La premsa digital espanyola ha polaritzat la rivalitat televisiva entre els programes ‘La Revuelta’ i ‘El Hormiguero’ durant el seu primer any de competència directa i ha convertit la lluita per la franja de màxima audiència en un fenomen polític i cultural, segons un estudi elaborat per la Universitat Politècnica de València (UPV) i la Universidad de Salamanca (USAL).
La investigació s’ha publicat a la revista científica ‘Journalism & Media’ (JCR Communication Q2) i ha analitzat com diversos mitjans digitals espanyols han construït el relat al voltant dels espais presentats per David Broncano a TVE i Pablo Motos a Antena 3, en el període comprés entre abril de 2024 i març de 2025.
L’estudi, desenvolupat per Germán Llorca-Abad (UPV) i Alberto E. López-Carrión (USAL), ha examinat 385 notícies publicades en cinc dels principals diaris digitals espanyols: ‘El País’, ‘El Mundo’, ‘El HuffPost’, ’20 Minutos’ i ‘ABC’. L’objectiu principal ha sigut comprovar si la línia editorial de cada mitjà influïa en la representació de tots dos programes.
Segons ha explicat Llorca-Abad en un comunicat de la UPV, ‘la cobertura d’estos mitjans va anar més enllà de l’anàlisi de dades d’audiència o dels continguts televisius’. Segons ha detallat, ‘l’orientació ideològica de cadascun d’ells va condicionar la forma de presentar tant els programes com els seus presentadors, generant narratives diferenciades que connectaven amb debats polítics i culturals més amplis’.
D’acord amb els autors, els textos periodístics no es van limitar a descriure el rendiment d’audiència ni el contingut de cada espai. Per contra, han anat incorporant marcs interpretatius que situaven la competència en un context de confrontació simbòlica, lligada a visions diferents de la cultura i de la societat.
Imatge mediàtica de cada programa
L’estudi ha identificat patrons diferenciats en la manera de presentar cadascun dels dos formats. ‘El Hormiguero’ apareix associat moltes vegades a idees com lideratge, fortalesa competitiva, experiència i capacitat per a atraure grans convidats.
En canvi, ‘La Revuelta’ se sol vincular amb conceptes com innovació televisiva i habilitat per a connectar amb públics jóvens. Els autors assenyalen també que, en moltes informacions, el programa de Broncano es descriu com una aposta capaç de renovar l’oferta televisiva tradicional.
Així, la premsa ha anat consolidant dos imatges diferenciades. D’una banda, un format consolidat com ‘El Hormiguero’, presentat com a referent d’èxit i estabilitat. De l’altra, una proposta nova com ‘La Revuelta’, associada a canvi generacional i experimentació.
Més enllà dels programes, una batalla simbòlica
Malgrat estes diferències, l’estudi destaca que el contrast més rellevant no se situa en la mera descripció dels programes. La conclusió principal és que la càrrega simbòlica de la batalla televisiva ha anat guanyant pes al llarg del temps.
Segons la investigació, la rivalitat ha acabat interpretant-se en molts relats periodístics com una confrontació entre models culturals i generacionals diferents. En alguns casos, també s’ha presentat com un xoc entre visions ideològiques distintes dins de la societat espanyola.
Esta deriva ha sigut possible, segons els autors, perquè cada mitjà ha triat fonts, arguments i enfocaments coherents amb la seua línia editorial. D’esta manera, la informació sobre audiències o continguts s’ha combinat amb referències a debats polítics i culturals més amplis.
En paraules de López-Carrión, ‘els mitjans no contaren únicament la rivalitat televisiva entre Broncano i Motos, no es limitaren a informar sobre la batalla televisiva, sinó que construïren relats diferents en funció de les seues línies editorials’. Segons ha afegit, estes decisions editorials implicaven ‘seleccionar fonts, arguments i enfocaments que reforçaven determinades visions sobre cada programa, reforçant així eixa polarització present en la societat espanyola’.
Per als investigadors, el cas de ‘La Revuelta’ i ‘El Hormiguero’ mostra com la informació sobre entreteniment pot adquirir una dimensió política i cultural destacada quan els mitjans la vinculen a debats socials més generals. L’estudi conclou que este tipus de cobertura contribueix a reforçar clivelles prèvies de la societat i a traslladar-les també a l’àmbit televisiu.
