Una necròpolis ibèrica del darrer terç del segle III abans de Crist, amb nombroses armes i un pebeter dedicat a la deessa Tanit, s’ha descobert durant les obres en un solar privat de la zona de l’Albufereta, a la ciutat d’Alacant. Els experts apunten que podria tractar-se d’un espai funerari vinculat a una elit guerrera.
Segons ha informat l’Ajuntament d’Alacant en un comunicat, el solar es troba en una àrea de vigilància arqueològica. Per este motiu, la promotora de les obres va contractar l’empresa Arquealia per a realitzar els treballs arqueològics que marca la legislació autonòmica. Estes tasques han estat supervisades en tot moment per l’Àrea municipal de Patrimoni Integral.
El cap de Patrimoni Integral, José Manuel Pérez Burgos, ha destacat que es tracta d’“un jaciment excepcional amb peces molt interessants que mereixen una publicació científica i la seua futura exposició pública”. Tot el material recuperat en l’excavació queda sota custòdia municipal, en els magatzems del Museu de la Ciutat.
Armes, ornaments i objectes rituals
Després de l’excavació de les tombes i de dos espais rituals, l’equip ha documentat un conjunt notable d’armes. En molts casos es conserva pràcticament la panòplia completa del guerrer iber, amb rics conjunts d’elements de vestimenta i adorn en bronze.
Entre el material s’han identificat falcates, ganivets, llances, escuts, bocals de cavall, esperons i javelines llargues, anomenades soliferreum, així com altres de més curtes, del tipus pilum. A este repertori s’afegix un ampli conjunt de bronzes, on destaquen especialment els elements de vestimenta i ornament, com ara les fíboles.
Un dels aspectes més singulars de la troballa és un lot molt rar de platets de balança. Estos s’han localitzat en dos de les tombes, i en una d’elles apareixien acompanyats per diversos ponderals, fet que apunta a activitats relacionades amb el comerç o amb el control de béns.
Entre els aixovars funeraris també s’ha localitzat un pebeter en forma de cap femenina, en perfecte estat de conservació, que els especialistes atribuïxen a la deessa Tanit. A més, s’ha recuperat una roda de carro i un fragment d’escultura ibèrica identificat com la peülla d’un cérvid tallada en pedra.
Els arqueòlegs han documentat igualment un conjunt d’uns trenta vasos menuts que s’haurien utilitzat en un banquet col·lectiu. Este tipus d’elements reforça la importància dels rituals comunitaris vinculats a l’enterrament i a la memòria dels difunts.
Possibles vincles amb una elit guerrera
Les peces recuperades permeten situar cronològicament la necròpolis durant la conquesta bàrquida de les terres del sud-est peninsular. A més, els investigadors la vinculen amb el jaciment del Tossal de Manises, un dels principals enclavaments ibèrics de la zona.
Segons la interpretació inicial, en esta necròpolis estarien soterrats probablement membres d’una gens militar d’un mateix llinatge o família. Estarien reunits en un punt diferenciat, fora de l’àrea principal d’enterraments de l’Albufereta, situada uns 300 metres al sud-oest.
Esta separació espacial marcaria un estatus diferenciat per a estos difunts, més enllà de la riquesa dels seus aixovars. Per això, i com a hipòtesi preliminar mentre es completa l’estudi detallat de totes les evidències materials, els responsables d’Arquealia relacionen esta necròpolis amb l’elit guerrera de l’exèrcit iber.
En la mateixa nota, la regidora de Cultura, Nayma Beldjilali, ha subratllat la importància del descobriment. Segons ha afirmat, “estem d’enhorabona amb esta troballa que ens permetrà conéixer millor la rica història d’Alacant i que se suma a altres importants jaciments íbers ja descoberts i estudiats a la ciutat”.
Els arqueòlegs Jesús Moratalla i Gabriel Segura, de l’empresa Arquealia i directors de la intervenció, estan elaborant actualment la memòria científica de l’excavació. De moment apunten que es tracta d’un cementeri familiar format per quatre tombes, amb una gran abundància d’aixovars funeraris.
En este conjunt, l’armament adquirix un paper destacat, junt amb els elements de vestimenta i els objectes vinculats al comerç. El treball científic que s’està desenvolupant haurà de confirmar ara totes estes hipòtesis i detallar amb més precisió el context històric i social d’esta necròpolis ibèrica de l’Albufereta.
