Els científics especialitzats en sòls han assenyalat que, una vegada apagades les flames dels actuals incendis forestals, la prioritat ha de ser estudiar els terrenys calcinats per a decidir si cal actuar sobre ells o si convé deixar que es produïsca una regeneració natural.
Així ho ha explicat el catedràtic d’Edafologia de la Universitat Miguel Hernández (UMH) d’Elx i president de la Sociedad Española de la Ciencia del Suelo entre 2017 i 2025, Jorge Mataix-Solera.
Segons ha remarcat, el primer pas després del foc és analitzar amb detall l’impacte sobre el sòl i establir mesures per a protegir-lo, ja que és la base per a la recuperació de l’ecosistema: ‘Una vegada que passe el foc, el més prioritari és analitzar l’impacte en els sòls i tractar de protegir-los, perquè són la base per recuperar l’ecosistema’.
Per a prendre decisions, ha indicat que s’han de tindre en compte diversos criteris, com ara el tipus de sòl, la severitat del foc i factors físics com la pendent del terreny.
Factors que determinen la vulnerabilitat del sòl
Mataix-Solera ha assenyalat que un element clau per a mesurar la vulnerabilitat a l’erosió és la textura del sòl. També influeixen l’espessor, la presència de matèria orgànica i el coneixement de l’historial d’incendis de la zona.
A més, ha destacat la importància de valorar el risc que possibles pluges torrencials afecten la superfície cremada. Estes precipitacions poden arrossegar cendres i partícules fines cap a rius i embassaments, i agreujar l’erosió del terreny.
Un altre aspecte rellevant és determinar fins a quin punt el foc ha arribat realment al sòl. En alguns sectors, les flames poden haver circulat sobretot per les copes dels arbres. En estos casos, l’afectació al terreny pot ser menor i les necessitats d’intervenció, diferents.
En este context, l’expert ha insistit que cal fer una valoració global de tota l’àrea afectada abans de decidir cap actuació.
La reforestació no sempre és la millor opció
Mataix-Solera ha advertit que intervindre sense una diagnosi adequada pot resultar contraproduent: ‘Debem fer una avaluació global de l’àrea de la zona incendiada i concloure les prioritats per determinar si cal intervindre o no perquè a vegades actuar pot generar més dany’.
Ha explicat que la reforestació no és sempre imprescindible ni desitjable. Segons ha precisat, una repoblació ‘no sempre és necessària, depén de les espècies existents’ i també de l’impacte real sobre el sòl.
Sense disposar encara d’un estudi detallat dels terrenys afectats pels incendis d’Ávila, Madrid, Toledo i Castelló, el catedràtic ha comentat que, en el centre de la península, abunden sòls desenvolupats sobre zones granítiques.
Ha advertit que estos sòls granítics solen ser molt vulnerables a l’erosió, per la qual cosa la planificació de les mesures és especialment delicada.
Entre les possibles actuacions en estes àrees, ha mencionat l’aplicació d’acolxats de palla o d’astilla de fusta sobre les zones més sensibles. L’objectiu és protegir el sòl de l’erosió i evitar que les cendres siguen arrossegades fins a rius i embassaments.
Una ‘crònica anunciada’ per l’abandonament rural i el clima extrem
Pel que fa al context general, Mataix-Solera ha qualificat els grans incendis forestals de 2026 com ‘la crònica d’alguna cosa que sabíem que anava a passar’. Ha atribuït esta situació a ‘el caldo de cultiu creixent que suposen l’abandó del medi rural, l’acumulació de combustible, la seua continuïtat i les condicions climàtiques cada vegada més extremes’.
Per al especialista, el repte passa per aprendre a conviure amb el foc en un escenari on ‘no hi ha més incendis sinó que els grans són cada vegada més devastadors’. Ha vinculat esta realitat als canvis socioeconòmics en la vida rural, a la major quantitat de combustible disponible i al canvi climàtic.
Esta tendència ha fet que el treball dels bombers en este tipus de focs estiga cada vegada més orientat a la contenció i a la protecció de persones i béns. Segons ha explicat, les tasques d’extinció se centren menys en sufocar ràpidament l’incendi i més en aprofitar ‘finestres d’oportunitat per a contindre en algunes zones’, així com en evacuar la població i defensar les propietats materials.
Com a conclusió, el catedràtic de la UMH d’Elx ha defensat la necessitat d’actuar sobre el territori a llarg termini: la solució, ha dit, és ‘intervindre en el paisatge per canviar-lo a poc a poc’ amb la finalitat que siga més heterogeni, amb un paisatge en mosaic i menys combustible en zones clau.
