El sud-est peninsular, en especial la província dAlacant, concentra des del període preromà fins a linici de la romanització la major quantitat de restes arqueològiques de jocs de tauler documentades a Espanya, un conjunt únic que ajuda a entendre com interactuaven els comerciants forans que portaren estos jocs i les elites autòctones amb qui es relacionaven.
Segons les investigacions realitzades en els últims anys, estes restes confirmen que els elements vinculats als jocs de taula es van estendre després per altres zones de lEstat, inclosa la meseta occidental, ja dins de lèpoca plenament romana. Això mostra una continuïtat en lús lúdic i social dels jocs, que sadaptaven als nous contextos culturals sense perdre el seu valor simbòlic.
Restes, procedència i significat dels jocs
El professor del Departament de Prehistòria, Arqueologia, Història Antiga, Filologia Grega i Filologia Llatina de la Universitat dAlacant (UA), Raimon Graells, destaca que la presència destos materials és molt significativa i que la quantitat de dades obtingudes és elevada. Estes dades inclouen taulers gravats i peces de joc –fitxes i daus– de formes diverses, treballades sobre diferents materials.
Segons ha explicat, alguns exemplars procedeixen dItàlia o daltres zones del Mediterrani, mentres que altres són de producció local, cosa que evidencia un procés dadopció i adaptació dels jocs per part de les comunitats ibèriques.
Una ferramenta per a comprendre les societats del passat
El mateix investigador remarca que lestudi històric, cultural i científic dels jocs és una ferramenta fonamental per a comprendre les societats del passat i també les actuals, especialment pel que fa a les seues formes de pensament, el temps dobloci i els models dinteracció social.
Esta importància va motivar la celebració, el passat mes dabril, dun congrés internacional a la UA centrat en este tema, amb la participació dexperts de més de vint països, la qual cosa reflectix el fort interés acadèmic que desperta larqueologia del joc.
La província dAlacant com a porta del Mediterrani
Raimon Graells recorda que la província dAlacant va ser una de les grans portes dentrada de les influències mediterrànies a la península Ibèrica. Les costes alacantines mantingueren una intensa activitat comercial, la qual cosa va propiciar larribada de productes, idees i pràctiques lúdiques procedents de diferents pobles, com els grecs i els romans.
En assentaments i necròpolis de Guardamar del Segura, Santa Pola, Alacant, Elx o La Vila Joiosa la quantitat de materials importats va ser molt elevada. Estes localitats funcionaven com a grans centres dinteracció amb el Mediterrani i, en elles, larqueologia ha tret a la llum restes vinculades directament amb el joc: fitxes elaborades en pasta de vidre i daus dhuix o divori, datats entre el segle IV aC i lèpoca romana.
Jocs en la vida quotidiana i en els rituals funeraris
Estas troballes indiquen que els jocs de tauler formaven part tant de la vida quotidiana com dels rituals funeraris de les classes benestants.
Un dels casos més destacats és la necròpolis de Poble Nou, a La Vila Joiosa. Allí sobresurt la tomba 64, datada en el segle I aC, ja en període romà, composta per una vintena de peces –inclosa lurna– que conformen un aixovar complet.
La tomba 64 i la seua relació amb el joc
Entre els objectes hi ha frascons de perfum, vasos per a beure vi i, especialment, fitxes de pasta vítria semiesfèrica de dos colors, blanques i negres, destinades a un joc de tauler del tipus dames.
Segons explica Graells, el difunt pertanyia a una classe social alta i molt probablement va ser soterrat també amb un tauler de joc –que no sha conservat– a més de totes estes fitxes. Esta pràctica responia a la creença en un més enllà on calia mantindre les mateixes condicions de vida que en el món dels vius.
Estratègia i tradició: els orígens mediterranis
El joc de taula, per tant, actuava com un autèntic marcador social i servia per a reforçar el prestigi i lestatus del mort i de la seua família.
Des del segle VI aC es coneixen evidències de jocs amb fitxes circulars, semblants a les dames, repartides per tot el món mediterrani. Els textos grecs atribuïxen als grecs la invenció deste tipus de joc com una ferramenta per a planificar estratègies militars, en concret per a preparar lassalt a la muralla de Troia.
El relat sobre lastúcia dels grecs
Segons la tradició, els grecs haurien guanyat esta guerra no tant per la força bruta, sinó per lastúcia, en aconseguir enganyar els seus enemics i introduir el famós cavall de Troia a lintérieur de la ciutat.
En este marc, les pràctiques lúdiques i la planificació estratègica apareixen unides en la manera com es comprenia lhabilitat i el control de les decisions.
Jocs dintel·lecte i jocs datzar
Graells subratlla que els jocs de tauler, a diferència dels jocs datzar, no eren només un simple entreteniment. Eren també una demostració dalta cultura i de coneixements intel·lectuals elevats.
No qualsevol podia participar en estes partides, perquè abans calia conéixer i dominar unes normes compartides arreu del Mediterrani. Per això, estes pràctiques lúdiques estaven sovint reservades a grups socials concrets, com ara elites urbanes o militars.
El paper dels mercenaris i els soldats
Dacord amb els textos antics, molts mercenaris i soldats romans acabaven arruïnats per jugar i apostar de manera compulsiva. En este cas, però, es tractava sobretot de jocs datzar, com els de daus o dhabilitat –com els astràgalos–, on les possibilitats de fer trampes eren més elevades i el resultat depenia molt menys de la capacitat estratègica del jugador.
En canvi, els jocs de tauler exigixen més preparació, capacitat danàlisi i la facultat danticipar els moviments del rival. En estes partides intervenen de manera directa lintel·lecte i lingeni, explica Graells.
Entre entreteniment, aprenentatge i socialització
Este component racional explica que hagen sigut utilitzats al llarg de la història tant com a entreteniment com com a espai daprenentatge i de socialització entre iguals.
Per a qui vulga aprofundir en lestudi de larqueologia i del patrimoni històric alacantí, la pròpia Universitat dAlacant oferix informació detallada sobre els seus projectes en la seua pàgina web oficial (https://www.ua.es). A més, en el mateix context de la cultura clàssica i el llegat mediterrani, es poden consultar altres continguts relacionats en la secció de cultura de València Diari, com ara [esta informació sobre patrimoni històric valencià](/cultura/patrimoni-historic-valencia).
