La Sección Civil del Tribunal de Instancia de Castelló de la Plana (Plaza 1) ha condemnat una gestoria a pagar 20.709,26 euros a un treballador estranger. Els errors en la tramitació del seu permís de residència i treball li han fet perdre la faena. La sentència, dictada el 26 d’octubre de 2026, estima íntegrament la demanda de Legalión Abogados. A més, imposa a la gestoria els interessos legals des de la presentació de la demanda i les costes del procés.
La indemnització compensa dos perjudicis diferents: els ingressos que el treballador va deixar de percebre i el dany moral. La resolució també rebutja que es descompten les quantitats cobrades en la liquidació. Així, reconeix que la situació irregular va afectar tant la seua activitat professional com la tranquil·litat personal.
Dues partides en la indemnització
La primera partida puja a 10.709,26 euros i correspon al lucre cessant. L’import correspon als salaris que el treballador no va cobrar entre l’acomiadament i l’obtenció d’una nova faena. El tribunal ha acceptat el càlcul, basat en la mitjana de les nòmines anteriors.
La gestoria volia que es restara l’import de la liquidació. El magistrat ha rebutjat esta petició, perquè la mitjana salarial podria quedar per davall dels ingressos que hauria rebut el treballador. Per tant, la compensació no incorpora una deducció que reduiria la quantitat reconeguda per la pèrdua de salari.
Els 10.000 euros restants reparen el dany moral, d’acord amb la doctrina del Tribunal Supremo i la STS 533/2000. La sentència inclou en este perjudici l’ansietat, la inquietud i la incertesa. En este cas, la falta d’autorització impedia al treballador exercir la seua professió i l’exposava a una possible expulsió d’Espanya.
El jutge també ha tingut en compte la seua condició d’estranger. Segons la resolució, qualsevol situació irregular pot augmentar l’angoixa sobre el futur. A esta incertesa s’hi van afegir la pèrdua del lloc de treball i els dubtes sobre la continuïtat professional.
Tres errades en la tramitació
El treballador residia a Espanya amb una autorització d’estada per estudis, que caducava el 31 d’agost de 2023. Acabava de firmar un contracte indefinit amb una empresa de la província. Per a mantindre la faena, havia de canviar el permís per una autorització de residència i treball per compte d’altri.
La gestoria, que assessorava habitualment l’empresa en matèria laboral i fiscal, es va encarregar del tràmit. La sentència identifica tres errors que l’assessoria no va discutir durant el procediment. Primer, va demanar una pròrroga de l’estada per estudis, inadequada per a una persona amb faena.
A més, va presentar la petició a través del Registro Electrónico General, en lloc de la plataforma específica Mercurio. Després, va tramitar una renovació com si el treballador ja tinguera una autorització de residència i treball. El procediment correcte era la modificació prevista en l’article 199 del Reglamento de Extranjería (Real Decreto 557/2011).
Finalment, la gestoria va presentar la sol·licitud a Alacant, encara que la província competent era Castelló. Al febrer de 2024, la Oficina de Extranjería la va inadmetre i va indicar quin era el tràmit correcte. Sense cobertura administrativa, l’empresa va acomiadar el treballador al març de 2025.
L’administrador de l’empresa va reconéixer que l’acomiadament es va deure exclusivament a la situació administrativa. No hi havia cap altra causa, segons va declarar. El treballador només va regularitzar la seua situació més tard, amb l’ajuda d’una altra gestoria.
L’encàrrec implica responsabilitat
La gestoria va al·legar que no hi havia cap encàrrec professional formal. També va afirmar que no hi havia cap full d’encàrrec ni factura, i que només havia col·laborat amb l’empresa. El tribunal no ha acceptat estos arguments.
La sentència considera que hi havia un arrendament de servicis, encara que no s’haguera formalitzat per escrit. Aplica l’article 1544 del Código Civil i conclou que la gestoria va actuar per compte del treballador. En els seus correus, la gestoria es referia al cas com una sol·licitud de renovació del permís.
La falta de factura, segons la resolució, s’explica perquè la gestió negligent no va arribar a bon terme. La defensa també va aportar un correu en què la gestoria avisava que no podia tramitar el visat i recomanava acudir a una assessoria especialitzada.
Per al tribunal, este missatge confirma la negligència: si l’assessoria no tenia els coneixements necessaris, havia de rebutjar l’encàrrec. En acceptar-lo, va assumir les conseqüències dels errors que van acabar afectant la situació laboral del treballador.
