista Peset Aleixandre amb motiu del 85 aniversari del seu afusellament pel règim franquista, en un acte que ha servit per a reivindicar el seu llegat democràtic i científic i retornar la seua figura al centre de la memòria col·lectiva de la institució.
L’acte s’ha celebrat en el claustre del Centre Cultural La Nau i ha reunit representants acadèmics, responsables polítics, familiars i col·lectius memorialistes. La presència d’estos àmbits diversos ha subratllat fins a quin punt la trajectòria de Peset transcendix l’estrictament universitari i ho situa com una figura clau en la història valenciana del segle XX, tant per la seua aportació a la medicina com pel seu compromís cívic.
L’homenatge ha estat presidit pel rector de la Universitat de València, Juan Luis Gandia, acompanyat pel vicerector de Comunicació, Participació i Transparència, Carlos López Olano; la degana de la Facultat de Medicina i Odontologia, Amparo Ruiz; l’escriptor i catedràtic Martí Domínguez, i la presidenta de l’Associació de Familiars de Víctimes del Franquisme de la Fossa 126 de Paterna, María Navarro. La composició de la taula ha reflectit el doble eix de l’acte: la memòria democràtica i la reivindicació del treball científic i docent de Peset.
Memòria democràtica i compromís universitari
Durant la seua intervenció, el rector Juan Luis Gandia ha subratllat que recordar a Peset és retornar-lo al lloc que li correspon en la història de la Universitat i en la memòria democràtica del poble valencià. Ha posat l’accent en la pluralitat de facetes que va encarnar: científic, metge, professor i rector compromés tant amb la institució com amb la ciutat, un perfil que la universitat presenta com a exemple per a les noves generacions.
Gandia ha incidit en la concepció innovadora de l’ensenyança que defenia Peset. Encara que era expert en medicina legal i toxicologia, apostava per una formació eminentment pràctica, en la qual l’estudiantat aprenguera en el laboratori i no es limitara a escoltar lliçons magistrals. Esta defensa de la pràctica i de la participació activa en l’aprenentatge es presenta hui com un antecedent dels actuals models docents que prioritzen l’experiència directa.
El rector també ha reivindicat la coherència cívica i política de Peset durant la Segona República. Ha assenyalat que homenatjar-ho és reconéixer a totes les persones represaliades per la dictadura franquista: les assassinades, empresonades, depurades, exiliades i silenciades. En este sentit, la figura de l’antic rector es convertix en símbol d’un col·lectiu molt més ampli, format per milers de persones que van patir la repressió i la memòria de la qual continua reclamant un espai públic.
Per part seua, l’escriptor i catedràtic de la Universitat de València Martí Domínguez ha definit a Peset com ‘el nostre Vives contemporani’, establint un paral·lelisme amb l’humanista Joan Lluís Vives per a destacar la seua influència intel·lectual i moral. Domínguez ha repassat la seua trajectòria acadèmica, científica i humana, recordant que va ser el catedràtic de Medicina més jove d’Espanya, amb només 23 anys, un 24 de maig de 1910, i que eixe mateix dia, però de 1941, va ser afusellat a Paterna al costat d’altres tres persones.
El catedràtic ha ressaltat l’extraordinari perfil intel·lectual de Peset, que va arribar a cursar quatre carreres i tres doctorats, a més de publicar més d’un centenar d’articles científics en francés, castellà i alemany. Este volum de treball, unit al domini de diversos idiomes, el situa com una figura destacada en la comunitat científica de la seua època. Domínguez també ha posat en valor les reformes impulsades durant la seua etapa com a rector de la Universitat, dirigides a modernitzar la institució i a adequar-la als avanços científics i pedagògics del seu temps.
En la seua intervenció, l’escriptor ha recordat igualment la faceta més personal de Peset, marcada per la passió pel ciclisme i la pilota valenciana. Estos detalls permeten traçar una imatge més completa del personatge, que no es limita a la seua dimensió acadèmica, i l’acosten a la ciutadania en mostrar-lo com un home integrat en la vida social i cultural del seu entorn.
Insight: la combinació d’informació sobre la seua trajectòria acadèmica i sobre aspectes personals ajuda a humanitzar una figura històrica sovint reduïda al relat de la repressió.
Un altre dels aspectes assenyalats ha sigut el consell de guerra al qual va ser sotmés després de la Guerra Civil, en el qual dotze companys de facultat van declarar contra ell. Este episodi il·lustra la duresa de la repressió i les fractures que va generar dins de les pròpies institucions, i explica per què la seua figura va quedar durant dècades marcada pel silenci i la desmemòria.
El vicerector Carlos López Olano, que ha conduït l’acte, ha recordat que Peset va ser ‘l’afusellat més conegut dels 2.238 executats’ a Paterna. Ha advertit que moltes persones jóvens encara desconeixen esta part de la història, la qual cosa reforça, segons ha assenyalat, la importància d’iniciatives com este homenatge per a incorporar estos episodis al relat col·lectiu i evitar que es perden amb el pas del temps.
La degana de la Facultat de Medicina i Odontologia, Amparo Ruiz, ha ressaltat també totes les dimensions de Peset i la seua influència en la formació mèdica. La seua figura es reivindica així com referent professional i ètic per a l’alumnat de hui, que troba en la seua trajectòria un exemple d’excel·lència acadèmica vinculada al compromís social.
La presidenta de l’Associació de Familiars de Víctimes del Franquisme de la Fossa 126 de Paterna, María Navarro, ha reivindicat la memòria de les víctimes i de les seues famílies. Ha subratllat que ‘no sols van afusellar a 2.238 persones, també van matar la vida de les seues famílies, el seu futur, les seues arrels i els seus somnis’, posant el focus en les conseqüències prolongades de la violència sobre diverses generacions i en la necessitat de reconeixement i reparació.
L’acte ha conclòs amb la lectura d’un poema en record de Peset per part del poeta Marc Granell. La cerimònia s’ha tancat amb la interpretació de ‘El cant dels ocells’, a càrrec del Quartet de Corda de l’Orquestra Filharmònica de la Universitat de València, que ha oferit diverses peces més. La combinació de paraula i música ha donat un to solemne i emotiu al final de l’homenatge, reforçant la voluntat de la universitat de mantindre viva la memòria democràtica de Joan Baptista Peset Aleixandre i de totes les persones represaliades per la dictadura.
