La Mostra de València ha inaugurat a València una exposició dedicada a Concha Piquer. La mostra commemora els 120 anys del naixement de l’artista amb quatre mirades creatives valencianes. Es pot visitar fins al 6 de desembre a la Galeria del Tossal.
La mostra, presentada el 4 de novembre, reunix obres de Rebeca Plana, Lucía Peiró, Dafne Baldoví i Cari Roig. També hi han participat la directora de la Mostra, Sara Mansanet, i la coordinadora, Ana Andriani.
La iniciativa forma part dels actes de la 41ª Mostra de València-Cinema del Mediterrani. L’exposició, titulada *’Concha Piquer. Arte y Modernidad. 120 años de su nacimiento’*, combina pintura, escultura en cera i ceràmica.
Quatre propostes artístiques
Sara Mansanet ha assenyalat que la cantant va ser «una mujer avanzada a su tiempo». També ha destacat l’admiració que les quatre creadores transmeten en les seues obres. La vinculació de Concha Piquer amb el cinema des de jove forma part del plantejament de l’homenatge.
Dafne Baldoví parteix d’un fragment de la peça musical *’Ojos verdes’*. L’artista transforma el registre sonor en una composició tridimensional. Hi combina gres, esmalts i una barra de llautó, amb una tècnica de tornejat a alta temperatura.
Lucía Peiró presenta una instal·lació de fotoacció i escultures de cera, titulada *’En un solo segundo’*. La proposta explora com els estímuls visuals i sensorials ajuden a processar i relacionar informació. També aborda la codificació de conceptes i l’activació dels engrammes que participen en la formació de la memòria.
Rebeca Plana ha creat l’obra *’La voz como materia / la materia como voz’*, amb tècnica mixta sobre lli. L’artista la descriu com «la voz como materia, el silencio como materia y la pérdida como pintura». Per la seua banda, Cari Roig presenta *’Mujeres conmovidas escuchaban y cantaban’*.
Roig ha dividit esta última proposta en tres peces de tècnica mixta: *’Mujeres de diseño’*, *’Yo no soy la otra’* i *’Y el verde, verde limón’*. Així, les quatre artistes aborden l’homenatge des de llenguatges plàstics diferents.
El curtmetratge pioner de 1923
La mostra permet vore també *’From Far Seville’*, curtmetratge protagonitzat per Concha Piquer quan tenia 17 anys. La peça, d’11 minuts, es va rodar als Estats Units el 1923. Quatre anys després es va estrenar la pel·lícula nord-americana *’El cantor de jazz’*.
El curtmetratge es considera «la primera película sonora en lengua castellana«, segons la informació difosa per l’Ajuntament. El director Lee DeForest va emprar el sistema Phonofilm. Esta tecnologia permetia gravar i sincronitzar l’àudio directament sobre la mateixa cinta de cel·luloide.
L’original es conserva protegit en la Biblioteca del Congreso de los Estados Unidos. En el curt, Concha Piquer canta, balla i recita peces del repertori tradicional ibèric. Interpreta un cuplet andalús, una jota aragonesa o un fado portugués.
